Aguaita.cat | Actualitzat el 25/05/2022 a les 16:28h

L’IRTA participa en un projecte científic europeu per conservar la nacra del mediterrani

El Delta de l’Ebre, focus de les investigacions de l’IRTA és una de les últimes reserves de l’espècie per les seues condicions de baixa salinitat

Un dels pocs santuaris de nacres restants de l'Estat Espanyol es troba a l’interior de la badia dels Alfacs del Delta de l’Ebre, on el 2014 l’IRTA havia comptabilitzat la segona població més gran del Mediterrani amb 90.000 individus. Segons l’equip de Patricia Prado, la badia té normalment una salinitat més baixa gràcies a les descàrregues d’aigües de reg Foto: IRTA


A l’estatus de conservació d’una espècie li basten pocs mesos per canviar de categoria. El baròmetre de la UICN situa avui la nacra, el mol·lusc bivalve més gran del Mediterrani, al costat vermell de l’espectre, després d’una pandèmia que des del 2016 n’ha arrasat les poblacions.

Des del sud-est d’Espanya, els corrents marins varen propagar ràpidament el protozou Haplosporidium pinnae a gairebé tota la resta de costes, i van provocar mortalitats del 99,9%. Davant aquest escenari, el 2021 l’IRTA ialtres set centres de recerca mediterranis van aliar-se per evitar que este canvi d’estatus siga irreversible. El projecte europeu Life PINNARCA s’aferra als pocs individus resistents i poblacions romanents per a desplegar actuacions urgents de protecció i recuperació activa en zones seleccionades dels litorals d’Espanya, França, Itàlia i Grècia. «En una situació tan crítica, cal coordinació a una ampla escala. Estem anant cap a l’extinció total d’una espècie molt important», assegura Patricia Prado, investigadora del programa Aigües marines i continentals de l’IRTA.

La nacra (Pinna nobilis), animal endèmic del Mediterrani, habita principalment els prats de posidònia en mar obert, a més de praderes d’algueró i de la macroalga Caulerpa prolifera en llacunes costeres i badies. En aquests ecosistemes hi juga un rol destacat, ja que filtra l’aigua i allotja centenars d’espècies sobre les seves conquilles. Amb una llargada de fins a més d’un metre en edat adulta, la nacra viu a mercè d’impactes antròpics, com l’ancoratge de barques, la contaminació, la pesca o la destrucció del seu hàbitat a causa de la construcció d’infraestructures. Esta vulnerabilitat castiga les poblacions, però havia estat contrarestada arreu amb mesures de protecció, la qual cosa en va comportar una recuperació notable fins que va aparèixer el patogen. Prop de sis anys després, la malaltia continua delmant les xifres i ha deixat només escassos individus dispersos potencialment resistents al protozou en aigües obertes i algunes poblacions a badies i embassaments litorals.
 
Precisament, un dels pocs santuaris de nacres restants en territori espanyol es troba a l’interior de la badia dels Alfacs del Delta de l’Ebre, on el 2014 l’IRTA havia comptabilitzat la segona població més gran del Mediterrani amb 90.000 nacres. Segons l’equip de Patricia Prado, la badia té normalment  una  salinitat més baixa gràcies a les descàrregues d’aigües de reg, un fet que podria dificultar l’avenç del protozou i, per tant, prevenir la infecció. A l’hemidelta nord, la Badia del Fangar havia quedat excepcionalment intacta gràcies a una menor salinitat, però el temporal Glòria del 2020 va endur-se un 97,7% de les nacres. De totes maneres, el mapa post-pandèmia encara no és complet i una avaluació de zones inexplorades de la badia ha evidenciat nous supervivents. «No sabem quantes nacres romanen, ens cal fer un mostreig exhaustiu i extensiu de les badies», assenyala Prado. Així, el cens de zones de poca profunditat com el Delta és una de les primeres accions de Life PINNARCA en què l’IRTA treballarà. Altres organismes també rastrejaran zones de mar obert com el Cap de Creus, les Illes Medes o la Costa Daurada.
 
Però corroborar la presència de supervivents no és suficient per garantir el futur de la nacra. «Si només queden poblacions aïllades i inconnexes, és molt difícil que es reprodueixin, perquè hi haurà problemes de consanguinitat i vulnerabilitat a impactes humans com el desastre del Mar Menor. Per això calen programes de gestió conjunta i creuament de poblacions», resumeix la investigadora. D’aquesta manera, Life PINNARCA es proposa fer revifar l’espècie amb una bateria d’actuacions coordinades sobre el terreny i en laboratori. S’instal·laran col·lectores de malla per atrapar les larves que espargeixen les nacres adultes. Els petits juvenils es mantindran després en aquaris fins que arribin a una mida adequada per ser portades de nou a mar obert. Un altre punt crític es el de la reproducció en captivitat, ja que la metodologia de cultiu larvari encara no s’ha desenvolupat amb èxit. «És clau que aconseguim tancar el cicle de vida de l’espècie», recalca la investigadora. Fer-ho permetria una eventual repoblació en reservoris existents i d’altres de nova creació, i es podrien reproduir els individus resistents per obtenir noves generacions amb aquesta característica.
 
En paral·lel, en altres tancs es faran assajos amb adults sans per estudiar la influència de variables ambientals com la salinitat i temperatura en la seva supervivència i analitzar possibles tractaments a la malaltia, com ara antibiòtics i antiprotozoaris. A més, s’intentaran esbrinar els mecanismes de resistència al patogen mitjançant tècniques de genòmica comparada amb mostres de nacres resistents i malaltes i de Pinna rudis, el bivalve més proper a la nacra i immune a la pandèmia.
Mesures de conservació
 
En qualsevol cas, mentre la ciència desenvolupa alternatives, la protecció de les poblacions de camp és imperiosa per evitar l’extinció. Per això, Life PINNARCA ha dissenyat distintes solucions específiques a curt i mitjà termini. En el cas del delta de l’Ebre, properament es traslladaran nacres emergides en barres de sorra amb risc de dessecació cap a zones més profundes i segures. A la costa nord d’aquesta badia també s’ha projectat construir-hi tanques de material vegetal. Es tracta d’un mena de filtre verd davant els desaigües dels arrossars per retenir sediments i nutrients i millorar la qualitat de l’aigua. Això últim és part del paquet global d’actuacions ambientals, en què també figuren restriccions a la navegació, per tal de reduir les amenaces derivades de l’activitat humana.

En este sentit, l’última línia del projecte posa èmfasi en la sensibilització i la informació. Així, es fomentarà la conscienciació ciutadana a fi de reduir la possibilitat de xocs per navegació, vandalisme i recollida il·legal de nacres, i totes les dades sobre les poblacions es posaran a disposició de científics i autoritats al web Life PINNARCA. Tot plegat busca sumar més decisors i actors a un objectiu transfronterer comú: actuar abans que el Mediterrani perdi un dels seus animals més emblemàtics.

Sobre el projecte

Life PINNARCA és un projecte finançat pel programa LIFE, l'instrument financer de la Unió Europea de suport a projectes mediambientals, de conservació de la natura i d'acció climàtica. Encetat l’octubre de 2021 i previst fins a desembre de 2024, el consorci agrupa els següents centres de recerca: Instituto de Investigación en Medio Ambiente y Ciencia Marina (IMEDMAR-UCV), Instituto Mediterráneo de Estudios Avanzados (IMEDEA), Ecologistas en Acción Región de Murcia, Institut Oceanogràfic  Paul Ricard, Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), Universitat d’Alacant, Universitat de l’Egeu i Universitat Federico II de Nàpols.
 

Navega per les etiquetes

animalsIRTAnacresDelta de l’Ebre

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Enquesta
Quina és la millor opció per als boscos cremats
      Vots emesos: 877
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: