Narcís Prat, catedràtic d | Actualitzat el 18/01/2011 a les 12:29h

La reorganització de les competències ambientals.

I Agricultura.


Josep Maria Pelegrí és el nou conseller d'Agricultura Foto: Gencat.

Narcís Prat, catedràtic d'Ecologia

El DOGC va publicar el dia 4 de Gener l’estructuració dels nous Departaments de la Generalitat, entre ells els d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DARPAMN) i el de Territori i Sostenibilitat (DTS) (les abreviacions són meves). Entre els dos s’han repartir les competències de Medi Ambient.
Pel que fa a Agricultura, les competències que abans estaven a Medi Ambient  (les referents a Medi Natural) ara es divideixen en dos direccions generals, la Pesca passa a la Direcció Gral de Pesca i Afers Marítims i les altres resten a la Direcció General de Medi Natural i Biodiversitat (DGMNB). A la conselleria actual es creen 6 Direccions generals. De tots els insituts, consells o societats adjuntes depenen d’aquesta Conselleria només una (Forestal Catalana) dependrà de la DGMNB.

Evidentment qui te la coordinació i serà el censor final de tot el que facin les Direccions Generals serà d’una banda  el Gabinet del Conseller i les seves 4 oficines i de l’altra el Secretari General que controla la Direcció de Serveis, l’Assessoria Jurídica o els Serveis Territorials. Els anteriors Serveis Territorials de Medi Ambient desapareixen.

Com hem dit la Pesca continental queda adscrita a la Direcció Gral de Pesca Marítima. Aquest és un canvi substancial respecte a la situació anterior i es un retorn al passat que veurem que significa. En aquesta passada legislatura, amb empentes i rodolons, es va aprovar una llei de Pesca que tenia un fil conductor ambiental i uns propòsits de corregir la situació en que ens trobàvem el 2004 quan la pesca continental es podia dir que es trobava en mans de la Federació de Pesca i dels pescadors amb una privatizació “de facto” de la mateixa. Els resultats d’aquella política van ser terribles, el descontrol sobre les introduccions d’espècies als rius va ser total durant anys i tot i que ells ho neguen la proliferació de piscifactories per part de moltes societats de pesca va portar a una política de pesca de “com més millor”, a veure si poden venir molts pescadors i per tant repoblem tot el que puguem i amb el que puguem. Es va organitzar una estructura de gestió de la pesca en la qual només importava la quantitat i totes les culpes de que la pesca no millorés eren de l’ACA que no controlava els abocaments.

Va costar deu i ajuda canviar aquesta situació, la gestació de la nova llei de pesca va ser llarga i complicada amb la oposició de la Federació que fins i tot li va muntar una manifestació al Conseller Milà per protestar pels canvis. Les pressions a diferents membres del govern (i especialment a la vicepresidència) van fer perillar l’aprovació de la llei i la vista al parlament va ser un rosari de mitges veritats i mentides per part de la Federació que veia perillar els seus privilegis (en forma de subvencions que rebia) fins que el seu to beligerant va disminuir quan a través de vicepresidència va aconseguir els diners d’una altra manera (d’esports). La llei es va aprovar i el control ara és més o menys en mans de l’administració però veurem que passarà en el futur doncs al final la llei va obrir la porta a que es pugui retornar a la situació anterior de gestió privada. Tornarem al passat?

La pesca fluvial ha estat sempre una ventafocs, fins i tot els tècnics que l’han gestionada mai han tingut el suport (i de vegades ni les ganes) per poder fer una feina ben feta. El Consell de Pesca es un orgue de gats a on les opinions dels científics (especialment del meu amic Carles Pla) son menystingudes i es fa més cas dels que criden (la Federació) que no pas dels que saben. Les equivocacions d’aquest Consell son llegendàries, la darrera a més espectacular. Va ser quan van autoritzar la pesca comercial del Silur al Baix Ebre sense tenir en compte (com se’ls hi va advertir per la part científica) que estaven contaminats amb mercuri. Al sortir la notícia a la premsa van haver de rectificar. Molt ens temem que les coses segueixin iguals o pitjors amb la nova estructuració a on la part ambiental sembla que quedarà diluïda en una Direcció General que te una visió molt més comercial de la pesca que no pas de conservació. La preocupació per la gran quantitat d’espècies introduïdes que tenim no ha estat mai un motiu d’interès dels responsables de pesca i els efectes sobre l’estat ecològic tampoc (segurament no saben el que és). És una llàstima que no s’aconseguís que la gestió de la pesca depengués de l’ACA, així ho vàrem suggerir al Conseller, però com en moltes altres coses no ens varen fer gens de cas. Estarem atents al que passi en el futur.

Pel que fa a Medi Natural i Biodiversitat, continua de moment amb les funcions del decret 68/2004 i es queda els temes agroambientals i l’avaluació ambiental agrària o sigui que seguirà com fins ara que ja era una part del Departament que no gaudia precisament d’un gran suport del seu propi Departament de Medi Ambient. El fet que es quedin amb l’avaluació ambiental agrària fa una mica de por, serà que no volen problemes amb possibles projectes agraris que puguin tenir impactes ambientals?. Si t’ho ets el responsable de controlar-te les coses són més fàcils.

La DGMNB mai ha estat una part de l’administració amb empenta (excepte al principi de l’etapa Vilalta) i no ha tingut sort amb la majoria de directors generals que li han tocat (ni a l’etapa del tripartit). Dins seu també hi ha alguns contrapoders (els agents rurals per exemple). També hi ha (en general) una visió massa de “pel i ploma” de la Conservació i en alguns temes clau no s’hi ha posat tot el que s’hi havia de posar per millorar. Per exemple a les espècies invasores a on alguns temes (com per exemple el musclu zebrat) no s’han portat gens bé. En el cas del musclo zebra al final es va optar per una solució que va ser donar la coordinació del afer a l’ACA que ha estat capaç de muntar una estructura a on ha implicat a molts agents de manera que ara com a mínim hi ha una cert control i una informació de si tenim o no tenim musclo zebrat (hi ha un pla d’estudi i recollida de mostres) i es fan accions per prevenir la seva expansió a les conques internes. Esperem que aquest programa continuï i que se’n facin més en altres espècies invasores (per exemple el cranc americà o alguns peixos). L’altra repte de la DGMNB es prosseguir la tramitació de la llei de Biodiversitat, esperem que tinguin sort i que en el futur es pugui aprovar, de moment ha quedat aparcada.

Seguirem amb atenció aquests temes, a veure a on anirem a parar…

[Reproduït, pel seu interès, amb permís de l'autor, el catedràtic d'Ecologia Narcís Prat, del seu bloc.]

Notícies relacionades


FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Enquesta
Quina és la millor opció per als boscos cremats
      Vots emesos: 713
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: