Redacció | Actualitzat el 30/05/2011 a les 11:49h

L'erupció del volcà Grímsvötn, contada per universitaris

El geòleg Josep Cabré, estudiant Erasmus de la UB a Islàndia, ha viscut de prop l’extraordinària experiència d’aquesta important erupció volcànica

El dissabte 21 de maig, el volcà Grímsvötn (Islàndia) va entrar en erupció cap a les 17.42 h (hora local). L’inici de l’erupció es va caracteritzar per una columna eruptiva que s’alçava uns vint quilòmetres enlaire, la més important que s’ha produït a Islàndia des de l’erupció del volcà Hekla l’any 1947. El començament de l’erupció, que es va poder registrar visualment des dels satèl·lits en òrbita geostacionària, va anar acompanyat d’un terratrèmol, de magnitud 4.

Segons explica el professor Domingo Gimeno, del Departament de Geoquímica, Petrologia i Prospecció Geològica de la UB, «aquest volcà és el més actiu d’Islàndia i la seva darrera erupció (d’uns pocs dies de durada) va tenir lloc el 2004. L’erupció del Grímsvötn està relacionada amb la zona de fractures de direcció NE-SO que va originar el 1783 l’erupció històrica més important d’Islàndia (Laki), que durant mesos va afectar molt Europa, no tant per les cendres sinó pels gasos sulfurosos tòxics que va emetre».

En tres dies i mig, l’erupció actual ha emès un volum de magma molt superior al que va deixar anar l’Eyjafjalla el 2010. Foto: David García Balbuena

«L’inici de l’erupció actual --continua el professor Gimeno-- va tenir una composició basàltica (pobra en sílice, per tant, potencialment poc explosiva) i va travessar una glacera. Les similituds amb l’erupció de l’abril de 2010 de l’ Eyjafjalla s’acaben aquí. En tres dies i mig, l’erupció actual ha emès un volum de magma que és, com a mínim, quatre o cinc vegades superior al que va deixar anar l’Eyjafjalla en 39 dies. Per tant, podem concloure que ha estat molt més important i que si ha afectat menys el trànsit aeri europeu és senzillament perquè durant aquest període el vent ha dirigit les cendres cap al N-NO (en direcció a Groenlàndia). A hores d’ara, continua amb una activitat molt reduïda a les rodalies del focus eruptiu».

Aquest nou episodi geològic a Islàndia és focus d’atenció de la comunitat internacional de vulcanòlegs. El geòleg Josep Cabré, estudiant Erasmus de la UB a Islàndia, ha viscut de prop l’extraordinària experiència d’aquesta important erupció volcànica. A continuació, ens explica les seves impressions sobre l’erupció del Grímsvötn.

«El dissabte 21 de maig a la tarda, vaig rebre una trucada d’un company. Es trobava al sud de l’illa, en un viatge amb la família, i em volia demanar que comprovés la pàgina web de sismologia islandesa. Li semblava haver sentit una forta tremolor. En aquell moment, no tenia accés a Internet i li vaig dir que li tornaria a trucar quan ho hagués comprovat. Mig minut després, em va tornar a telefonar per dir-me que estava veient un núvol d’enormes dimensions que s’aixecava pel damunt de la glacera Vatnajökull (la més gran d’Islàndia), i que això només podia voler dir una cosa: erupció del Grímsvötn!!!
Jo estava amb un company de Geologia, el David García Balbuena, de la Universitat d’Oviedo. Vam embogir! Tot l’any que esperàvem que passés alguna cosa grossa i ja la teníem! Ens vam organitzar per anar com més aviat millor cap al lloc de l’erupció, vam llogar un parell de cotxes i vam fer la motxilla com vam poder. Cap a les 11 de la nit, a uns 200 quilòmetres de l’erupció, vam poder veure la columna eruptiva vertical i el vapor d’aigua que pujaven quilòmetres amunt. Enmig d’una boira provocada per la cendra, i després d’estar dues hores buscant un lloc prudent on plantar la tenda de campanya, vam decidir dormir al poble costaner de Vík.

L’endemà, la quantitat de cendra havia augmentat. Uns periodistes de l’agència internacional de notícies Reuters ens van aconsellar que féssim mitja volta, però vam decidir continuar endavant... Com més avançàvem, la visibilitat es feia més dolenta, fins que vam arribar al poble de Kirkjubæjarklaustur (a uns 80 quilòmetres del volcà), on la visibilitat es reduïa a cinc metres. Era totalment fosc. Quan intentaves obrir els ulls o respirar, la cendra t’ho impedia. Vam parar en una benzinera; la nostra intenció era tornar cap a Reykjavík abans que la cosa empitjorés, però l’equip de rescat islandès ens va demanar que els acompanyéssim a un refugi de la Creu Roja. Un cop allà, ens van oferir begudes calentes, alguna cosa per menjar i màscares i ulleres protectores. Vam estar bloquejats cinc hores, fins que la visibilitat va millorar i ens vam poder allunyar del núvol de cendra. Abans de tornar a Reykjavík, vam intentar desplaçar-nos cap al nord per intentar veure la columna eruptiva amb prou perspectiva. No hi va haver manera, més de la meitat del país estava cobert per una boira de cendra vermellosa».

Podeu consultar les imatges gravades en vídeo pels estudiants Josep Cabré i David García en aquest enllaç.


FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Enquesta
Quina és la millor opció per als boscos cremats
      Vots emesos: 832
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: