El complex atòmic d'Ascó, a tocar de l'Ebre. Foto: Joan Busquets.

El Consell de Seguretat Nuclear (CSN) ha remès avui, d'acord amb el calendari establert a la Unió Europea, l'informe preliminar amb els resultats inicials de les proves de resistència en les centrals nuclears espanyoles. És un exercici realitzat en els països de la Unió Europea a totes les centrals per tal de verificar el grau de resistència de les instal.lacions nuclears després de l'accident de Fukushima (Japó). L'informe es produeix just en el moment que els dos reactors de la central nuclear d'Ascó fa un mes que tenen problemes, no explicats, per assolir llur potència màxima, i que s'ha sabut que el propi CSN ha expedientat l'operadora de la central nuclear de Cofrents per dos incompliments en el seu pla d'emergència interior (PEI).

Tot i que el CSN avala les diposicions de les centrals, adverteix a les sis nuclears espanyoles operatives que han de fer importants inversions per "reforçar les estructures i components" més febles davant dels terratrèmols. Llevat Vandellòs, totes les altres plantes (Almaraz, Ascó, Cofrents, Garoña i Trillo) estan per sota del nivell de fortalesa que exigeixen les proves de resistència.

La directora del CSN va reconèixer ahir que en aquest informe preliminar, que ha de ser completat pel CSN abans del 31 d'octubre, determinades anàlisis s'han realitzat comptant únicament amb les dades proporcionades per les empreses. "Ara ens toca a nosaltres portar l'anàlisi fins on no arriba el dels titulars", va assegurar. Un d'aquests aspectes és el de la protecció davant d'inundacions: "Els seus informes asseguren que estan convenientment preparats. I jo en principi no tinc per què dubtar de la seva paraula", va defensar.

Tanmateix, el portaveu d'energia nuclear d'Ecologistes en Acció, Francisco Castejón, ha criticat que en casos com aquest no es digui explícitament que les dades són de les pròpies empreses: "L'aprovat se'l donen les mateixes centrals a si mateixes. No es pot dir si han aprovat, perquè encara no ho sabem". Per al físic nuclear del CIEMAT, l'informe flaqueja des del propi plantejament, ja que "són molt poc exigents amb les proves". Castejón critica que el CSN no reclama els nous paràmetres requerits per l'Organisme Internacional per a l'Energia Atòmica en cas de terratrèmol, com el mateix organisme reconeix en el seu document. Tampoc no es fa referència a un possible atac terrorista o a l'impacte d'un avió.

Aquest informe preliminar analitza la capacitat de resposta de les centrals davant d'inundacions, terratrèmols, accidents severs o pèrdua d'energia elèctrica, i identifica mesures per millorar el seu nivell de resistència.

Metodologia: el context europeu

Arran de l'accident de Fukushima, el Consell Europeu del passat 24 de març va decidir sotmetre a les centrals nuclears europees a una reavaluació complementària dels marges de seguretat amb la finalitat de constatar la seva capacitat per suportar situacions que fossin més enllà de les seves bases de disseny i identificar mesures de reforç de la seguretat.

El Grup Europeu d'Organismes Reguladors Nuclears (ENSREG), amb el suport tècnic de l'Associació d'organismes Reguladors d'Europa Occidental (WENRA), va establir el maig l'abast d'aquestes proves, el seu contingut tècnic i la metodologia. Les fases i calendari de treball establerts en el document aprovat per la Comissió són els següents:

1. Els titulars presenten als seus respectius organismes reguladors una anàlisi preliminar de les instal.lacions abans del 15 d'agost. (Completat)
2. Els organismes reguladors, després de revisar les anàlisis dels titulars, remeten un informe preliminar a la Comissió Europea abans del 15 de setembre. (Completat)
3. L'informe final dels titulars de les instal.lacions haurà de ser remès als organismes reguladors abans del 31 d'octubre.
4. Els organismes reguladors, abans del 31 de desembre, han de remetre a la Comissió Europea seus respectius informes finals.
5. Finalment, el procés es sotmetrà a una revisió per equips formats per representants de tots els organismes reguladors i de la Comissió Europea que ha de acabar abans del 30 d'abril de 2012.

Actuacions a Espanya

El 25 de maig, coincidint amb l'aprovació per part de ENSREG de l'abast i la metodologia de les proves, el CSN va aprovar i remetre als titulars una Instrucció tècnica complementària (ITC), requerint la realització de les proves de resistència i la inclusió en l'informe de resultats d'una proposta detallada de les mesures de millora i de la seva corresponent programació.

Addicionalment, el CSN va emetre una ITC similar al titular de José Cabrera, central en desmantellament i amb un emmagatzematge temporal de combustible gastat. Finalment, i encara que fora del marc fixat a nivell europeu, el CSN va emetre el titular de la fàbrica de combustible nuclear de Juzbado altra ITC requerint la realització de proves específiques adaptades al seu disseny.

Procés seguit pels titulars de les centrals nuclears

Els informes que els titulars de les centrals nuclears van lliurar al CSN el 15 d'agost tenen com a objectiu comprovar les capacitats actuals de les instal.lacions davant d'una sèrie de situacions extremes i la idoneïtat de les mesures existents en matèria de gestió d'accidents, així com identificar àrees de millora aplicables tant als equips, com als recursos de l'organització.

Les avaluacions s'han plantejat suposant la pèrdua seqüencial de les barreres de defensa existents a les instal.lacions, independentment de la probabilitat d'ocurrència.
Les anàlisis de la capacitat de resposta analitzats a les instal.lacions es refereixen als escenaris següents:

• Successos d'origen extern: terratrèmols, inundacions i altres esdeveniments naturals.

• Successos de pèrdua de les funcions de seguretat, per pèrdua dels diferents esglaons de subministrament d'energia elèctrica, incloent els generadors dièsel i les bateries, i de la bunera final de calor.

• Gestió d'accidents severs en el nucli del reactor i dels accidents amb pèrdua d'inventari i / o refrigeració a les piscines de combustible gastat, així com de les situacions d'emergència associades.

• Per altres tipus d'emmagatzematge de combustible gastat en l'emplaçament, s'ha analitzat la seva resistència enfront de successos externs i pèrdua de funcions de seguretat.

Avaluació del CSN

L'avaluació del CSN de la documentació presentada s'ha realitzat seguint una guia específica i s'ha centrat en els següents aspectes:

• Verificar que les anàlisis dels titulars són complets i s'ajusten a l'abast requerit, i identificar les possibles mancances.

• Comprovar que les anàlisis s'han efectuat de forma coherent i sistemàtica, identificant i prioritzant les necessitats de millora.

• Avaluar les hipòtesis i els mètodes d'anàlisi utilitzats en els informes, i comprovar que s'ajusten a l'abast i contingut del que requereix.

• Confirmar que, per a tots els aspectes analitzats, els informes han estudiat les possibles situacions límit. Per aquesta comprovació s'han considerat aplicables aquelles situacions que, encara que tinguin una probabilitat d'ocurrència molt baixa, no es poden considerar impossibles.

• Verificar que els informes analitzen la conveniència o necessitat d'un reforç de les capacitats existents i comprovar que s'aporta una justificació raonada de les conclusions.

• Avaluar la viabilitat i fiabilitat de les accions de recuperació i mitigació en cas d'accident.

El CSN revisarà en detall els nous càlculs i realitzarà inspeccions específiques abans de l'emissió de l'informe final al desembre.

El disseny de detall i la implantació de les millores identificades en l'informe, així com altres mesures que es derivin de les lliçons de Fukushima, es realitzaran dins d'una planificació a curt i mitjà termini.

L'informe preliminar que avui s'ha remès a la Comissió Europea és el resultat del treball conjunt de les direccions tècniques de Seguretat Nuclear i de Protecció Radiològica del CSN. Durant aquest procés, el CSN ha comptat amb la col.laboració d'organismes com el Centre d'Estudis i Experimentació d'obres públiques (CEDEX) i Red Eléctrica de España (REE).

Conclusions preliminars

Tal i com estableix l'informe preliminar del CSN, el plantejament i les mesures proposades pels titulars es consideren adequats, havent de ser completats en els seus respectius informes finals. Els seus informes preliminars compleixen amb les especificacions de WENRA i ENSREG, així com la ITC del CSN, i es consideren correctes les descripcions i valoracions realitzades, havent-se identificat aspectes en què la informació ha de ser completada.

Les principals conclusions preliminars són les següents:

• El terratrèmol màxim contemplat a la base de disseny de cada instal lació s'ha revisat amb les dades dels sismes ocorreguts des de la data de tall del disseny original fins al maig de 2011 i s'ha comprovat que segueix sent vàlid el valor adoptat per cada central. Per més informació sobre riscos sísmics en els emplaçaments pot accedir al document sobre " Disseny sísmic de les centrals nuclears a Espanya ".

• Els titulars estan revisant les anàlisis de marges sísmics, per sobre de la base de disseny dels equips, per assegurar i mantenir la parada de la central. El terratrèmol de referència utilitzat correspon a una acceleració horitzontal màxima del terreny de 0.3g, valor entre 1.5 i 3 vegades més gran que la del terratrèmol base de disseny. Per assolir aquest objectiu, s'hauran de reforçar les estructures i components que presenten un marge menor. Així mateix, s'han de dur a terme anàlisis addicionals de marges sísmics per a altres components necessaris per a la gestió d'accidents severs i considerar els resultats en els informes finals que s'hauran d'enviar al CSN.

• Totes les centrals han comprovat l'adequació de la base de disseny davant d'inundacions externes. Vandellòs II és l'única central l'emplaçament és a la costa, si bé es troba situada en una cota superior als 20 metres sobre el nivell del mar. Es conclou que els nivells d'inundació adoptats com a base de disseny segueixen sent vàlids.

• S'estan analitzat els marges de seguretat davant successos que puguin donar lloc a nivells d'inundació per sobre de les bases de disseny. Els successos més crítics corresponen a un trencament de preses aigües amunt. En tots els casos els titulars indiquen que han comprovat que les preses resisteixen terratrèmols superiors als adoptats com a base de disseny sísmic. El CSN revisarà detalladament aquestes anàlisis. Els titulars estan realitzant estudis específics per a quantificar els marges sísmics disponibles en cadascuna de les preses i han realitzat anàlisis de trencament de les mateixes per causa sísmica. Es conclou que els nivells d'inundació que s'aconseguirien a la central quedarien per sota de la cota d'esplanació en la qual hi ha la central.

• La pèrdua total de llarga durada d'alimentació elèctrica de corrent altern (interna i externa) és l'escenari més limitatiu dels corresponents a la pèrdua de funcions de seguretat. Es proposen diverses mesures per reforçar la capacitat de resposta de les plantes enfront a aquest escenari. El CSN considera adequat el plantejament presentat.

• Els titulars disposen d'estratègies per fer front als accidents severs en el reactor i en l'edifici de contenció, i per a la gestió de les emergències associades. Aquestes estratègies estan contingudes en manuals de gestió o guies de gestió d'accidents severs i en els plans d'emergència interiors, que prèviament han estat avaluats pel CSN. No obstant això, arran del succés de Fukushima, es revisaran i reforçaran les mesures davant accidents severs, així com els recursos humans i materials necessaris per a l'adequada gestió d'emergències. Una proposta significativa és la creació d'un centre de suport comú per a totes les centrals, que disposarà de mitjans humans i materials amb capacitat d'intervenció en qualsevol de les centrals en un termini màxim de 24 hores.

• Així mateix, després les anàlisis realitzades, els titulars identifiquen en els seus informes un conjunt de millores que el CSN considera positives per millorar el manteniment de les funcions de la refrigeració del nucli i de la integritat de la contenció en situacions d'accidents severs, que s'han de descriure en detall en l'informe final, indicant el seu pla d'implantació.

• Pel que fa als sistemes de refrigeració de la piscina de combustible gastat i les estratègies existents per fer front a una pèrdua d'aquesta refrigeració, així com els aspectes relatius a la pèrdua de blindatge radiològic que suposaria un descens del nivell d'aigua en les piscines, es proposen millores. La informació s'ha de completar en l'informe final dels titulars a lliurar abans del 31 d'octubre.