Xavier Borràs | Actualitzat el 29/05/2012 a les 13:18h

Greenpeace denuncia la crema de combustibles derivats de residus

Considera que són una incineració encoberta de residus reciclables amb uns costos econòmics i ambientals molt negatius per a la societat

D'esquerra a dreta: Julio Barea, Anna Rosa Martínez i Marta Jofra durant la presentació de l'informe aquest mig matí a la seu de Greenpeace a Barcelona. Foto: X.B.C.

Greenpeace ha presentat avui a la seva seu de Barcelona l'informe La puerta de atrás de la incineración de residusos , una anàlisi econòmica ambiental de la utilització de combustibles derivats dels residus (CDR) a l'Estat espanyol, en el qual s'exposen els elevats costos que té la crema d'aquest tipus d'escombraries. La presentació ha anat a càrrec d'Anna Rosa Martínez, delegada de Greenpeace a Catalunya, Marta Jofra —una de les coautores de l'estudi— i Julio Barea, responsable de la campanya d'Energia i Canvi Climàtic de l'organització ecologista.

Segons aquest informe, la producció de CDR a partir de residus municipals constitueix una alteració perversa de la jerarquia de residus i el desaprofitament d'una gran quantitat de materials recuperables valuosos ja que els destina, sota el nom de combustibles, a incineració.

Les dades aportades per l'Instituto Nacional de Estadística (INE) en la seva última enquesta sobre la recollida i tractament de residus indiquen que més d'un 88% de les nostres escombraries urbanes es recullen de forma barrejada. Això fa que l'Estat espanyol estigui per sota dels nivells de recuperació que fixa Brussel·les. Malgrat això, i que diverses comunitats autònomes hagin descartat projectes per construir o ampliar incineradores (Catalunya i Navarra) els seus responsables polítics i tècnics pretenen desviar el flux de residus a cremar cap a un altre tipus de forns com les cimenteres o les plantes de generació d'electricitat, entre d'altres.

L'estudi desgrana informació de les característiques, la legislació aplicable, la situació a Europa i a l'Estat espanyol, i fa una anàlisi de l'impacte econòmic i ambiental de l'ús de CDR per part de la indústria. Aquests dos últims punts són especialment rellevants ja que destaquen els alts costos econòmics i mediambientals negatius per al conjunt de la societat, perquè solament representa beneficis econòmics per a les instal·lacions industrials que els consumeixen.

A més, l'ús d'aquests combustibles suposa una reducció de la recaptació per a les comunitats autònomes que disposen d'impostos sobre l'abocament o la incineració de residus. Per a les administracions autonòmiques que disposen d'impostos sobre l'abocament o la incineració de residus, l'ús de CDR en cimenteres representa una reducció de la recaptació d'aquest impost. Només per al cas de Catalunya, s'estima una pèrdua anual de recaptació de 3,8 milions d'euros.

Es dóna la circumstància que en breu podrien ser totes elles, ja que el Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, té la intenció de modificar la Llei de residus sobre aquesta qüestió. Actualment i per al cas de Catalunya, s'estima una pèrdua anual de recaptació de 3,8 milions d'euros per aquest concepte.

"Amb aquestes evidències, cal preguntar-se quins són els veritables motius per apostar per la incineració de CDR i a qui beneficien", ha declarat Julio Barea, responsable de la campanya d'Energia i Canvi Climàtic de Greenpeace que ha assenyalat que és urgent "apostar per polítiques sostenibles de residus en què prevalguin la reducció, la reutilització i el reciclatge, i que descartin per sempre la incineració i l'abocament".

Segons revela l'informe, atès que els CDR contenen un elevat percentatge de residus potencialment reciclables, si els residus consumits com CDR a Espanya l'any 2010 s'haguessin destinat a reciclatge s'haurienn generat beneficis externs per valor d'entre 7,1 i 7,7 milions d'euros. A més d'aquest benefici no generat, el consum de CDR en cimenteres va tenir un cost extern d'entre 1,33 i 2,41 milions d'euros l'any 2010. Clarament, el benefici seria major amb una gestió més racional i sostenible dels residus, conclou l'informe de Greenpeace.

Demandes de Greenpeace

Promoure les polítiques que tendeixen al "Residu Zero": les polítiques de residus s'han de fer compatibles amb la lluita contra el canvi climàtic. Caldrà donar suport a totes les tècniques de gestió que suposin la disminució d'emissions (reducció, reutilització, reciclatge i aprofitament energètic de la matèria orgànica separada en origen) i rebutjar definitivament les que contribueixin de forma total al canvi climàtic (incineració i abocadors).

Alternatives a la incineració: instaurar el sistema de recollida selectiva "porta a porta" i el "pagament per generació" de forma obligatòria en tots els municipis. A l'Estat ja existeixen més de 120 municipis que gestionen de forma sostenible els seus residus amb aquest tipus de sistemes. A més, d'implantar un sistema de dipòsit, devolució i retorn d'envasos (SDDR). Només és qüestió de voluntat política, bones pràctiques i visió de futur.

Integrar la política de residus en el conjunt de mesures per reactivar l'economia i promoure l'ocupació: apostar per un tractament dels residus sòlids urbans que n'exclogui la incineració genera més llocs de treball. Els estudis realitzats per Greenpeace a l'Estat espanyol (en plantes incineradores) demostren que el nombre de persones contractades per tona cremada és entre 7 i 39 vegades menor al que fa falta per al reciclatge i la recuperació material d'aquests residus.

Incloure la variable climàtica de forma transversal en les polítiques de gestió de residus: la lluita contra el canvi climàtic és especialment rellevant en matèria de residus perquè la crema d'aquests no és una solució a aquest problema. Malgrat que la indústria presenta la incineració com a font d'energia verda, rares vegades s'esmenta que aquesta és una important font d'emissió de gasos d'efecte hivernacle, cosa que agreuja l'escalfament global. A més, l'eficiència energètica d'aquesta tècnica és baixa i s'han d'utilitzar combustibles auxiliars com el gas natural, el gasoil o els olis desclassificats. En aquest sentit cal:
  • Deixar de considerar els CDR / CSR com a biomassa: per això, s'ha de prohibir el seu ús en plantes destinades a l'aprofitament de la biomassa d'origen forestal i/o agrícola.
  • Retirar aquesta font de generació d'energia del règim especial: la generació d'energia elèctrica mitjançant la crema de residus (directament o transformats en CDR/CSR), no ha de ni pot considerar-se una font renovable d'energia. La incineració consumeix materials continguts en els residus que han de ser extrets, transportats i produïts novament, el que deriva en un esgotament dels recursos naturals. Per això, la crema de residus i CDR/CSR ha d'excloure's del règim especial de generació d'energia elèctrica. Actualment, s'està primant el kWh produït per la crema d'escombraries (RD661/2007).
  • Promoure sistemes coherents amb els canvis que són necessaris per assolir emissions zero el 2050, com el model Energia 3.0 de Greenpeace. El sistema energètic actual augmentaria les emissions en més del 24% cap a mitjan segle, mentre que, com ha demostrat Greenpeace en el seu informe Energia 3.0, avançar cap a un sistema energètic eficient, intel·ligent i 100% subministrat mitjançant energies renovables el 2050 comportaria importants beneficis ambientals i d'ocupació del territori. A més, costaria un 91% menys que perpetuar el model actual, el que representaria un estalvi mitjà anual superior als 200.000 milions d'euros fins al 2050.
  • Cremar residus ha de quedar exclòs del sistema de comerç d'emissions de CO2: la reforma que la Comissió Europea farà de la Directiva relativa al mercat de carboni implica retirar un gran nombre de drets del sistema de comerç d'emissions per potenciar un augment del preu del CO2. En aquest marc la crema de residus hauria de quedar fora d'aquest sistema.
  • Facilitar l'accés a la informació i transparència: la manca de control i inspecció del compliment de la legislació comunitària, així com la deficient informació aportada pel sector de la gestió de residus, fa imprescindible i urgent que el Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient estableixi un sistema de recopilació de dades reals, actualitzades i homogènies. Tota aquesta informació ambiental i econòmica hauria d'estar fàcilment disponible per a tota la ciutadania.

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Enquesta
Quina és la millor opció per als boscos cremats
      Vots emesos: 684
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: