Xavier Borràs | Actualitzat el 02/10/2011 a les 11:30h

Quan Franco volia la bomba atòmica

El llibre de Santiago Vilanova, fruit de quasi quaranta anys d'investigació, queda corroborat per la desclassificació dels papers de la CIA

Si fa uns dies parlàvem de l'aparició d'un llibre fonamental per entendre la qüestió antinuclear –Avui actius…, o demà radioactius , de Jordi Bigues–, o de la recent presentació d'un volum sobre el moviment ecologista espanyol (Ecologiada, de Pedro Costa Morata), no menys transcendent és l'aparició de La bomba atòmica de Franco, Llibres de l'Índex), del periodista ecologista Santiago Vilanova (Olot, 1947), activista històric de l'ecologia política a casa nostra.

El volum, de 128 pàgines, publicat a la col·lecció "Descoberta" amb traducció de Pere Guixà –el llibre va ser escrit originalment per l'autor en castellà perquè s'havia de publicar de primer a Ediciones de la Tempestad–, dens i ple d'informacions poc conegudes sobre les pretensions atòmiques de la dictadura franquista, resumeix quaranta anys de tenacitat investigadora de Vilanova –publicada principalment a la revista Actual o al Diario de Barcelona, quan n'era director– a l'entorn del somni franquista de posseir la bomba atòmica, un "malson" alimentat des del Pentàgon, vist amb ambigüitat per l'oposició de l'època, evitat pels historiadors i, durant molt de temps, negat per les pròpies autoritats, però que ha estat corroborat per la desclassficació recent d'alguns informes de la CIA.

Tornem a redescobrir, amb aquest text –per si algú no ho sabia o ho havia oblidat– l'aplicació de l'energia nuclear als usos militars, en una època que Franco es delia per posseir, amb el suport de sectors industrials, financers i militars i la imprescindible aportació del clausurat reactor I de la central nuclear de Vandellòs –que podia proveir del plutoni necessari–, la bomba atòmica que, finalment, els americans no van "autoritzar".

La bomba atòmica de Franco és, doncs, una investigació periodística que parteix de tres motivacions bàsiques segons el propi autor: la seva militància antinuclear, el seu treball com a periodista i la seva amistat amb l'introductor de l'energia nuclear a Catalunya, l'industrial Pere Duran Farell, amb l'objectiu d'omplir, per a les noves generacions, el buit que la memòria històrica al nostre país semblava haver evitat per sempre.

Diividit en 11 capítols, a més de la introducció i la conclusió, inclou quatre annexos documentals, un dels quals imprescindible: "La història oculta de l'energia nuclear", signat per Josep Puig, a més d'una bibliografia, un glossari sempre útil i un índex de noms, que s'agraeix pel valor que té de recerca ràpida i precisa. Esperem que una pròxima i esperada reedició del volum aporti algunes petites correccions del text.

No és, certament, la primera aproximació que fa Vilanova sobre l'energia nuclear, ans al contrari. Entre les seves obres hi destaquen Catalunya sota el perill de l’urani (Edicions 62, 1981); El síndrome nuclear. El accidente de Harrisburg i el riesgo nuclear en España (Bruguera, 1980); i, Chernóbil: el fin del mito nuclear (Anthropos, 1988).

En un moment que el Govern espanyol aposta d'allargar la vida de les centrals nuclears, com ha estat precisament la recent decisió sobre el complex atòmic d'Ascó –un negoci fabulós per a les elèctriques, una espasa de Damocles per als catalans, ja que augmenten les possibilitats d'un accident greu–, el llibre de Santiago Vilanova aporta llum a la trama d'interessos militars que envolta l'energia nuclear "civil" i apel·la a refer, amb la veritat, la memòria d'un més dels grans episodis foscos de la dictadura.

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Enquesta
Quina és la millor opció per als boscos cremats
      Vots emesos: 488
Agenda

» Del 25/03/2017 al 31/12/2018, De dilluns a divendres: de 12.30 a 13.30 h
Dissabtes i diumenges: de 12 a 14 h

Visites al Criptopòrtic de la Domus dels Mosaics d'Empúries
 Conjunt arqueològic d'Empúries (L'Escala)
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: