Aquesta xifra correspon a l'últim pressupost que Doló ha fet per a una ciutat dels Emirats Àrabs, amb una població de 100.000 habitants i un consum mitjà de 120 litres/dia. Amb exemples com aquest, vol fer entendre que l'Hydromatch pot estalviar molts problemes a la societat: 'L'aigua és vida, productivitat. Hi ha països que tenen problemes d'alimentació derivats de la mancança d'aigua i això pot generar guerres'.
Molt conscienciat amb els problemes derivats del canvi climàtic i de la mancança de recursos naturals, Doló assegura que la seva creació aporta solucions 'sense malmetre el medi ambient' i ajudant a paliar els efectes del canvi climàtic. 'Si una part de l'aigua la destinem a vegetació, aconseguim oxigen pur a través de la fotosíntesis, purifiquem l'aire i minimitzem la temperatura de l'ambient'.
Aigua del desert
L'únic factor que no pot controlar Doló és la humitat de l'ambient en cada moment i en cada lloc, però segons l'inventor, l'Hydromatch pot funcionar en qualsevol lloc on hi hagi un mínim del 20% d'humitat. Doló assegura que aquest percentatge es pot trobar gairebé a tot arreu i que 'fins i tot al desert hi ha humitat'.
L'aigua que es generi a cada lloc dependrà de la demanda del client i tant es pot enviar a la xarxa per fer-la servir com aigua de boca, 100% potable, o com a aigua de regadiu per a un agricultor. La planta de l'Hydromatch té fins a cinc seccions i, per tant, es pot obtenir aigua de cinc qualitats diferents. Fins i tot, afirma Doló, es podria fabricar 'aigua embotellada amb Denominació d'Origen, del Sàhara, per exemple'.
L'única diferència entre fabricar aigua al desert o fer-ho arran de mar serà la potència necessària, que variarà en funció de la humitat. A menys humitat, caldrà aplicar més potència a la planta i, per tant, la inversió serà més alta en aquests llocs. El cost de l'aigua, però, no varia. Doló calcula que és de 0,76 euros cada mil litres d'aigua, una xifra molt per sota del cost de l'aigua que produeixen les dessaladores.
El període d'amortització de la planta és d'entre deu i dotze anys, en funció de la humitat de l'ambient del lloc on s'instal·la.
El primer Hydromatch per les vinyes de l'Alt Guadiana
Malgrat tot, l'Hydromatch té encara una vida molt curta. De fet, encara no n'existeix cap en funcionament. El primer que es construeixi serà a la conca de l'Alt Guadiana per abastar de regadiu les vinyes de la zona. En aquesta zona, el Pla Especial de l'Alt Guadiana està obligant a tancar pous amb l'objectiu de recuperar els aqüífers i això suposa una manca de recursos hídrics pels agricultors de la zona.
Un dels productors de vinyes més importants de la zona confia en l'invent de Doló per fer front a aquesta mancança. 'Serà una planta pilot, la primera a nivell mundial, i ara només falta ultimar els detalls perquè ja està aprovada pel Ministeri de Medi Ambient', ha explicat Doló. El creador de l'Hydromatch confia que quan comenci a funcionar la planta, molta més gent s'hi interessarà.
Pascal Hardy és membre de l'EIC (Conseil Ecologie Industrielle) a França, un expert en models de negoci sostenibles i en economia circular. Ell explicarà la seva experiència en la ponència sobre «Models de negoci en energies renovables i xarxes intel·ligents, amb el rerefons de l’economia circular» el proper 19 de novembre en el 3r Rural Smart Grids, «Smart Rural & City: Un concepte, dues realitats», a Barcelona.