Nació Digital | Actualitzat el 12/07/2012 a les 16:16h

Recuperen vint varietats de blat que es cultivaven a Ponent

El responsable de Cultures Trobades, Artur Bòria, mostra algunes de les varietats de blat recuperat. Foto: Salvador Miret.

L'Associació Slow Food Terres de Lleida té en marxa el projecte Cultures Trobades, per recuperar i difondre el patrimoni agrícola i ramader d'aquestes comarques. Una de les iniciatives del projecte se centra en la recuperació d'una vintena de varietats de blat que antigament cultivaven els pagesos lleidatans i que es van abandonar amb la industrialització de l'agricultura. Després de tres anys de treballs per multiplicar la llavor, l'entitat ha pogut recollir enguany una quantitat suficient de blat que li permetrà elaborar pa i veure'n les seves qualitats alimentàries. Per tal de donar a conèixer el projecte, Slow Food ha organitzat aquest dissabte el segon Dia del Blat a la Sentiu de Sió (Noguera).

L'Associació Slow Food Terres de Lleida porta a terme des de fa uns anys el projecte Cultures Trobades, que té per objectiu la recuperació, conservació, divulgació i estudi del patrimoni agrícola i ramader d'aquestes comarques. Fins ara, l'entitat ha treballat en la recuperació de llavors de fruiters, varietats de vinya antigues o de la raça de cabra catalana, entre altres. Un altre dels projectes que té en marxa és la recuperació de varietats de blat i cereals antics de les comarques de Lleida, que l'associació va començar ara fa tres anys.

A partir de mitjans del segle XX, coincidint amb l'anomenada revolució verda que va suposar la transformació de l'agricultura tradicional en un model d'agricultura més industrialitzada, els pagesos van anar deixant de guardar les seves pròpies llavors de cereals i van passar a comprar les que els oferia la indústria, més productives, fet que va acabar fent desaparèixer de la circulació les varietats que es cultivaven antigament.

"Mirem, com a mínim, de no perdre el que ens queda d'aquest patrimoni que està tant malmès, de reactualitzar-lo, experimentar-lo i veure que pot donar de sí", explica el responsable del projecte Cultures Trobades, Artur Bòria."Pensem que és important no deixar en el passat possibilitats que poden ser de futur, no sabem què passarà a nivell climàtic", afirma Bòria, tot remarcant que "no podrem fer agricultura depenent del petroli molt de temps".

El Centre espanyol de recursos fitogenètics disposa d'un banc de germoplasma, que conserva les diferents llavors de cereals que es cultivaven a la Península entre els anys 40 i 50. Gràcies a les mostres que guarda congelades aquest organisme, Slow Food va poder començar a cultivar i a reproduir les varietats que es cultivaven anys enrere a les comarques de Lleida. Bòria explica que el fet que el centre només faciliti una petita mostra de cada varietat, d'un 50 grams, ha suposat a l'Associació tres anys de treball per arribar a multiplicar les llavors i obtenir-ne una collita suficient per tal d'elaborar pa i poder arribar a tastar-lo, per primera vegada. "Per nosaltres és important perquè podrem tornar a tastar blats que fa 60 o70 anys que no ha tastat ningú", destaca.

Varietats

Slow Food ha cultivat enguany en una parcel·la de la Sentiu de Sió (Noguera) 24 varietats de blat, que ha recol·lectat aquesta setmana, a banda d'altres d'ordi i civada. De les diferents varietats de blat, 16 són blats anomenats tous, originaris de zones més fredes i més apropiats per a la panificació. Entre aquests, destaquen el 'blanc de la Segarra', el 'marsenc', o el 'català blanc'. La resta, són blats dels anomenats durs, amb l'espiga grossa, la barba llarga i normalment negrosa, propis de climes més càlids i més indicats per a l'elaboració de sèmola o pasta. Entre aquests, hi ha el 'Solsona fort', el 'blat nou', 'blat rus' o el 'forment blanc'.

Així mateix, 17 dels blats cultivats són "catalans", si bé tot i ser originaris del Pròxim i Mitjà Orient van ser adoptades i es cultivar a Catalunya des de fa més d'un segle, tot i que amb el canvi a l'agricultura més industrialitzada es van acabar abandonant. La resta de blats antics que ha cultivat Slow Food, són d'origen caucàsic, persa o francès, segons Bòria.

Característiques dels blats antics

El responsable del projecte Cultures Trobades explica que els principals inconvenients d'aquests blats antics són dos, que són poc productius i que tendeixen a ajeure's ja que normalment són blats de "cama llarga" a diferència de la majoria que es cultiven actualment, que gràcies a les millores genètiques han anat escurçant la canya i augmentat la productivitat. Els blats antics no estan adaptats a condicions productives més industrialitzades que requereixen aportacions d'adobs minerals perquè "encara fa créixer més les plantes i fa que es tombin més", explica.

Tot i això, el responsable d'Slow Food afirma que aquests blats poden aportar amb el procés de panificació gustos, aromes o textures diferents als dels blats actuals i que siguin desconeguts per la majoria de la població. Per això, l'objectiu de l'associació per aquest any, amb la col·laboració de forners, és poder degustar el blat per veure "si val la pena a nivell alimentari". Posteriorment, l'entitat vol fer també analítiques per veure els valors nutritius que poden aportar aquests blats antics i "que els moderns s'hagin deixat pel camí". Bòria afirma que el que vol aconseguir Slow Food és la creació d'un context més diversificat i ric, organolèptic i gastronòmic "perquè hem anat cap a la uniformització alimentaria i això ens empobreix com a persones i com a societat".

Però, a part de les qualitats que puguin aportar aquests blats a nivell alimentari, Slow Food vol veure també si poden aportar alguna particularitat pel que fa a l'adaptabilitat al terreny "perquè ha estat vivint segles en aquests territoris". Per això, Bòria es mostra convençut que les varietats de blat recuperades estan "molt més adaptades" al sòl lleidatà i "poden ser recursos útils" per aquest tipus d'agricultura ecològica i a petita escala, que defensa Slow Food. "No podem competir amb tones de producció però potser si en qualitat" i, per això, l'associació

Dia del Blat

Un dels objectius que té Slow Food amb el projecte de recuperació de blats antics és que la recerca d'aquestes espècies vegetals sigui molt participativa i vagi molt lligada a la gent del territori, arribant a establir una xarxa amb la presència de pagesos, forners i gent del carrer. Per això, per tal de visualitzar la tasca que porta a terme l'associació ha organitzat aquest dissabte a la Sentiu de Sió la segona edició del Dia del Blat, que servirà per donar a conèixer els treballs del projecte de recuperació de varietats i espècies tradicionals de blat.

Durant la jornada, es mostraran les diferents varietats de blat així com les feines que giren entorn dels cereals i dels productes que se n'obtenen. Així, al matí es farà la sega el blat, mentre a la tarda tindrà lloc la batuda. La novetat d'enguany serà la pastada de pa que es farà a la plaça del poble, amb què el públic assistent podrà elaborar coques de recapte que es couran en un forn de pedra i que més tard serviran com a àpat en el sopar solidari que ha organitzat Slow Food, per recollir diners per continuar la seva tasca. Tot i això, els assistents no podran tastar encara enguany les varietats de blat recuperades, ja que la poca quantitat que se n'ha recollit es sotmetrà a proves de panificació per extreure'n la informació que puguin aportar. A banda, la festa també comptarà amb tallers, mostra de maquinària antiga i finalitzarà a la nit amb un concert de Pep Gimeno "Botifarra".

Navega per les etiquetes

agriculturapagesiasom lo que sembrem

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Enquesta
Quina és la millor opció per als boscos cremats
      Vots emesos: 677
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: