Sergi Ribas Díaz | Actualitzat el 14/12/2011 a les 15:52h

Durban és Àfrica

El canvi climàtic sembla que no "indigna" tant perquè no ens afecta en primera persona

Les protestes a Durban contra la pantomima de la cimera contra el canvi climàtic han estat constants.

Sembla que després de la cimera de Durban (COP17) la transició cap a un futur energètic durador es continua diluint i difuminant fent cada vegada menys soroll, que és potser el més preocupant. El procés de normalització dels fracassos assolits en cada cimera sobre el canvi climàtic que se celebra, comença a semblar-se al que han patit les guerres al tercer món: és notícia els primers dies i esdevé un fer normal als nostres ulls quan ja han passat uns quants mesos (ja no parlem d’anys...). La semblança no és només de forma sinó també de fons, ja que igual que en aquestes guerres s’oculten motius econòmics i se’ns parla de motius socioreligiosos, en els seguits fracassos d’aquestes cimeres se’ns dóna excuses polítiques que també amaguen els principals motius econòmics.

Els ínfims avenços que s’han fet a Durban fan que podem pensar que la COP17 “ha acabat bé”, com diu Todd Stern, l’enviat especial dels EUA, o bé que ho entenguem com un compromís buit de continguts, com ho ha entès la representant de Veneçuela que a més ha acusat a la UE de buscar només una “bona roda de premsa”. Que cadascú cregui a qui vulgui..., però comença a fer pudor que després de cada cimera (Bali, Cancún, Copenhaguen), les conclusions dels països desenvolupats, o principals interessats en no arribar a cap acord important, siguin les mateixes. La carrera cap a un acord final i transcendent sembla que sigui en slow motion. Per fer-ho visible. L’últim informe del IPCC  parla d’estabilitzar la temperatura al 2015 per començar així un retrocés que ens porti a uns estàndards admissibles, mentre que els acords entre països es fixen la data del 2020, la qual òbviament serà prorrogable pels representants de torn dels Estats implicats.

Com expliquen Sawin i Moomaw “l’addicció a la contaminació comporta l’augment dels costos econòmics, a més de perill per a la salut, per a l’entorn i per a la seguretat nacional” (entenem guerres per als recursos). Per desintoxicar-nos, els autors continuen explicant que hem de passar per una reducció de consum i una renovació de les fonts energètiques, aconseguint així “la protecció del planeta, l’enfortiment de la economia, la creació de nous llocs de treball, l’augment de la seguretat personal i social, i la col·laboració amb el Sud global per a reduir la seva pobresa”.

Aquestes solucions a gran escala han d’anar acompanyades sempre de dues paraules claus: eficiència i innovació, i han de ser aplicades des del nivell més micro, com pot ser un habitatge particular, fins al més macro, que és el que haurien de tractar les Conferències sobre el Canvi Climàtic.

La reacció social que estan produint aquestes cimeres que no acaben concretant res és una barreja entre desencís i indiferència, sensació cosina-germana de la que provoquen els conflictes del Sud. Això ho demostra que després de la desfeta de Durban cap diari generalista hi dediqués una editorial, o que l'endemà Canadà abandoni el Protocol de Kyoto per poder contaminar lliurement i no haver de pagar multes, i això no li comporti res (a falta de veure les conseqüències en la opinió pública de la societat canadenca).
Si més no, el desencís al qual ens ha portat la classe política estatal i la situació econòmica mundial sembla que li va desapareixent la indiferència, i quan això passa apareix l’enuig, molt més preferible en tant que pot ser portador de canvis.

El clima, el canvi climàtic, o com es mercantilitzen els recursos del planeta no indignen –tant– perquè no ens afecten en primera persona (o si més no de manera tan directa com la crisis econòmica), i això, actualment, és un factor clau per a la mobilització social.

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Enquesta
Quina és la millor opció per als boscos cremats
      Vots emesos: 813
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: