Redacció | Actualitzat el 16/06/2022 a les 12:59h

Laminar les barrancades i parcs urbans inundables per afrontar nous aiguats a les Cases d'Alcanar

Un grup de 20 alumnes d'Arquitectura de la UPC estudia el fenomen del 1r de setembre i planteja estratègies de resiliència

 

El regidor de Governació d'Alcanar, Jordi Bort; el director de l'Escola d'Arquitectura del Vallès de la UPC, Roger Sauquet; i l'alcalde d'Alcanar, Joan Roig, visiten el tram del passeig marítim de les Cases d'Alcanar afectat pels aiguats i reparat Foto: ACN.

 

Contenir les barrancades a la part superior laminant l'aigua amb l'ajut dels camps de cítrics existents. Crear parcs urbans inundables i habilitar carrers perquè funcionen ocasionalment com a rius que desemboquen ràpidament l'aigua a la mar. Són les principals estratègies que un grup de 20 alumnes de l'Escola d'Arquitectura del Vallès de la UPC han dissenyat per mitigar les conseqüències catastròfiques d'un episodi extraordinari d'aiguats com el que va patir les Cases d'Alcanar l'1 de setembre de 2021. El document, presentat i debatut este dijous a la tarda en una assemblea veïnal, ha de ser també la base d'una estratègia de resiliència a curt termini en paral·lel als canvis de model urbanístic davant dels impactes del canvi climàtic.

Durant els últims quatre mesos i dins de l'assignatura Resiliència, Territori i Adaptació al Canvi Climàtic els estudiants han analitzat a fons el fenomen en tres àmbits concrets: la zona del barranc del Llop –incloent el càmping Alfacs-, el barranc de Sant Jaume –que creua el nucli de les Cases- i la zona del "fondo de Jan". L'objectiu era que aprenguessin a dissenyar mesures de resiliència davant dels fenòmens del canvi climàtic –inundacions o creixement del nivell del mar- per evitar afectacions traumàtiques en zones urbanes, segons el director de l'escola d'Arquitectura del Vallès de la UPC, Roger Sauquet.

El resultat final ha permès establir tres grans estratègies de treball. D'una banda, la necessitat d'intentar contenir les avingudes a la part alta i mitja de la conca d'uns barrancs que neixen en una "orografia molt vertical i agafen molta força" abans d'arribar a la part baixa on es troba la trama urbana. Una acció basada en l'estratègia holandesa 'Room for the river' que, partint del fet que no es pot modificar el curs natural de l'aigua, aposta per laminar l'avinguda gràcies als camps abandonats o de cítrics –molt resistents a la inundació-, que contindrien "bosses" d'aigua estancada derivada a través de petites cunyes, esculleres i gabions, reforçats amb motes vegetals. L'estudi calcula que l'aplicació d'aquestes mesures podria arribar a reduir en un 50% el volum de l'aigua que podria arribar a la zona urbana, on l'avinguda d'aigua ja va baixar "desbordada" l'1 de setembre.

Passada la carretera N-340, en l'àmbit urbà, plantegen treballar en l'espai públic, habilitant espais verds, solars i carrers per "aconduir i frenar l'aigua". En aquest cas, ha exemplificat Sauquet, es podrien utilitzar parcs infantils i zones d'esbarjo perquè, puntualment, davant la recurrència d'aquests fenòmens, funcionessin com a zones inundables temporalment. També ha defensat la necessitat de traslladar els espais edificables prop de les lleres a altres zones arribant a acords amb propietaris. En tercer lloc, i de forma complementària, caldria adaptar les seccions dels carres més pròxims als barrancs i al mar perquè ajudessin de forma "molt ràpida" l'aigua cap al mar. Unes mesures que s'han pensat, especialment, per a la zona dels barrancs del Llop i Sant Jaume.

Són totes elles, segons el director de l'Escola d'Arquitectura del Vallès, solucions relativament econòmiques, que se centren en l'àmbit del moviment de terres, en el cas dels espais agraris, sense que impliquin noves construccions ni l'ús de formigó. A la zona urbana, ha precisat, es treballaria a l'espai públic a l'hora d'habilitar els carres com a conduccions i els parcs inundables, però sempre lluny de les obres d'enginyeria civil tradicionals.

En qualsevol cas, el plantejament d'aquesta estratègia no vol entrar en col·lisió amb les crítiques al model urbanístic i la gran estesa d'edificacions en zones perilloses arran de l'episodi catastròfic d'aiguats, amb la possibilitat de reformular criteris anteriors. "Podem criticar molt el que s'ha construït fins ara. Però hi ha uns fets, estructures instal·lades: les Cases d'Alcanar n'és una i es podria criticar que es deixés construir a la seva època. Però ara ja hi és, com també la part urbanitzada més pròxima a la costa. A llarguíssim termini, les mesures urbanístiques han d'existir paral·lelament però parlem que per revertir la situació urbanística parlem de 50 o 60 anys", ha apuntat Sauquet.

Per contra, ha precisat, els "embats del canvi climàtic són immediats" i un cas com aquest es pot repetir en pocs anys. "Condicionar-ho tot a mesures urbanístiques és perpetuar el problema. La hipòtesi que utilitzem és mantenir l'ecosistema construït i anem a buscar fórmules a curt termini, barates, i que en un espai curt de temps, deu anys, puguin suposar una solució sobre el territori", ha defensat.

La base per a actuacions futures

L'alcalde d'Alcanar, Joan Roig, ha celebrat i agraït la iniciativa acadèmica tot assegurant que la seua aportació permetrà reduir la "sensació de vulnerabilitat del territori" i buscar solucions per reforçar la seva resiliència. Roig ha apuntat que els resultats del seu treball es convertiran en els fonaments de les estratègies que en el futur podran estudiar altres experts per trobar solucions concretes.

"No vol dir que siguin estratègies definitives. Han de passar per mans de diferents experts i organismes com l'ACA i la CHE voldran fer els seus estudis. La Generalitat ha engegat el pla director. Es tracta d'acumular-ho tot i amb aquests estudis mirar quines fonts de finançament tenim per fer les modificacions corresponents. Tenim clar que el municipi no pot abocar gaires més recursos: estem en una situació de col·lapse econòmic", ha avisat l'alcalde.

Segons ha recordat, el consistori ha hagut de gestionar l'emergència amb recursos propis a l'espera dels ajuts de l'episodi de 2018 i sense conèixer el contingut de les previstes per l'1 de setembre. Segons els càlculs de Roig, la factura que assumirà el municipi per aquests últims aiguats se pot situar enter els 3 i 4 milions d'euros, finalment.

 

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Enquesta
Quina és la millor opció per als boscos cremats
      Vots emesos: 877
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: