Xavier Borràs | Actualitzat el 24/05/2012 a les 18:25h

Fukushima o Txernòbil es podrien produir cada 10 o 20 anys

Segons un estudi de l'Institut Max Plank, publicat a "Atmospheric Chemistry and Physics", també creix el risc d'exposició radioactiva després d'un accident nuclear

El sarcòfag de Txernòbil. Foto: Arxiu.

L'estudi publicat a Atmospheric Chemistry and Physics , Global risk of radioactive fallout after nuclear reactor accidents , fet per un dels centres d'investigació més prestigiosos del món, l'Institut Max Planck de química, a Alemanya, determina que el risc que es produeixi un accident nuclear greu com els de Fukushima o Txernòbil pot ocórrer cada 10 o 20 anys, segons la zona del món.

L'estudi, dirigit pel director del Max Plank, Jos Lelieveld, ha tingut en compte el nombre de reactors atòmics actius al món , 440, a més dels 60 nous que es preveuen construir, i llença per terra les conclusions de l'únic estudi que s'havia fins ara, realitzat als Estats Units el 1990, en el qual es concloïa que el risc d'accident nuclear greu en el món era 200 vegades menor al de l'estudi actualitzat fet a Alemanya.

L'accident nuclear més greu que pot produir-se és la fusió del nucli d'una central atòmica. Fins ara només s'han registrat quatre accidents d'aquest tipus al món, el de Txernòbil i la fusió de tres nuclis de Fukushima. L'estudi de l'Institut Max Planck no té en compte l'accident ocorregut el 1979 als Estats Units, a Three Mile Island, perquè va ser una fusió parcial i no total del nucli.

A Europa Occidental, la densitat de reactors nuclears en actiu per quilòmetre és de les més altes del món, darrere del Japó. A la Unió Europea es podria produir un accident nuclear greu cada 50 anys segons la investigació alemanya. Els científics han utilitzat paràmetres com el nombre d'hores d'operació dels reactors en actiu, models informàtics per simular les condicions meteorològiques, vents i reaccions químiques en l'atmosfera. Els resultats són sorprenents, només el 8% de les partícules contaminants es dipositen en els 50 quilòmetres més propers a l'accident nuclear, la major part, un 50% de les emissions contaminants es trobarien en un radi de mil quilòmetres i un 25% en més de dos mil quilòmetres.

Tenint en compte el nombre de reactors nuclears que hi ha a Europa, la densitat de població i les variables meteorològiques, un nou Txernòbil o Fukushima a Europa afectaria 28 milions de persones.

Per determinar la probabilitat d'un desastre nuclear, els investigadors van aplicar un càlcul simple. Es van repartir les hores de funcionament de tots els reactors nuclears civils en el món, des de la posada en marxa del primer fins a l'actualitat, pel nombre de fusions dels reactors que s'han produït efectivament. El nombre total d'hores de funcionament és de 14.500 anys, el nombre de col·lapses dels reactors ha estat de quatre a Txernòbil i de 3 a Fukushima. Això es tradueix en un accident greu, que es defineix d'acord amb l'Escala Internacional de Successos Nuclears (INES), cada 3.625 anys. Fins i tot si aquest resultat s'arrodoneix a un conservador accident greu cada 5.000 anys-reactor, el risc és 200 vegades superior a l'estimació de col·lapses catastròficsrealitzada per la Comissió Reguladora Nuclear dels EUA el 1990. Els investigadors de Mainz no distingeixen edats i tipus de reactors, o si es troben en regions de risc, per exemple, pels terratrèmols. Després de tot, ningú no havia anticipat la catàstrofe dels reactors nuclear al Japó.

El 2% de les partícules radioactives es transporten a més de 2.000 quilòmetres

Posteriorment, els investigadors van determinar la distribució geogràfica dels gasos i partícules radioactives al voltant d'un lloc del possible accident, utilitzant un model informàtic que descriu l'atmosfera de la Terra. El model calcula les condicions meteorològiques i els corrents, així com les reaccions químiques en l'atmosfera. El model pot calcular la distribució global de gasos traça, per exemple, i també pot simular la difusió de gasos i partícules radioactives. Per conèixer la contaminació radioactiva, els investigadors van calcular com les partícules radioactives de Cesi-137 ( 137 Cs) es dispersen a l'atmosfera, on es dipositen a la superfície de la Terra i en quines quantitats. L'isòtop 137 Cs és un producte de la fissió nuclear d'urani. Té una vida mitjana de 30 anys i va ser un dels elements clau de la contaminació radioactiva després dels desastres de Txernòbil i de Fukushima.

Les simulacions per ordinador revelen que, de mitjana, només el vuit per cent de les 137 partícules de Cs es dipositarien dins d'una àrea de 50 quilòmetres al voltant del lloc de l'accident nuclear. Al voltant del 50 per cent de les partícules es dipositarien fora d'un radi de 1.000 quilòmetres, i al voltant de 25 per cent s'estendria encara més de 2.000 quilòmetres. Aquests resultats posen en relleu que els accidents dels reactors són susceptibles de causar contaminació radioactiva molt més enllà de les fronteres estatals.

Els resultats dels càlculs de dispersió es van combinar amb la probabilitat d'un accident nuclear i la densitat real dels reactors a tot el món per calcular el risc actual de contaminació radioactiva a tot el món. Segons l'Agència Internacional d'Energia Atòmica (OIEA), una àrea amb més de 40 kBq de radioactivitat per metre quadrat ja es defineix com contaminada.

L'equip de Magúncia va trobar que a Europa Occidental, on la densitat dels reactors és molt elevada, la contaminació per més de 40 kBq per metre quadrat, s'espera que passi una vegada cada 50 anys. Sembla que els ciutadans de la part sud-oest densament poblada d'Alemanya corren el risc més alt de tot el món per contaminació radioactiva, associada a les centrals nuclears situades a prop de la frontera entre França, Bèlgica i Alemanya, i la direcció dominant del vent de l'oest.

Si una fusió nuclear només arribés a ocórrer a Europa Occidental, al voltant de 28 milions de persones, de mitjana, es veurien afectats per la contaminació de més de 40 kBq per metre quadrat. Aquesta xifra és encara més gran al sud d'Àsia, a causa de les denses poblacions. Un accident nuclear greu hi afectaria prop de 34 milions de persones, mentre que a l'est dels EUA i a l'Àsia Oriental seria de 14 a 21 milions de persones.

"La sortida d'Alemanya del programa nuclear reduirà el risc a nivell nacional de la contaminació radioactiva. No obstant això, una reducció encara més forta es produiria si els veïns d'Alemanya també apaguessin els seus reactors", ha afirmat José Lelieveld. "No només cal una anàlisi en profunditat i pública sobre els riscos reals dels accidents nuclears. A la llum dels nostres resultats crec que també cal considerar una coordinació a nivell internacional per eliminar gradualment l'energia nuclear", ha afegit el químic atmosfèric.

COMENTARIS

+0
-0
...
Ricard (Reus), 26/05/2012 a les 02:17
El pitjor pel planeta són les nano partícules altament radioactives que entren a l'ecosistema mundial producte d'aquests accidents i de l'abocament incontrolat de residus radioactius d'altres activitats humanes. Les qual van augmentant en número accident rera accident, i que per atzar poden entrar al nostre cos. Algunes restant anys fins que poden ser expulsades... Durant tot aquest temps si acaben en el interior d'una cel.lula, bombardejaran amb pulsos d'alta energia l'adn de la mateixa... Us podeu imaginar quin pot ser el resultat després d'anys i anys de produir dany en l'esmentat adn d'una cel.lula... És un assassí invisible...

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Enquesta
Quina és la millor opció per als boscos cremats
      Vots emesos: 702
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: