Xavier Borràs | Actualitzat el 13/03/2011 a les 10:00h

Explosió en un reactor nuclear a Fukushima

El Govern nipó confirma l'esfondrament de l'edifici de formigó on s'allotja el contenidor d'un reactor japonès. El nucli atòmic es podria fondre. 90.000 evacuats. Es reparteix iode entre la població. Alts nivells de radioactivitat: 100 milirems/hora. Presència de cesi-137 i iode-131. Ja hi ha més de 200 persones irradiades. Dificultats de refrigeració en 2 reactors més

La policia patrulla amb equipaments respiratoris a prop del complex nuclear de Fukushima Daiichi.
Foto: AJ/Reuters.


El Govern japonès ha confirmat, en boca del secretari del Gabinet, Yukio Edano, que s'ha esfondrat l'edifici de formigó que allotja el contenidor d'acer on hi ha el nucli del reactor de la unitat I del complex atòmic de Fukushima Daiichi i que l'alliberament de radiació no és molt elevat. Els experts auguren una situació pitjor que la creada a Txernòbil (26/08/1986). De fet, totes les peces del trencaclosques de Txernòbil sembla que s'han replicat fil per randa a Fukushima, però en aquest cas les coses van encara més enllà i és difícil saber què passarà al capdavall.

A darrera hora, la Prefectura de Fukushima, ha confirmat que 3 pacients ingressats en un hospital a prop de la central nuclear danyada han estat exposats a la radiació, mentre que d'altres fonts asseguren que pel cap baixa ja són 200 les persones que han donat positiu als tests de radiació. D'altra banda, el primer ministre japonès, Naoto Kan, ha manifestat que farà tot el possible per protegir la salut dels residents a prop de la inestable unitat 1 del complex nuclear de Fukushima Daiichi.

NISA (l'Agència de Seguretat Nuclear nipona) ha confirmat la presència de cesi-137 i iode-131 a les rodalies de la unitat 1 del complex atòmic de Fukushima Daiichi. Segons els instituts meteorològics, el vent bufa cap a l'est, amb que la radiació s'allunya cap al Pacífic.

Les autoritats japoneses han classificat l'esdeveniment de Fukushima Daiichi de nivell 4 a l'escala INES (Internacional Event Scale), és a dir, un "accident amb conseqüències locals sobre les armes nuclears i radiològiques". L'escala INES s'utilitza per a comunicar ràpidament i consistentment al públic la importància per a la seguretat dels esdeveniments associats a les fonts de radiació. L'escala va de 0 (desviació) a 7 (accident greu). Txernòbil va assolir el nivell 7, Three Mille Island va assolir el nivell 5, Vandellòs I el nivell 3 i Ascó I el nivell 2.

La companyia Tepco, que explota els dos complexos atòmics de Fukushima, ha anunciat una situació d'emergència a la Unitat 3 de Fukushima Daiichi i la unitat 1 de Fukushima Daini i el posterior alliberament radioactiu per causa de la manca d'energia per refrigerar el reactor. La companyia també ha confirmat la mort d'un trebalaldor, que havia quedat atrapat en una grua que operava a prop d'una canonada, la irradiació de 9 més i la desaparició de dos operaris.

L'accident de Fukushima I

Encara que el Govern nipó ha fet una crida a la calma, les autoritats han augmentat el radi d'evacuació a 20 km entorn del complex de Fukushima Daiichi, amb què caldria evacuar més de 90.000 persones de les ciutats d'Okuma i de Futaba, i han començat a distribuir iode per evitar els problemes que la radioactivitat pot tenir sobre la glàndula tiroides dels habitants que viuen als entorns del complex atòmic. Segons la televisió pública japonesa, NHK, unes 90 persones, dins la zona d'exclusió de 10 km al voltant del complex de Fukushima Daiichi, han donat resultats positius i preocupants a la radiació.

Es parla d'una radiació fixa de 1015 microsieverts per hora, el que equival a uns 100 milirems/hora. Els éssers vius podem rebre durant un any una mitjana d'uns 150 a 170 milirems, a més d'uns 25 milirem generats pel nostre propi cos. Els primers símptomes per a la població afectada poden ser vòmits, cansament excessiu, disminució de les defenses, més risc de patir avortaments espontanis i un 10% de mortalitat durant un mes després de l'exposició. Els japonesos tenen en la seva memòria genètica els horribles efectes de les radiacions a causa de les explosions d'Hiroshima i Nagasaki a la fi de la Segona Guerra Mundial.

John Large, un analista expert en temes nuclears, ha dit a Aljazeera (vegeu el vídeo més avall) que, en alliberar el vapor radioactiu del reactor intern cap a la cúpula exterior efectivament la reacció amb l'oxigen pot haver causat l'explosió, però "quan observo les dimensions de l'explosió la meva opinió és el que el combustible nuclear continua generant calor", amb què el perill continua essent molt gran. Aquesta opinió coincidiria amb unes primerenques manifestacions de l'Agència de Seguretat Nuclear en el sentit que es temia la fusió del nucli (meltdown). De moment la companyia que explota el complex, Tepco ha anunciat que està inundant el reactor amb aigua de mar i àcid bòric per a refredar-lo.

No obstant això, el terratrèmol al Japó, a més de danyar la capacitat de les barres de control per a regular el combustible —i el sistema de refrigeració del reactor— sembla haver danyat la instal·lació de contenció tal com es veu a l'explosió. S'han notificat casos de "fum blanc", potser la crema de formigó, procedents de l'escena de l'explosió, el que indica el trencament de la contenció i la fuita gairebé segur de quantitats importants de radiació.

En aquest punt, els esdeveniments al Japó tenen moltes similituds amb el desastre de Txernòbil de 1986. Els informes indiquen que fins a 1,5 metres del combustible del reactor han estat exposats. El combustible del reactor sembla que s'ha fos parcialment i la subsegüent explosió ha destrossat les parets i el sostre del vas de contenció —i és probable que les altres parts útils del control i els sistemes de refrigeració.

Un factor que encara no s'ha explicat és la detecció aparent dels isòtops radioactius de cesi. Aquests isòtops es produeixen durant la reacció nuclear i queden confinats en el nucli del reactor. El fet que s'hagin detectat fora de la planta podria implicar que el nucli ha començat a desintegrar-se. La quantitat de cesi mesurada ens donaria informació fidedigna de fins a quin punt les barres de combustible han estat compromeses. Però l'opacitat de la indústria nuclear japonesa i de les autoritats de seguretat —similar arreu del món— impedeix de resoldre aquesta important qüestió.



De fet, el reactor I de Fukushima, d'aigua en ebullició (BWR), amb contenció MAR 1, és del mateix tipus que el de Garoña, a l'Estat espanyol. Segons un expert aquest reactor va ser construït a principis dels anys setanta (va començar a funcionar el 1971) i no tindria les mesures de seguretat contra terratrèmols de complexos atòmics construïts posteriorment. També s'ha sabut que possiblement un altre dels reactors del complex de Fukushima Daiichi hauria començat a operar amb MOX (barreja d'urani i plutoni). Amb el disseny Mark I General Electric tractava de reduir l'increment de la pressió en cas d'un accident, un fet que s'ha demostrat ara erroni. Experts independents i fins i tot directius de la Nuclear Regulatory Commission van criticar aquest disseny durant molts anys (vegeu-ho aquí ).

Tots els reactors són propietat de TEPCO que té una gran historia d'opacitat i falsificacions. L'any 2002 el seu president i quatre executius van ser forçats a dimitir sota la sospita d'haver falsificat registres de mesures de seguretat en les centrals nuclears que operaven.

Conseqüències imprevisibles

Si s'arribés a fondre el reactor, les conseqüències són imprevisibles. Alguns teòrics han parlat de l'anomenada síndrome de Xina, que va gaudir d'una afamada versió cinematogràfica. La síndrome de la Xina és una hipòtesi extrema de la fusió d'un reactor nuclear, en la qual el material de la fusió resultant travessaria la barrera de formigó o de ciment sota d'ell i fluiria fora de l'edifici que el conté. L'origen de la frase està relacionat al fet que si el material radioactiu fos d'un reactor nuclear nord-americà que patís un accident semblant podria hipotèticament travessar l'escorça de la Terra i arribar a les antípodes dels Estats Units, popularment associades a la Xina.

La peça clau de la tecnologia en un reactor nuclear són les barres de control. El combustible nuclear genera neutrons; el control del cabal i de la producció d'aquests neutrons és el que genera calor i amb la calor produïda es genera l'electricitat. La fosa nuclear (meltdown) es produeix quan les barres de control no poden contenir l'emissió de neutrons i els nivells de calor a l'interior del reactor amb què el combustible es fon, en general a temperatures superiors als 1.000 graus Fahrenheit, causant reaccions incontrolades pel que fa a la generació de radiació i fent molt perillós poder actuar-hi a prop.



Un accident d'aquestes característiques no significa necessàriament un desastre nuclear, segons alguns experts. Mentre el nucli del reactor, que està dissenyat específicament per a contenir alts nivells de calor, la pressió i la radiació, es mantinguin intacte, el combustible fos pot ser tractat. Si la instal·lació de contenció construïda al voltant de la base es manté intacta, el combustible fos encara pot ser tractat —normalment s'enterraen una construcció especial-, però la dificultat dels treballs de confinament són molt perillosos i costosos.

Problemes, també, a Fukushima Daini

Un altre reactor del complex Fukushima Daiichi, la Unitat 2, també té problemes de refredament en aquest moment. Tres reactors en el lloc de Fukushima Daini també informen de deficultats en la seva capacitat de refredament. Aquests reactors són de General Electric II, i es consideren una millora lleu en el disseny de Mark I. Ambdós complexos es troben en l'Oceà Pacífic, a sis quilòmetres de distància l'un de l'altre.

L'operador de la central nuclear de Fukushima, Tòquio Electric Power Co, omplirà el reactor afectat amb d'aigua de mar per refredar-lo i reduir la pressió en la unitat, segons que ha assenyalat un portaveu del govern. S'espera que entre cinc i deu hores s'hagi pogut omplir el nucli del reactor amb aigua de mar i al voltant de deu dies per completar el procés. Edano ha dit que a causa de la caiguda de nivell d'aigua de refrigeració, l'hidrogen generat i es va filtrar a l'espai entre l'edifici i el contenidor i l'explosió va ocórrer quan l'hidrogen es va barrejar amb l'oxigen.

D'una altra banda, es parla d'uns 4 treballadors greument ferits que haurien entrat al reactor per aturar-ne la combustió de forma manual, ja que tots els esforços esmerçats des d'ahir per aconseguir refredar-lo sembla que han estat inútils, amb fallades successives dels motors dièsel auxiliars i la bateria d'emergència. Pel que fa als nivell de radioactiviat es parla d'un augment de 1.000 vegades superior al que poden suportar els éssers vius. Tanmateix, els mesuradors d'activitat de la companyia Tepco, que explota el complex atòmic, no funcionen a hores d'ara.

També arriben reports que hi ha problemes als reactors 2, 3 i 4 de Fukushima Daiichi i en algunes unitat del complex de Fukushima Daini. La unitat 1 de Fukushima Daiichi afectada per l'explosió és del tipus General Electric Mark I BWR, amb 439MW de potència i quaranta anys d'activitat.



L'explosió en el reactor 1 ha motivat la fuita de radioactivitat mentre que els operaris treballen per refredar el nucli del número 2. Per a l'organització ecologista es tracta d'una situació gravíssima que ve a agreujar els efectes del terratrèmol.

La central nuclear de Fuskushima comprèn sis reactors d'aigua en ebullició en funcionament i dos més en construcció, també d'aigua en ebullició. Els reactors 1 i el 2, afectats de seriosos problemes, van començar a funcionar el 26 de març de 1971 i el 18 de juliol de 1974, respectivament, i tenen potències elèctriques de 460 MW i 784 MW. El reactor Fukushima I és, per tant, similar al de la central nuclear de Santa María de Garoña (Burgos). A les centrals d'aigua en ebullició a l'aigua i refrigeració bull en el nucli del reactor i el vapor s'extreu de la cúpula de contenció per unes canonades que recorren diverses dependències de la central fins arribar a les turbines, on es genera l'electricitat. L'estabilitat del reactor depèn fortament que es controli la quantitat de vapor en el nucli, el que depèn de la pressió i la temperatura.

Segons que informa Ecologistes en Acció la situació no pot ser més greu perquè s'està lluitant per refredar els reactors però no està garantit que s'aconsegueixi mantenir la reacció nuclear sota control. El treball dels operadors es veu molt dificultat perquè el nivell de radioactivitat s'ha multiplicat per mil a la sala de control, de manera que els treballadors que estiguin realitzant les operacions poden estar rebent dosis radioactives per sobre del nivell permès, el que augmentarà l'estrès i la possibilitat de cometre errors.

Els complexos atòmics de Fukushima i els radis d'evacuació. Foto: Der Spiegel. L'explosió produïda en

Fukushima I mostra els intents fallits de refredament del reactor. A les centrals d'aigua en ebullició el nivell de vapor del reactor és clau per a la seguretat, perquè l'excessiva quantitat de vapor que es produeixi en el reactor faria que disminuís la possibilitat de refredar el nucli radioactiu, el que augmentarà el risc i accident. En aquest tipus de centrals, les canonades de vapor radioactiu surten de la contenció i recorren diverses dependències de la de la central, de manera que l'explosió d'una canonada fa que la radioactivitat escapament immediatament al medi ambient. El que s'eviti un accident amb fusió del nucli i el consegüent descontrol de la reacció nuclear passa perquè s'aconsegueixi refredar els dos reactors de Fukushima I i II. Si això no passa en les pròximes hores, les conseqüències podrien ser catastròfiques.

Ha estat necessari evacuar 100.000 persones que habiten en un radi de 20 km al voltant de la central. Per cert que els Plans d'Emergència Nuclear de les centrals espanyoles només preveuen actuacions al voltant dels 10 km de radi de les nuclears. Tot això se suma als problemes generats pel terratrèmol. Després d'aquest accident el més sensat per al Govern japonès és abandonar els projectes de nous reactors i procedir al tancament escalat dels 55 reactors nuclears que hi funcionen actualment.

Centres oficials d'informació

Japan Nuclear and Industrial Safety Agency.
Japan Atomic Industrial Forum.
International Atomic Energy Agency.
Tokyo Electric Power Company.

Altres documents d'interès

Deficiències del reactors GE Mark I.

COMENTARIS

+3
-0
i ara toca...
mikolynn, 12/03/2011 a les 17:37
... ara toca dir allò dels castellans:
"Apaga y vámonos!"
+3
-1
Trist
Anònim, 12/03/2011 a les 18:19
Aquest terratrèmol deu ser provocat pels ecologistes, ara que el lobby nuclear començava a creure que es podria convèncer a la gent de que l'energia nuclear no fa mal...
Pobres Japonesos!, i pobres de nosaltres!
+1
-0
risc petit, efecte gran!
Gijsbert, 12/03/2011 a les 18:48
El risc deu ser molt petit, pero l'efecte final molt gran.

Jo aposto per l'energia renovable a traves de www.somenergia.cat
+2
-0
la ruleta russa
joan, 12/03/2011 a les 20:17
Estem jugant amb foc, companys.
Ara és un terratrèmol, però un altre dia pot ser una guerra o un atemptat...
+0
-0
Ui
Anònim, 12/03/2011 a les 23:37
Hauríem de posar l`enllaç a la noticia pq jo no trobo enlloc que s`hagi esfondrat la cúpula del reactor...
+1
-0
NUCLEAR NO GRÀCIES
Anònim, 13/03/2011 a les 00:36
Srs. i Sres. ha arribat el moment de dir NO de forma definitiva a l'energia nuclear. Les eléctriques fan beneficis a la vegada que han amagat i amaguen les seves retallades en seguretat. L'empresa que gestiona les centrals del Japó ha enganyat diverses vegades amb informes falsificats, cosa que va fer dimitir al seu president fa no gaire. És exactament el mateix que va enfonsar a ENRON i que ha portat al món financer a dur-nos a aquesta gran depressió econòmica del segle XXI. Diguem NO a l'energia nuclear. Si no ho fem nosaltres... ELLS NO HO FARAN. NUCLEAR, NO GRÀCIES.
+0
-0
El pitjor sobre les nuclears encara ha de venir
Manel Bargalló, 13/03/2011 a les 00:48
El pitjor de tot és que com que els governs no poden tancar els nuclears existents degut a tema del CO2, es veuen obligats a allargar el funcionament de Centrals Nuclears pensades per treballar 40 anys malgrat havien decidit tancar-les (De fet aquesta central hauria d'estar tancada per ser obsoleta). Fins i tot un país tant ecologista com Alemanya, malgrat que estaven previstes tancar-les totes, han decidir allargar-les 10 anys més el seu funcionament.
Tot plegat fa una combinació molt perillosa:
a) Les empreses elèctriques no inverteixen en les centrals perquè saben que les hauran de tancar
b) Estaven dissenyades per treballar durant 40 anys i les allarguen fins a 50 o 60 anys

No sé si veieu el perill, però per posar un exemple, imagineu que en un poble sense escola hi ha un autobús escolar per portar els infants a un altre poble. El govern s'ha compromès que construirà una escola en 20 anys i l'autobús que es nou de trinca. d'aquells de color groc especials pels infants. L'autobús el compra amb un crèdit avalat per l'ajuntament una persona del poble. Al principi tot funciona sobre rodes. Però quan s'acosta els 15 anys i el mig milió de quilometres, l'autobus comença a necessitar alguna reparació, alguna de grossa. El transportista pensa si val la pena fer-la pels 5 anys que queda, o bé fa una pedaç per sortir del pas mentre espera que finalment es construeixi l'escola. Però al final el govern diu que l'escola haurà d'esperar 10 o 15 anys més.
Que fa el transportista? comprar un autobús nou? Sap que quan s'acabi de fer l'escola, l'autobús escolar l'haurà de llençar perquè tal com és, només serveix per fer transport escolar. A més l'ajuntament, que està arruïnat per la construcció de la nova escola, li diu que no el pot ajudar ni avalar amb el crèdit. Que creieu que farà el propietari de l'autobús escolar? S'hi jugarà el seu patrimoni per comprar l'autobús nou? Demanarà un crèdit personal per fer la reparació grossa (refer tot el motor i el sistema hidràulic dels frens) o farà un pedaç per continuar com sigui fins arribar als 10 anys més.

Bé, això és més o menys que està passant actualment amb les centrals nuclears alemanyes (i espanyoles). Paradoxalment, a França sembla que no tenen aquest problema perquè hi ha intenció de continuar apostant 100% per les nuclears. De fet jo penso que els alemanys i francesos tenen un pacte tàcit en aquest sentit. Un subministrarà l'energia i l'altre es dedicarà a fabricar amb l'energia dels primers.


+0
-0
Nuclears??
Anònim, 14/03/2011 a les 00:48
De veritat hi ha algú que creu que l'energia nuclear es segura i barata??
Desprès de mes de 50 anys de treballar amb ella encara es hora que sapiguem que fer amb els residus radioactius que genera i que hem de vigilar durant milers d'anys.
Si os fitxeu, normalment les centrals nuclears s'instal·len a centenars de kilòmetres de les grans poblacions tot i sabent les perdudes que es generen en transportar l'energia des de la central fins els punts de consum amb tot el sobre cost dels milers de kilòmetres de cables, les innumerables torres d'alta tensió i les estacions transformadores, tot plegat per augmentar la seguretat de la població (com si un núvol tòxic no fos capaç de viatjar centenars de kilòmetres). Una central nuclear amb els sofisticadissims sistemes de alta seguretat i tota la seva infraestructura surt massa cara i no es rendible (sino les entitats privades ja serien les propietàries). Tot plegat no mes li trobo raons polítiques i/o militars (per l'armament nuclear)

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Enquesta
Quina és la millor opció per als boscos cremats
      Vots emesos: 599
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: