Redacció | Actualitzat el 02/02/2022 a les 17:24h

​Catalunya lidera un projecte europeu per combatre i prevenir grans incendis forestals

El Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya coordina l'estudi, que està dotat amb 20 MEUR

Òdena - El Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) coordina un estudi finançant per la Unió Europea que té per objectiu trobar eines per prevenir i extingir grans incendis forestals, coneguts com a focs de sisena generació. El projecte FIRE-RES compta amb un pressupost de 20 MEUR i hi participen 35 institucions europees i d'altres parts del món. El director del CTFC, Antoni Trasobares, ha relatat que el projecte vol marcar una nova línia de gestió i prevenció d'aquest tipus d'incendis, que estan fora de la capacitat d'extinció en un context de canvi climàtic. Diferents experts han visitat aquest dijous dues zones cremades en els darreres anys: Òdena i Santa Coloma de Queralt.

Una dotzena de països estan implicats en el macroprojecte FIRE-RES, que coordina el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), amb seu a Solsona. Segons ha detallat a l'ACN el director del centre, Antoni Trasobares, es tracta "del projecte més gran que fins ara ha finançat la Comissió Europea" i ha apuntat que el gran repte és buscar solucions eficaces "a un tema que ja tenim sobre la taula com son els incendis forestals de sisena generació, que estan fora de l'abast dels mitjans d'extinció".
 

Un grup d'experts internacionals que participen al projecte FIRE-RES visiten la zona cremada d'Òdena el 2015 Data de publicació: dijous 20 de gener del 2022, 11:49 Localització: Òdena Autor: Mar Martí Foto: Mar Martí


Trasobares indica que el gran repte és aconseguir un "encaix territorial, ambiental, social i econòmic per tenir uns paisatges mosaic i minimitzar la probabilitat que es generin aquests grans incendis". En aquest sentit, ha apuntat que, d'acord amb els objectius europeus, "és important generar una economia relacionada amb el territori i que no deixi ningú enrere. Necessitem equilibrar el país i, per això, hem de treballar amb aquest objectiu de fer paisatges resistents i resilients, no només davant dels incendis, sinó davant del canvi climàtic en general".

Sobre l'aplicació del projecte FIRE-RES, el director del CTFC ha explicat que la iniciativa es desenvoluparà en els propers quatre o cinc anys, però que l'objectiu és "implementar canvis rellevants en l'horitzó del 2030". En aquest sentit, ha detallat que el projecte ha de definir accions d'innovació, ja siguin millores tecnològiques sobre la informació en temps real dels incendis, innovacions en el disseny dels paisatges, així com també l'elaboració d'estudis sobre el desenvolupament dels boscos.

De la seva banda, Edgar Nebot, sotsinspector del cos de Bombers, ha posat de manifest que, des de fa uns anys, els equips d'emergències d'arreu del món han constatat que hi ha un nou tipus d'incendi –el de sisena generació- "molt marcat per la nova situació de canvi climàtic". Aquests focs, relata, "cremen amb molta més intensitat i velocitat" i "emeten una energia que genera interaccions amb les capes altes de l'atmosfera". Això provoca el que s'anomenen "tempestes de foc o desplom de columnes de fum que afecten a la seguretat dels Bombers i, per tant, hem de reaprendre i tornar a plantejar noves formes de treballar", assegura Nebot.
 

Pla obert d'una zona cremada en l'incendi d'Òdena del 2015 on s'hi va dur a terme la intervenció artística 'El Bosc de les creus' Data de publicació: dijous 20 de gener del 2022, 11:49 Localització: Òdena Autor: Mar Martí Foto: Mar Martí


Per això, la participació dels Bombers en el projecte FIRE-RES és clau per "buscar solucions i intentar evitar col·lapsar en aquest tipus d'escenaris a nivell europeu". Segons Nebot, és molt important que els cossos d'emergències d'arreu d'Europa i del món comparteixin experiències i coneixements per "poder donar resposta als nous escenaris". "No és una qüestió de tenir més helicòpters i camions per apagar les flames, sinó que és un tema d'entendre el canvi de paradigma i que la gestió d'un incendi implica moltes coses", ha apuntat el sotsinspector dels Bombers.

A més, des del cos de Bombers indiquen que aquests grans incendis no cal que afectin grans extensions de terreny, ja que s'ha constatat que el procés d'interacció entre l'atmosfera i la generació dels pirocumulonimbus –xemeneies de fum que precipiten els incendis- "poden aparèixer també en focs petits i no només en grans incendis com els de Canadà o Xile". Per això, diu, "hem de ser conscients que ja tenim aquest escenari sobre la taula". De fet, l'incendi de la Conca de Barberà i l'Anoia de l'estiu passat ja es considera de sisena generació.

En el marc de l'arrencada del projecte FIRE-RES, diversos experts de les 35 institucions que participen en la iniciativa estan fent estada a Solsona per compartir experiències. En concret, aquest dijous els participants han visitat dues zones cremades en els darrers temps a Catalunya: l'incendi d'Òdena, que el 2015 va arrasar més de 1.000 hectàrees; i el de la Conca de Barberà i l'Anoia, que l'estiu del 2021 va cremar més de 1.500 hectàrees.

Navega per les etiquetes

boscosforestalctfcincendis

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Enquesta
Quina és la millor opció per als boscos cremats
      Vots emesos: 876
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: