Redacció | Actualitzat el 16/06/2022 a les 13:01h

La regressió del delta de l'Ebre rep una de les 48 banderes negres que marquen casos de mala gestió ambiental

Ecologistes en Acció senyala d'esta manera les zones del litoral amb els casos més flagrants de contaminació i de mala gestió ambiental

Ecologistes en Acció ha presentat el seu informe Banderes Negres 2022, amb el qual treu a la llum els casos més significatius de contaminació i mala gestió ambiental de les costes de l'Estat espanyol. D'entre les atorgades a Catalunya, una és per al Delta de l'Ebre, per denunciar la retenció de sediments als embassaments del riu. Com cada any des del 2005 s'han atorgat dos banderes negres per província litoral. La resta que marquen casos a la costa catalana són per a la contaminació de microplàstics a la platja de Tarragona; els projectes d'ampliació de l'aeroport Josep Tarradellas de Barcelona-el Prat i del port de Barcelona en contradicció amb l'escenari d'emergència climàtica i amb importants afectacions a espais naturals; les peticions de protecció de les pinedes de la costa i en concret la pineda d'en Gori a Palamós, i les abarlofarres a la Costa Brava.

"Tornem a denunciar la regressió del Delta de l'Ebre per la retenció de sediments als seus embassaments i la pujada del nivell del mar com a conseqüència del Canvi Climàtic. I concretament ens tornem a fixar en la Barra del Trabucador que s'ha tornat a trencar durant alguns escenaris climàtics; temporals que tendiran a augmentar en freqüència també pel Canvi Climàtic. Cal escoltar les demandes de les organitzacions que demanen propostes que combatin l'arrel del problema que és aquesta retenció de sediments", apunta l'organització ecologista.

D'altra banda, a la platja de Tarragona hi ha una concentració de contaminació de microplàstics 5 vegades superior a la mitjana dels mars del planeta. L'origen d'aquesta contaminació d'elevat impacte ambiental és de diverses fonts terrestres incloent el complex petroquímic de la comarca. És urgent evitar al màxim aquest tipus d'emissions.

A Barcelona, les banderes negres del litoral, tant per gestió com per contaminació, tenen l'origen en les infraestructures de mobilitat que apunten al creixement il·limitat sense contemplar l'escenari de canvi climàtic en què ens trobem: El projecte d'ampliació de l'aeroport Josep Tarradellas de Barcelona-el Prat continua amenaçant la Ricarda, tot i la massiva concentració de rebuig realitzada el passat setembre, que va silenciar durant uns mesos aquesta contradictòria intenció d'ampliar-lo. Ni les mobilitzacions ni l'estat d'emergència climàtica no semblen interpel·lar suficientment els governs implicats.

El Port de Barcelona, el 5è port amb més emissions de gasos amb efecte d'hivernacle d'Europa, que aporta entre un 9% i un 15% de la contaminació per partícules (PM₁₀ i PM₂,₅) de tota la ciutat de Barcelona, també ha rebut la petició de la societat civil representada per la plataforma ZeroPort i SOS Baix Llobregat d'aturar la seva expansió. No només no s'escolten les peticions, sinó que es planteja una part de l'expansió del Port sobre els terrenys de l'antiga llera del riu Llobregat que conté una àrea important per a la conservació d'ocells i hàbitats importants per a la preservació de la biodiversitat.

A la província de Girona reben bandera negra la destrucció de les pinedes litorals, espais naturals escassos degut a la pressió urbanística a què s'ha sotmès la costa durant les darreres dècades. Concretament a Palamós, la Pineda d'en Gori ha patit ja un impacte per la construcció de dos blocs d'habitatges als quals SOS Costa Brava va interposar un contenciós administratiu que encara està pendent de resolució judicial. Recentment un altre bloc d'habitatges inicialment aturat està amenaçant de nou aquest espai natural.

Finalment, bandera negra per a una inconscient nova forma de lleure que s'està estenent a les cales de la Costa Brava: les abarlofarres, o festes en iots, que suposen una greu amenaça de la qualitat ambiental de les platges i que ara mateix estan fora de tot control i provoquen danys amb total impunitat. Cal generar suficient consciència i sensibilitat ambiental perquè aquest tipus d'esdeveniments es deixin de convocar.

Els problemes de sempre, i de nous

Les problemàtiques que denuncia l'informe d'enguany de les costes de tot l'estat són molt semblants a les d'edicions anteriors, tot i que per primera vegada a la història d'este  informe, que es va començar a elaborar el 2005, s'ha atorgat una Bandera Negra a l'impacte dels filtres solars que porten les cremes de protecció solar i que constitueixen un important agent contaminant. En concret, l'informe recull l'exemple de Nerja (Màlaga) on la massificació turística se suma a les característiques concretes de les cales del Paratge Natural dels Penya-segats de Maro-Cerro Gordo, amb platges semi-confinades, és a dir, amb poca hidrodinàmica. Esta combinació suposa que l'impacte dels filtres solars constitueixi un perill important per a la biodiversitat protegida d'este paratge natural. Les cremes solars poden contenir substàncies com els disruptors endocrins, entre d'altres, que no només afecten la salut dels éssers humans sinó també la de mars, rius o llacs.

El nombre total de Banderes Negres atorgades en funció de la seva naturalesa és el següent:
  • Afeccions a la biodiversitat (5 banderes negres).
  • Erosió de les costes (3).
  • Acumulació d'escombraries marines (3).
  • Dragats i ampliacions portuàries sense justificació (4).
  • Afeccions a conseqüència del desenvolupament de zones industrials properes a la costa (4).
  • Urbanització de la costa, de vegades fins i tot envaint el domini públic marítimo-terrestre (10).
  • Abocaments, deficiències en els sistemes de sanejament i greus problemes de depuració (14).
  • "Altres", com a aqüicultura o contaminació química (4).
Ecologistes en Acció assenyala que, davant de tots estos atemptats ecològics que creixen en nombre cada any, també augmenten els moviments veïnals de rebuig que cada cop estan més conscienciats amb la salut dels ecosistemes terrestres, costaners i marins. Tot i això, i "malgrat la pressió i mobilització popular d'associacions, ONG i comunitats veïnals, les administracions fan oïdes sordes i actuen tan lentament que els canvis amb prou feines són apreciables", denuncia.

Segons afirma l'organització ecologista, no sempre passa això i hi ha alguns casos de millores que s'han aconseguit gràcies a la mobilització ciutadana i a informes com el de Banderes Negres. Tres exemples són la nova depuradora de Barbate (Cadis); l'arranjament de l'emissari de Roquetas de Mar (Almeria) i l'ampliació de la depuradora per incloure-hi el tractament terciari i aprofitar l'aigua regenerada; o les iniciatives polítiques, administratives i judicials esperonades per la pressió social dutes a terme al Mar Menor (Múrcia). Estos tres exemples es van incloure en informes de Banderes Negres d'anys anteriors i les problemàtiques ja s'han solucionat, almenys en els dos primers casos. En el cas del Mar Menor, encara que s'estan observant algunes millores a conseqüència de la pressió social, encara queda molta feina per fer. Per este motiu, continua rebent una Bandera Negra.

Miquel Vallmitjana, coordinador de l'informe a Catalunya ha declarat: "L'informe Banderes Negres és una eina per visibilitzar que els fràgils ecosistemes litorals necessiten més atenció. El context d'emergència ecològica ha d'accelerar canvis a la societat per preservar aquests espais".

Ana Aldarias, portaveu d'Ecologistes en Acció i membre de l'equip que ha coordinat l'informe a nivell confederal ha declarat: "Celebrem i ens alegrem d'aquestes millores, però hem de posar èmfasi que són actuacions que entren dins dels deures, competències i obligacions de les administracions, i que encara queda molt per fer". Cristóbal López Pazo, també portaveu de l'organització ecologista i membre de l'equip coordinador de l'informe, ha afegit: "L'informe Banderas Negras 2022 és una eina per visibilitzar casos flagrants de contaminació i mala gestió ambiental de les nostres costes. Totes les administracions han de prendre consciència d'aquests problemes i actuar de manera immediata per millorar la salut dels nostres ecosistemes, de les nostres economies i de les pròpies persones".

 

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Enquesta
Quina és la millor opció per als boscos cremats
      Vots emesos: 877
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: