Redacció | Actualitzat el 20/07/2008 a les 11:18h

Conversa amb Odina Capo «El meu pare era l`apòstol del naturisme»

Odina Capo (© 2005, Userda).Nicolas Capo es va casar amb Ramona Perera (1904-1981), filla de les Borges Blanques, que també havia emigrat amb la seva família, a l’Argentina. Es van conèixer al número 20 del carrer de Sors, a Gràcia, i van tenir tres fills: Apolo, que més tard seria metge, Edeina –tots dos ja morts– i Odina, que regenta des de fa divuit anys, junt amb les seves dues filles, el restaurant vegetarià L’Hortet, al carrer del Pintor Fortuny de Barcelona. L’ Odina (Barcelona, 1935), és una dona generosa, viva, vegetariana i naturista des que va néixer, autèntica filla del seu pare, les idees del qual ha seguit i ha intentat propagar de sempre. 

 
Quin record teniu del vostre pare?

El meu pare era tot bondat i esperit, va intentar fer una gran obra per a la humanitat, perquè es pogués regenerar i tornar a la natura viva, a la nostra mare terra… Des que es llevava fins que se n’anava a dormir no tenia cap altra fal·lera que ajudar, ajudar i ajudar la humanitat. No tenia mai un no per a ningú i sempre tenia la porta de casa oberta, fos l’hora que fos, fins i tot per als qui l’atacaven… Era un home transparent, autèntic. Ell, en comptes d’anar amb la túnica i les sandàlies, parlava molt bé i arribava a la gent, tenia aquell magnetisme, la gent se n’enamorava, i l’ambient que ell creava ja era una part important de la curació de la gent que hi confiava. La resta era una experiència, vull dir que no es tractava només de fe, sinó de seguir les instruccions que ell recomanava…, la llimona, els cítrics, els alls, les cebes, la combinació correcta dels aliments…, quan els malalts es curaven es convertien per sempre al naturisme. Diguem-ne que ell removia la piscina que estava bruta i la netejava, això era un procés de crisis curatives i de malestar que, a poc a poc, tornava les persones al seu estat natural. Aquest sistema del meu pare va revolucionar tothom i per això parlava de regeneració, que s’havia de produir en un període de set anys per renovar del tot la sang de l’individu malalt.

Com convencia la gent perquè es fessin naturistes?

La gent no es convencia de seguir-lo perquè digués o manés alguna cosa, sinó simplement observant la naturalitat i la facilitat amb què ell feia les coses. I la meva mare els convencia amb el paladar, amb els banquets vegetarians, que van tenir molta anomenada, de manera que apartava la gent de les carns i de l’alcohol a base de receptes que ella mateixa anava provant. Però el més important, també, és que ell feia el que predicava.

És cert que el vostre pare us va batejar amb suc de taronja?

Sí, així ho va fer i ho va publicar en un escrit que guardo amb especial estima, un escrit que em va fer per felicitar-me el meu quinzè aniversari, el 1950, i que era com una premonició, com una profecia, de tot el que havia de passar després.

Què hi deia, en aquest escrit?

Us ho llegiré… Deia que havia nascut en una casa on «el concepte i l’estigma de la malaltia estava abolit, desterrat, no per obra d’un romanticisme, sinó pel màgic poder de la ciència d’Hipòcrates, l’estendard del qual –que s’anava enfonsant en l’oblit– el va aixecar Louis Kuhne i el van empènyer després els Jaramillo, els Cartón, els Heret, els Alsina, els Castro, els Dulín, els Aventín i els Capo… I tu, Odina, junt amb Apolo i la nostra petita Edeina –els meus germans– el mantindreu sempre, sempre, incòlume i amunt per revindicar-lo davant els aguaits del futur».

Semblava més aviat un testament, no?

Sí, perquè després deia: «Si algun dia la frescor i la ufana de l’ideal naturista s’entelés per la pols de la intolerància i de les concessions, recorda aquest carrer Alcoi –a la Bonanova, on vam néixer–, mil vegades històric, perquè aquí, en aquest cel, en aquest tros de terra, ressorgeix sempre, eternament, com un volcà còsmic de joventut, per socórrer-te en les teves caigudes, com una fada amorosa que t’ensenya la llum del camí únic i vertader, en la tenebrosa nit de la civilització carnívora, les urpades de la qual són mortals i traïdores de la vida (…) Recorda, Odina, que hi ha una llei universal que cal respectar: la vibració de la semblança; ompliràs el buit de la teva vida, el teu complement, l’etern compement del sexe, amb el que tu sentis: si el teu buit és de saviesa, atrauràs saviesa (…), si el vos omplir amb pensaments frívols i banals, atrauràs persones hipòcrites i vicioses. La veu del silenci és la que governarà la teva vida, el que en silenci demanis a la vida o a Déu, això vindrà; la veu del silenci constitueix la teva vida i la pràctica de la teva vida. Recorda sempre això, Odina, el que pensis és el que seràs (…) Quan la teva mare, el teu pare, la teva àvia, els teus germans i tots els teus hagin mort i quedis sola en el món, hi ha una altra àvia, una altra mare, un altre pare, és la Naturalesa i ella no t’abandonarà mai, mai, mai.»

Per què, després de patir l’exili, la presó, el batalló disciplinari…, al vostre pare el van expulsar de Catalunya?

Van venir tots aquests –els envejosos, els franquistes– i van dir que els naturistes eren uns degenerats i uns intrusos!

Què voleu dir?

Hi va haver un metge que va promoure l’expulsió del meu pare de Catalunya el 1952. Era un pretès metge naturista –casat amb la filla d’un conegut industrial de productes dietètics i de règim–, partidari del règim feixista de Franco, que va recollir firmes per denunciar el meu pare per practicar el nudisme i l’«intrusisme». La meva mare sempre havia pensat que va ser com una venjança; deia que poc després d’arribar a Catalunya el meu pare va conèixer aquest industrial de productes de règim i de seguida, aquest home, va veure el «negoci»: «Capo és un home seriós, que atrau la gent, el caso amb la meva filla, li pago la carrera i ja està!». Però el meu pare va dir que no es venia i va anar per les seves. Aleshores, aquest industrial dietista va conèixer l’home que anys més tard, denunciaria el meu pare perquè l’expulsessin: una vilesa, un fet immoral, produït per l’enveja de veure que el meu pare, malgrat tot, després de la guerra encara mantenia una bona clientela i feia nudisme en llocs particulars, és clar. Aquest home és el que es va casar amb la filla de l’industrial dietista i va tenir tres fills, un dels quals –metge– va enfrontar-se amb el seu pare i el va denunciar al col·legi de metges. Crec que el destí, el karma, va fer la seva feina. Aquest home, a més, va quedar-se el despatx del carrer Pelai on passava consulta el meu pare i el va fer beneir pel famós i nefast bisbe Modrego!

Com va ser la seva vida durant l’exili?

Mentre va ser a Perpinyà, la gent d’aquí i els exiliats, sobretot els anarquistes –Frederica Montseny, Diego Ruiz, Puig Elies i d’altres– l’anaven a veure per parlar o per ser tractats per ell. Es feia amb tothom, tant era un escombriaire com un diplomàtic, per exemple Eduard Aunós, o un músic, com Pau Casals, que sempre es veien a Cuixà. Però ell tenia un gran apreci pels anarquistes i per les seves idees, als quals els deia que s’havien d’espiritualitzar més, que això de la violència no era fet per a l’home, i fins i tot els ajudava econòmicament.

Què queda per fer per reivindicar la figura del vostre pare?

M’agradaria molt que algú fes una biografia divulgativa de l’obra i de la vida del meu pare (encara hi ha gent que el van conèixer i que són vius) i que es fes algun centre, potser una fundació, un lloc on la gent pogués aprendre el naturisme, conèixer la figura del meu pare, estudiar, practicar el nudisme, aprendre de cuina vegetariana… També cal que ens tornin tots els seus papers que hi ha Salamanca.

Efectivament, els seus papers (cartes, llibres, revistes, etc.) –requisats a principis de 1939 per la Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos amb fins repressius– estan arxivats a la secció Político Social Barcelona, a la caixa 931, de l’anomenat Archivo General de la Guerra Civil, a Salamanca, i hi consten els registres fets a casa seva. Va sorprendre, doncs, que davant la petició feta per Odina Capo perquè se li retornessin els documents espoliats del seu pare –alguns dels quals va reproduir la revista Sàpiens–, el gabinet de Presidència del Govern espanyol manifestés que «no hi havia cap expedient» de Nicolas Capo. 

 
 NICOLAS CAPO, PARE DEL NATURISME «ASSENYAT» (1899-1977)
 
Nicolas Capo Baratta va néixer el 1899 a Laurito, un poble de l’antic Principat de Salern –d’on la catalana Elionor d’Urgell (1410-1438) fou princesa–, situat al sud-oest italià, a la regió de la Campània.

Ramona Perera i Nicolas Capo.Quan només tenia 12 anys, amb el seu pare –que havia quedat vidu– i els seus cinc germans grans, van emigrar cap a l’Uruguai, on ell va restar fins el 1923. Un dia, a la capital d’aquest país sud-americà, va veure un home al carrer —el mític naturista argentí Juan Esteve Dulín– que carregava a l’esquena un sac amb diverses fruites i que repartia fullets sobre el vegetarianisme i predicava les virtuts del naturisme incipient: Capo va quedar embadalit i d’aleshores ençà es convertí a la causa del naturisme, que ell va enriquir amb la Trofologia o Naturisme Integral (nudisme i higienisme intern i extern inclosos), és a dir, la ciència de la combinació dels aliments, i la Trofoteràpia, que aporta la dieta pràctica per regenerar les malalties produïdes per una alimentació incorrecta.

Junt amb el naturòpata pontevedrès José Castro va fundar el 1920 l’Escuela Libre Naturista a Montevideo –amb el suport del ma-teix Dulín i d’O. Z. A. Hanish (fundador de la congregació religiosa Mazdaznan)–, i el 1923 es van embarcar cap a la península Ibèrica. Després d’una breu estada a Vigo, es van instal·lar a Barcelona i van fundar, el 1925, l’Escola Naturotrofològica que el mes d’abril d’aquell mateix any Nicolas Capo va rebatejar amb el nom d’Escola d’Ensenyança Trofològica Naturista Pentalfa, que edità la revista del mateix nom fins ben entrada la Guerra Civil, i que –malgrat els atacs i les enveges de certs sectors medicalitzats– va guanyar tants adeptes i respecte que es va convertir molt aviat en un dels referents més importants del naturisme ibèric.

De fet, l’autor de Trofología práctica (1923) presenta el seu naturisme com el més evolucionat i veritable, profundament arrelat en un cristianisme que ell mateix titlla de «revolucionari», arrelat en la «deessa Natura» i en el seu amor per l’ésser humà. Pentalfa, però, era molt més que una escola, una associació, una revista i un munt de llibres: era un grup heterogeni de gent –grans, joves i petits (també distribuïa gratuïtament la revista per a nens La Manzana de Oro)–, que professaven devoció per qui els havia curat amb llimones, ceba, alls, banys de sol nus i una vida espartana, on el sexe només tenia cabuda per a la procreació. Tots ells es convertien en propagadors de la «veritat» naturista de la Trofologia.

Alguns dels llibres més populars i contínuament reeditats de N. Capo.Les festes, els banquests vegetarians, les trobades al bosc (a la Rabassada, a Sant Miquel del Fai, a les platges catalanes, a l’anomenat Partenó Naturo Nudista de Gavà) reunien gent d’arreu com en un gran aplec familiar, amb actuacions, música, cant, ball i discursos per part de científics i intel·lectuals com el doctor Lucio Álvarez, poetes com Xavier Viura i Genoveva Puig o artistes com el pianista Juli Pons.
 
 
 
Una de les il·lustracions de la revista Pentalfa.Capo es va fer ressò de l’interès que l’adveniment de la República va comportar pel que fa al nudisme, sempre que fos un camí per a la regeneració i el retorn a la natura i no un mer esnobisme. De fet, la revista Pentalfa (1926-1937) va ser, des de finals de 1931, la principal difusora del nudisme en el moviment naturista i lliureculturista, amb tirades setmanals de fins a vint-i-cinc mil exemplars. En esclatar el conflicte bèl·lic Pentalfa va demanar l’ajuda naturista internacional i es va declarar antifeixista, tot distribuint la revista i les diverses publicacions entre les organitzacions d’esquerra i entre els naturistes que eren al front de guerra, a més de dedicar-hi articles de suport.

Per a Capo el feixisme era el passat i l’antifeixisme el Naturisme; va tenir molt bona acollida en els rengles de l’anarquisme català –com demostra el fet que gràcies a la incautació d’una finca per la CNT va poder bastir el Sanatori Naturista de Pentalfa a Montroig el 1937– o l’escrit que va llegir Ramona Perera –l’esposa de Capo– al local de Dones Lliures, a Barcelona, en memòria del malaurat Bonaventura Durrruti.

Nicolas Capo, de peu (segon per l'esquerra), amb els companys de penes al batalló disciplinari de Nanclares de Oca. 
 
 
El 1938 va haver de fugir a l’exili i va ser, com molts altres catalans i catalanes, als camps de concentració francesos (1938-1941), com el d’Argelers, on diversos testimonis el recorden prenent el sol gairebé nu mentre molts d’altres es morien de gana. En tornar d’aquest exili forçat va ser detingut i enviat a un batalló disciplinari a Nanclares de Oca (1941-1944) i en diverses ocasions va haver de visitar la presó Model de Barcelona.

El 1951 va constituir la Penya Vegetariana de Barcelona i la Federació Vegetariana Espanyola, i llavors l’associacionisme naturista –centrat ara, per raons òbvies, només en qüestions alimentàries– va revifar tímidament a Catalunya, fins que un any després, el 6 de novembre de 1952, coincidint amb la celebració del famós Congrés Eucarístic a Barcelona, i per causa d’una denúncia a la policia feta, pel que sembla, per V. L. F. –professor naturista i metge, casat amb una filla de J. S. (amb botigues de productes dietètics arreu), tots dos partidaris i propagandistes del règim franquista–, es va haver d’exiliar a Perpinyà fins el 1967, en què va tornar a Barcelona i va poder participar, el 1968, en el I Congreso Nacional Vegetariano, va reeditar part de la seva ingent obra i va publicar revistes com Trofoterapia i Regenérate, a més de mantenir l’Institut de Trofoteràpia de Barcelona i els caps de setmana amb les seves famoses paelles vegetarianes, que atreien gent amb ganes de conèixer-lo.

Va morir l’abril de 1977 i els anarquistes, als quals durant el seu exili sempre havia ajudat, li van dedicar un sentit record (Espoir, 1 de maig de 1977, Tolosa de Llenguadoc). Just va tras-passar en el moment que a Catalunya –dos anys després de la mort del Dictador– es va produir un esclat de llibertat i una ànsia de coneixement –que ell hauria pogut ajudar a reconstruir– que el cop d’Estat del 23 de febrer de 1981 es va encarregar de frenar. 
 
 

COMENTARIS

+1
-0
CONTACTAR ODINA CAPO
CASALS, 15/02/2017 a les 01:55

MME MAYA CASALS SENORA ODINA CAPO
C / O DUMONT
MAIL BOX NO 8
1O Rue ST YVES estare ontenta recibir noticias tuyas
PARIS 14e
espero estes en perfecto estado de salud : quisiera ir a barcelona a reanudar con tigo ;

antos buenos recuerdos de nona tngo con vos ;

mi mama fallecio papa tambien muy sola y m muchos problemas ; un buen abogado me va a ayudar ;

muy feliz recibir buenas noticias tuyas ;

salud feliz ano nuevo fraternalmente

MAYA CASALS

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Enquesta
Quina és la millor opció per als boscos cremats
      Vots emesos: 446
Vés a: Puigdemont descarta tornar a Catalunya abans del 21-D

Puigdemont descarta tornar a Catalunya abans del 21-D

El president i candidat de Junts per Catalunya optarà per seguir a Bèlgica i reapareixerà si guanya els comicis, tot i que veus de l'equip de campanya defensen un retorn en la recta final | Si Puigdemont venç el 21 desembre, la seva defensa explorarà un acord amb la Fiscalia per tal que retiri la demanda de mesures cautelars que el podrien dur a la presó

Vés a: Detinguts el presumpte autor i una de les ferides del tiroteig a Sant Carles de la Ràpita

Detinguts el presumpte autor i una de les ferides del tiroteig a Sant Carles de la Ràpita

Els fets van passar dimecres en un bar cèntric poc després de les cinc de la tarda i va provocar dos ferits

Vés a: 9 de febrer: Cambó agraeix a Lerroux haver fet una suspensió «prudent» de l'autonomia

9 de febrer: Cambó agraeix a Lerroux haver fet una suspensió «prudent» de l'autonomia

El líder de la dreta catalana adverteix que una victòria de les esquerres afectarà l'estabilitat econòmica

Vés a: 14 de desembre: Sànchez tancat, Domènech universitari, Fachin «unchained» i estelada a la brossa

14 de desembre: Sànchez tancat, Domènech universitari, Fachin «unchained» i estelada a la brossa

El comentari editorial de NacióDigital amb el protagonista, la proposta, la frase i l'estirabot de la campanya electoral del 21-D

Vés a: Els veïns del Tous de Manresa li coloquen una pancarta de «Llibertat presos polítics»

Els veïns del Tous de Manresa li coloquen una pancarta de «Llibertat presos polítics»

Els dos quarts pisos de l'immoble han desplegat la tela sobre la botiga més cèntrica que té la companyia a la ciutat

Vés a: Puigdemont alerta del 155 «irreversible» que s'aplicarà a Catalunya si governa C's

Puigdemont alerta del 155 «irreversible» que s'aplicarà a Catalunya si governa C's

El president de la Generalitat, en un míting a Terrassa, eleva el to contra els d'Inés Arrimadas i reclama votar "pensant en les futures generacions" | Rull insisteix que la feina després del 21-D ha de passar per "culminar" la República

Vés a: VÍDEO L’emotiu homenatge de Josep Rull als familiars dels dirigents empresonats i exiliats

VÍDEO L’emotiu homenatge de Josep Rull als familiars dels dirigents empresonats i exiliats

El conseller ha pujat a l'escenari visiblement emocionat en el míting de Junts per Catalunya a Terrassa, la seva ciutat natal

Vés a: Montero reclama el vot per a Domènech perquè «ni mentirà ni robarà»

Montero reclama el vot per a Domènech perquè «ni mentirà ni robarà»

El cap de llista de Catalunya en Comú acusa Inés Arrimadas de ser "la candidata d'Aznar" i promet no fer-la presidenta | Els "comuns" celebren "haver aconseguit situar" l'agenda social" al "centre" de la campanya

Vés a: Iceta s'alinea amb Cs i PP i retreu a l'independentisme que adoctrini els nens

Iceta s'alinea amb Cs i PP i retreu a l'independentisme que adoctrini els nens

"Els nens no han d'anar a fer gruix a les manifestacions, no se'ls ha de posar asseguts en una carretera per tallar-la", afirma el candidat del PSC | Iceta exigeix, però, a les forces unionistes que "treguin les mans" de l'escola catalana

Vés a: Rovira s'envolta d'ex del PSC i acusa Iceta de supeditar Catalunya «als interessos del PSOE»

Rovira s'envolta d'ex del PSC i acusa Iceta de supeditar Catalunya «als interessos del PSOE»

La dirigent d'ERC rebutja acords amb el PSC, com vol Domènech: "Amb aquells socialistes amb què volíem pactar hem decidit fer una llista conjunta i concórrer units" | Toni Comín intervé en un vídeo i defensa que els d'Iceta haurien "de renunciar a les seves sigles i dir-se PUS, Partit Unionista Sobretot"

Vés a: Albiol desinfla ara l'acusació d'espionatge contra els Mossos: «No em consta que sigui cert»

Albiol desinfla ara l'acusació d'espionatge contra els Mossos: «No em consta que sigui cert»

El candidat popular demana que el 21-D es confirmi "el pas que va donar Rajoy" amb el 155

Vés a: Elsa Artadi i la gestió d'una remuntada

Elsa Artadi i la gestió d'una remuntada

La directora de campanya de Junts per Catalunya puja al bus dels periodistes i analitza els dies que queden fins a les eleccions del 21 de desembre | Els detalls sobre la confecció de la llista i el futur del procés, entre les preguntes més repetides dels periodistes de la caravana

Vés a: Margallo exigeix suport als Bàltics en el cas català com a «contrapartida» als favors d'Espanya

Margallo exigeix suport als Bàltics en el cas català com a «contrapartida» als favors d'Espanya

L'exministre d'Afers exteriors revela que va demanar col·laboració a canvi dels "esforços" de l'executiu espanyol davant la crisi a l'est d'Europa amb Rússia | L'excap de la diplomàcia espanyola confessa que va voler combatre les simpaties de certs sectors bàltics amb el moviment independentista

Agenda

» Del 18/06/2017 al 28/01/2018, De dilluns a divendres: de 10 a 13 h i de 15 a 18 h, dissabtes: d'11 a 14 h i de 16 a 19 h, diumenges i festius: d'11 a 14 h, dilluns: tancat

Exposició "Creences i religions. Llibertat, diversitat i conflicte"
 Museu dels Sants (C. Joaquim Vayreda, 9, Olot)

» Del 25/03/2017 al 31/12/2018, De dilluns a divendres: de 12.30 a 13.30 h
Dissabtes i diumenges: de 12 a 14 h

Visites al Criptopòrtic de la Domus dels Mosaics d'Empúries
 Conjunt arqueològic d'Empúries (L'Escala)
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: