Xavier Borràs | Actualitzat el 10/05/2012 a les 12:58h

Revelen efectes negatius de la soja transgència en la cria de porcs

Un ramader danès demostra que els residus de glifosat del llegum modificat genèticament comportaven greus malformacions i morts inesperades

Ib Borup Pedersen, el pagès danès que ha comprovat els efectes negatius de la soja transgènica en la cria de porcs.

La revista agrícola danesa Effektivt Landbrug dedica  bona part de la seva darrera edició (13 d’abril de 2012) a les troballes d’un productor de porcs, Ib Borup Pedersen, sobre els efectes negatius de la soja transgènica en els seus animals i la rendibilitat de la seva granja.

El titular principal de la portada de la revista diu: “Productor de porcs obté beneficis de la soja no-transgènica”. A l’editorial de la pàgina 2, s’argumenta que seria molt irresponsable per part de les autoritats ignorar o menystenir les aportacions de l’agricultor. Al mateix temps, felicita les autoritats per encarregar un nou estudi per tal de determinar si les lesions estomacals i d’altres efectes podrien estar relacionats amb la soja transgènica.

La producció de porcs a Dinamarca és coneguda arreu per la seva alta productivitat i pel baix ús d’antibiòtics (menys de 50 mg/kg de carn produïda).

Quan el productor de porcs Ib Borup Pedersen va canviar la soja transgènica per una altra no transgènica en el programa d’alimentació de la seva granja, de seguida va observar canvis positius en la salut dels seus animals:
  • les diarrees van desaparèixer pràcticament en dos dies, quan abans havia d’utilitzar 50-100 ml de Borgal/dia.
  • des del canvi, no va tenir cap mort per inflamació o per úlceres, mentre que abans hi havia un mínim d’una mort cada mes (36 mares havien mort per malalties de l’estómac al llarg dels dos anys anteriors al canvi).
  • cap mare va morir per pèrdua de gana, mentre que dues havien mort per aquesta causa l’any abans.
  • actualment, les mares alimenten com a mitjana més de 12 porquets, en comparació amb 10.5 abans del canvi. També ha augmentat el nombre de porquets vius al néixer, essent més forts i de mida més uniforme.
  • les hores de feina s’han reduït en 20-30 hores/mes.
  • i tots aquests estalvis i més gran producció compensen el cost més alt de l’alimentació no-transgènica.
Encara que aquestes dades corresponen a uns pocs mesos, l’ús de medecines s’ha reduït ja a la meitat de què acostumava a ser. I el senyor Pedersen està convençut que tot això està relacionat amb els residus de glifosat que es troben a les varietats transgèniques de soja. També ha observat defectes de naixement en els seus animals, defectes semblants als descrits en nens de l’Argentina que viuen en zones rurals afectades per aplicacions massives de glifosat.

El cas del senyor Pedersen es complementa amb el testimoni d’un altre productor danès, Sigurd Christensen, qui afirma que abans d’utilitzar soja transgènica en l’alimentació dels seus animals patia molt poques morts, però que amb la introducció d’aquesta l’any 2007, la mortaldat ha anat augmentant en el seu ramat de vaques lleteres fins al punt que l’any passat en van morir 10.

Encara que les causes d’aquestes morts són difícils de determinar, fa quatre mesos va vacunar els seus animals i després va canviar la dieta a soja no transgènica per manera de resoldre el problema. Des de llavors no ha tingut cap mort i les despeses en medicaments han disminuït dràsticament. Igualment, amb els seus porcs, tenia un historial molt greu de morts de mares i de diarrea de porquets i, al desembre de 2011, també va decidir no utilitzar soja transgènica en la seva dieta. Encara que fa molt poc temps d’això, ja ha notat una millora en la salut dels seus porcs, una reducció en els problemes reproductius i també en l’ús de medicaments.

+ informació:

Dossier danès sobre la vinculació de la soja transgènica i els danys que causa en els porcs [PDF en anglès].

Notícies relacionades


FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Enquesta
Quina és la millor opció per als boscos cremats
      Vots emesos: 755
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: