Àlex Sagnier. T. E. Forestal i fotògraf | Actualitzat el 21/04/2011 a les 11:29h

El patrimoni forestal de la Garrotxa i la responsabilitat col·lectiva

El 2011 celebrem l’Any Internacional dels Boscos, declarat per l’ONU. La sostenibilitat dels recursos naturals i el nostre propi benestar depenen de com apliquem el sentit ecològic. Per Àlex Sagnier.

La Garrotxa compta amb un capital de valor incalculable del qual tots ens beneficiem: els seus boscos. De les 1.173 espècies de plantes superiors que hi podem trobar, dues de forestals són protegides: el boix grèvol ( Ilex aquifolium ) i el teix ( Taxus baccata ).
Ecosistema acuàtic a Can Jordà. Foto: Àlex Sagnier.

Les comunitats més destacables són rouredes humides de roure pènol, rouredes seques de roure matinenc, fagedes, alzinars, pinedes de pi roig, boscos de ribera i aiguamolls.
 
D’arbres declarats monumentals en tenim set: un a les Planes d’Hostoles, un a Sales de Llierca, dos a la Vall de Bianya i tres a Montagut. L’arbreda del Parc Nou a Olot també està catalogada en la mateixa categoria. El Roure de la Mestressa de la Vall d’en Bas va caure pel vent fa dos anys.
 
El paisatge que ens envolta és d’una bellesa inigualable, un focus d’atracció turística, un manantial de recursos multidisciplinars i, alhora, quelcom que ens pensem que funciona perquè sí. Per tal d’assegurar-ne el seu bon estat i la seva perpetuitat, però, cal fer una gestió acurada i equilibrada que amb freqüència passa desaperceguda, que té més de vocacional que de projecció pública. En aquesta tasca hi participen institucions, la iniciativa privada i organitzacions sense ànim de lucre que cal coordinar pel bé comú i l’interès general.

Sovint els boscos es veuen sense prou perspectiva social, com si en poguèssim disposar sense més perquè formen part de l’entorn. Com no cal obrir una porta per entrar-hi, ni hi ha semàfors que en regulin el pas, sembla que tothom tingui dret a accedir-hi allà on vulgui i fer el que li sembli, però cal ser molt respectuós amb el medi natural perquè és l’espai de convivència més vulnerable. La pertinença, la tinença, l´ús, la posessió, el domini i altres conceptes, no sempre estan clars sobre el terreny. Cal posar-hi seny.
 
Segons dades del 2010 facilitades pel Centre de la Propietat Forestal (CPF), les xifres relatives a les masses forestals de la Garrotxa són les següents:
  • Superfície comarca:73.371 ha
  • Superfície forestal: 60.566 ha
  • Superfície forestal: 82,5%
  • Superfície forestal arbrada: 55.407 ha
  • Superfície forestal no arbrada: 5.158 ha
  • Superfície forestal pública: 2.647 ha
  • Superfície forestal privada: 57.918 ha
  • Superfície forestal privada / superfície forestal = 95,6 %
Els 44 cons volcànics de la Garrotxa, així com els terrenys calcaris de l’Alta Garrotxa, hi aporten una edafologia singular, sobre la qual creix tot un món peculiar a petita escala en un clima de muntanya mitjana humida, de tendència atlàntica.
 
Educar i sensibilitzar
 
La Garrotxa és un indret de reconegut valor ecològic, que cada any acull mil·lers de turistes de manera força estacional, cridats per la tardor i esdeveniments concrets. La hiperfreqüentació de visitants fa augmentar la provabilitat d’incidències, més encara quan les condicions metereològiques són desfavorables. En aquets casos cal potenciar la prevenció, la detecció i reforçar els serveis d’atenció amb ànim pedagògic.

Una noia estudia els crancs durant un alliberament Foto: Àlex Sagnier.
 
El civisme no és qüestió de ser de ciutat o de poble, és qüestió de ser civilitzat. D’aquí la importància de l’educació ambiental, el suport professional i la comunicació eficaç, per tal de preservar i millorar el nostre patromoni natural.
 
Segons el SIGMA (Consorci del Medi Ambient i Salut Pública), encara no existeixen dades de la gestió dels residus abandonats als boscos. Mentre així sigui, qualsevol valoració sobre si són nets o bruts serà discutible. En qualsevol cas la sensibilització pel medi ambient ha de ser continua, perquè la higiene forestal correspon als propietaris, a les administracions i a tots aquells que compartim la natura.
 
En Miquel Àngel Zarza, director de l’Escola Pia d’Olot, destaca que des de les “escoles verdes” es potencia el coneixement i el respecte pel medi natural a tots els nivells formatius.
 
Els boscos ens aporten innumerables beneficis, entre els quals destacaria que afavoreixen les precipitacions i que eviten la desertificació. L’existència de coberta vegetal és necessària per a mantenir la biodiversitat tant de flora com de fauna, per a esmorteir l’impacte de la pluja contra el terra (que és una de les causes de l’erosió) i per a que les arrels retinguin el sòl evitant així l’arrossegament de nutrients, entre altres  motius.
 
El reciclatge és un valor en alça. La reutilització i la reconversió de productes de segona mà cada dia està millor considerada perquè estalvia energia i optimitza els mitjans disponibles.
 
En Raül de Cruz, director d’Aula Fusta, compagina la formació amb el reaprofitament de subproductes del bosc. Els alumnes del centre aprenen a fabricar joguines, articles per la llar i tota mena d’objectes al mateix temps que contribueixen a fomentar la inquietud pel medi ambient. Val a dir que a les seves instal·lacions fan servir una caldera de biomassa, amb la qual cosa s’ajuda a reduir el risc d’incendis forestals eliminant restes que quedarien al bosc.
 
Cal recordar que biodegradable no vol dir necessàriament ecològic. Ho és la matèria orgànica i és cert que hi ha poductes de descomposició ràpida, però si contenen elements tòxics esdevenen contaminants. Malauradament la capacitat de destrucció de l’ésser humà és molt superior a la capacitat d’autoregeneració de la natura.
 
Vetllar pels altres
 
El cos d’Agents Rurals es va crear l’any 1989 amb la finalitat d’assumir les funcions de gestió forestal, cinegètica i piscícola, amb especial preocupació pels incendis. El seu origen, però, es pot atribuir a l’any 1627 en què en Miquel Santos de San Pedro, lloctinent del Principat de Catalunya, “va nomenar uns comissaris vigilants per fer el seguiment dels arbres que calia tallar i va promoure la repoblació forestal”, segons fonts del Departament de Medi Ambient i Habitatge.
 
L’any 1982el Parlament de Catalunya aprovà la Llei de Protecció de la Zona Volcànica de la Garrotxa, que seria la llavor de l’actual PNZVG (Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, valgui al redundància). El model de gestió que es du a terme està reconegut a nivell internacional i compta amb les certificacions ISO 9001:2008, la Carta Europea de Turisme Sostenible i la “Q” de Qualitat Turística.
 
La impossibilitat de ser-hi presents arreu i en tot moment, fa que la comunicació amb el públic i entre professionals hagi de ser extremadament eficient, des de la senyalització sobre el terreny,  fins als canals de contacte i els missatges que volem transmetre.
 
Entre finals dels anys seixanta i principis dels noranta del segle passat, el volcà Croscat es va explotar per obtenir-ne gredes i es va utlitzar com a abocador, fins que gràcies a la campanya “Salvem els volcans” es va recuperar per a la seva conservació. Se’n varen extreure 2.200.000 m3 material i s’hi abocaren 93.000 m3 de residus, tot afectant una superfície d’influència de 8,2 ha. Aquesta cicatriu encara avui és ben visible.
 
A la Garrotxa hi ha tretze Associacions de Defensa Forestal que agrupen vint-i-un municipis.Les ADF tenen entitat pròpia i desenvolupen tasques de prevenció i lluita contra els incendis forestals, en col·laboració amb aquells que hi tenen competències.
 
Segons el Cos d’Agents Rurals, “els incendis forestals que es produeixen a la Garrotxa són de petites dimensions i de relativa importància, perquè el clima ajuda i es treballa molt la prevenció. Al 2010 s’enregistraren dos incendis que varen cremar 0,36 ha de superfície arbrada.”
 
Altres criteris
 
La Silvicultura és la ciència que mira per l’aprofitament òptim dels recursos forestals. Hi ha ocasions en què un peu (arbre) dificulta el desenvolupament idoni d’unaltre exemplar i per això convé eliminar el primer. D’aquesta manera, procedint  a una tala selectiva, aconseguirem que trascendeixin les llavors del segon, que milloraran la qualitat genètica i ajudaran a perfeccionar-ne la descendència. En altres casos, en canvi, es propicia la competència entre individus per tal d’estimular-ne el creixement i posteriorment es trien aquells de millor formats, per completar el seu cicle vital.

Cau en un castanyer madur. Foto: Àlex Sagnier.
 
Els Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestal (PTGMF) són una eina bàsica per a garantir el futur dels recursos a què es refereixen. Quan es varen implantar vaig tenir l’ocasió de ser dels primers en rebre formació al respecte, a l’Escola Forestal de Santa Coloma de Farners.
 
El CPF destaca que, "els boscos catalans, històricament, han estat gestionats i intervinguts per l’ésser humà. Gestió i conservació són dos conceptes que van junts . La gestió sostenible és la garantia de supervivència dels nostres boscos".
Referent a l ‘any 2010, la mateixa font ens facilita les següents dades:
  • PTGMF vigents: 157
  • Hectàrees  amb PTGMF: 23.519,5 ha
  • PSGF (Plans Simples de Gestió Forestal) vigents: 22
  • Hectàrees amb PSGF: 344,2
  • Superfície forestal privada ordenada = 40,6%
La fusta és un recurs natural renovable amb el qual es fa paper, cartró, capses de fruita, es fabriquen mobles que tots consumim, elements constructius i tantes altres aplicacions. Ningú no hauria d’escandalitzar-se quan es talla un bosc amb criteris justificats, sempre i quan així sigui.
 
De vegades els usos i aprofitaments dels boscos entren en conflicte amb activitats com ara les pedreres perquè causen un impacte ambiental gens estètic, destructiu i que pot esdevenir irreparable. Si bé els àrids per a la construcció, per exemple, han d’obtenir-se d’algun lloc igual que les argiles, la calç, etc., on i quan es pot fer o no una activitat extractiva? Caldria recórrer a criteris ecològics, científics, la llei de mines, la llei del sòl, fonaments jurídics i altres arguments per a determinar-lo, però en qualsevol cas tota explotació d’aquesta naturalesa ha de comptar amb un estudi d’impacte ambiental, social i econòmic previ que ho justifiqui, així com un pla i/o un projecte de restauració del medi.
 
D’altra banda, quan es fa una repoblació cal considerar tots els factors ambientals i humans possibles per tal d’encertar l’espècie amb què es realitzarà. Introduir-hi una d’exòtica, per exemple, és un risc que s’ha d’avaluar acuradament tot i que sembli “més rentable” des del punt de vista econòmic a curt termini.
 
Val a dir a grans trets, que la Revolució Industrial provocà l’èxode rural per a satisfer les necessitats socials d’aquell temps. Ara, en canvi, la concienciació pel medi ambient ens porta a recuperar allò que considerem més autèntic.
 
Alex Sagnier
T. E. Forestal
alex.sagnier@hotmail.com   
www.alexsagnier.blogspot.com

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Enquesta
Quina és la millor opció per als boscos cremats
      Vots emesos: 684
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: