Aguaita.cat | Actualitzat el 16/06/2022 a les 12:57h

L'Estat podria revertir jurídicament les concessions a les preses de l'Ebre per retenir sediments

L'Associació Sediments incorporarà el dictamen de l'expert Pedro Brufao a la denúncia presentada a Fiscalia contra les hidroelèctriques

Pla general dels participants a la Marxa dels Sediments amb una pancarta que reclama una millor gestió dels sediments a les preses de l'Ebre, sobre la presa del pantà de Riba-roja. Foto: Anna Ferràs (ACN).


L'Estat podria revertir les concessions dels embassaments del tram final de l'EbreMequinensa, Riba-roja d'Ebre i Flix-, en mans d'Endesa, en el cas de confirmar-se que l'explotació no ha complert les mesures de seguretat en matèria de desguassos de fons. La consegüent retenció de sediments suposaria un risc per a la població que viu aigües avall a més de greus perjudicis ambientals al Delta. Així ho constata l'informe jurídic, al qual ha tingut accés l'ACN, encarregat per l'Associació Sediments al professor de Dret Administratiu de la Universitat d'Extremadura, Pedro Brufao, que s'incorporarà a la denúncia presentada a Fiscalia contra la gestió de les hidroelèctriques. El dictamen tampoc descarta que existeixin responsabilitats penals.

Brufao, reconegut com un dels experts acadèmics més importants en matèria de dret d'Aigües i de l'Energia a l'estat espanyol, ha rescatat els decrets originals de concessió i tota la normativa que afecta i condiciona la gestió de les grans preses del tram final de l'Ebre a partir de la seua posada en marxa i fins l'actualitat. La sospita de que l'acumulació de sediments està obstruint uns desguassos de fons inoperatius així com la impossibilitat que els peixos superessin les preses i la manca d'un règim fluvial ambiental, segons la legislació de pesca, ja podrien servir per declarar caducades les concessions, remarca.

En la seua denúncia presentada a principis d'any a la Fiscalia de Medi Ambient de Tarragona, i ara traslladada a Tortosa, l'Associació Sediments apuntava, precisament, cap a les mancances en la gestió d'aquests elements de seguretat com a arguments de càrrec principals. D'una banda, perquè, en el cas d'una avinguda important de l'Ebre, podrien impedir les maniobres requerides per gestionar l'elevat cabal amb seguretat riu avall, provocant el salt de l'aigua i possible trencament de la presa amb conseqüències potencialment catastròfiques. En el rerefons, però, la seva suposada inoperativitat té greus efectes ambientals, impedint la necessària arribada de sediments a un delta de l'Ebre que s'enfonsa i retrocedeix de forma alarmant durant les últimes dècades.

El dictamen encarregat al professor de la Universitat d'Extremadura recull de forma metòdica la base legal que sustenta aquests fonaments. Recorda que, a partir dels anys 60 del segle XX, les successives normatives de seguretat per a l'explotació de les preses amb centrals hidroelèctriques–amb concessions per 75 anys -Flix, en marxa des de 1948; Mequinensa, 1964; i Riba-roja, 1967- exigien la instal·lació de desguassos de fons amb capacitat suficient per controlar la maniobra d'emplenament i buidar ràpidament els pantans quan fos necessari. El funcionament d'aquest mecanisme de seguretat requereix una revisió "com a mínim cada sis mesos".

El 2021 passat el govern espanyol va aprovar un nou decret regulant les normes tècniques d'explotació que donava als concessionaris un període d'adaptació per complir les renovades exigències de seguretat durant els pròxims anys. Brufao apunta, en aquest sentit, que no disposa de la informació administrativa de la CHE que acrediti si les preses ja compleixen aquesta norma però recorda que l'organisme de conca mai ha actuat d'ofici per exigir el "cessament immediat de la retenció de sediments".

Possibles responsabilitats penals

Si s'acaba demostrant aquest escenari, apunta, podrien existir, fins i tot, responsabilitats penals per a la concessionària de les preses. L'informe recorda que el Codi Penal castiga qui, de forma directa o indirecta, acumuli sediments i creï dipòsits dins del domini públic hidràulic, causant danys al sòl, les mateixes aigües o animals o plantes. També, paral·lelament, se li podrien exigir responsabilitats ambientals a l'operador de les preses per aquests danys i fiscalia podria intervenir activament per evitar la retenció. En el cas del pantà de Riba-roja, entén que l'Ajuntament de Mequinensa podria reclamar responsabilitats patrimonials pels efectes que l'acumulació de sediments procedents del Segre genera en diverses instal·lacions municipals.

Segons recorda el dictamen, este fenomen entra en contradicció amb la normativa de previsió hidrològica i els efectes de l'explotació de les preses en hàbitats protegits, com és el cas concret del Delta de l'Ebre, considerat com a Zona Especial de Conservació. Una zona que, d'acord amb la normativa, els sediments han de "mantenir com a mínim l'àrea de distribució actual coneguda", qüestió que s'incompleix de forma flagrant, precisa. L'estudi i planificació de la mobilització dels sediments va ser incorporada als debats per aprovar el nou Pla Hidrològic de la conca, que s'ha d'aprovar en breu.

Brufao assenyala també, d'acord amb la Llei de Responsabilitat Ambiental estatal, que la inoperativitat de les comportes de fons, amb la consegüent retenció de sediments que suposa, implicaria una responsabilitat ambiental de les empreses gestores de les preses i l'obligaria a donar resposta als danys sobre hàbitats, espècies i aigües, incloses la ribera fluvial i la costa marina, així com introduir mesures de prevenció.

Són arguments, conclou, que haurien de servir perquè la Generalitat –amb competències al tram català- i el govern espanyol establissin mecanismes de col·laboració per evitar els efectes de l'acumulació de sediments i exigir mesures immediates a Endesa Generación per evitar-la, arribant a l'execució forçosa, si es donés el cas.

"Deixadesa de funcions"

"Ningú ho havia posat sobre la taula perquè només hi ha les coses que interessin alguns sectors i denunciem una deixadesa de funcions. Esperem que el poder judicial, la Fiscalia de Tortosa, que ara té la nostra denúncia, i les institucions polítiques facin alguna cosa al respecte. Comença a ser flagrant", ha raonat el portaveu de l'Associació Sediments, Josep Juan.

Segons ha recordat, el dictamen encarregat a Brufao treu a la llum "aspectes de les concessions" que fins ara eren "desconeguts" tant per les administracions del territori com per les entitats ambientalistes. Especialment, en l'àmbit del manteniment i la seguretat en l'explotació de les preses. "No es tracta només de fer negoci amb l'energia hidroelèctrica, sinó de fer el manteniment adequat, que tot sembla apuntar que no s'ha fet", subscriu., En aquesta línia, subratlla les vies jurídiques i administratives que proposa per demanar responsabilitats i forçar Endesa a complir les seves obligacions. "Fins i tot la CHE pot rescindir la seva concessió", emfasitza Juan.

En un context de canvi climàtic accelerat i de fenòmens extrems, a més dels impactes ambientals que té la retenció de sediments per al Delta, recorda que la possibilitat d'una gran avinguda, com històricament s'ha produït, és possible. "Pot tornar haver una riuada de 10.000 metres cúbics per segon i la presa de Riba-roja no podria evacuar aquesta aigua perquè els desguassos de fons no estan operatius. Això posa en perill tots els pobles riu avall", tanca.

Proves anuals sense fer circular-hi aigua

Per la seua banda, Endesa Generación ha declinat comentar les conclusions de l'informe amb l'argument que en desconeix la seva existència i el seu contingut literal. La companyia ha assegurat en anteriors ocasions a l'ACN que cada any es fan proves de funcionament dels mecanismes d'obertura d'aquests sistemes de seguretat -la comporta i les dues càmeres interiors- que caldria obrir per accelerar el desembassament d'aigua.

Endesa assegura que es presenten "plans de manteniment i emergència" i que estan "tècnicament preparats" per respondre als requeriments del regulador, la CHE. Amb tot, precisen que no estan obligats a comprovar que pels desguassos hi passa l'aigua perquè "el regulador no ho demana" i l'operació suposaria activar el pla d'emergència. La companyia reitera que a la paret de la presa no s'acumulen els sediments i que, per tant, no bloquejarien l'entrada d'aigua als desguassos. 


 

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Enquesta
Quina és la millor opció per als boscos cremats
      Vots emesos: 877
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: