NacióGirona | Actualitzat el 02/09/2021 a les 12:20h

Es reintrodueixen a l'hàbitat natural més de 320 tritons del Montseny

Es tracta de l'únic vertebrat endèmic de Catalunya, l'amfibi més amenaçat d’Europa, catalogat en perill crític d'extinció

Un total de 328 exemplars de tritó del Montseny, un amfibi endèmic en perill crític d’extinció, s’han amollat a l'hàbitat natural procedents de centres de cria. La feina constant de tots els centres de cria ha fet possible que aquesta primavera s’hagin reintroduït 60 exemplars juvenils i 268 larves d’aquesta espècie en diferents torrents del Montseny.

D’aquests, 21 larves han nascut al Zoo de Barcelona, i la resta de larves i tots els juvenils procedeixen dels centres de cria de la Generalitat de Catalunya: el Centre de Fauna de Torreferrussa i el del Pont de Suert.

Aquesta reintroducció es fa en el marc del projecte LIFE Tritó Montseny, coordinat per la Diputació de Barcelona, que compta amb la participació de Forestal Catalana, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona, el GRENP i el Zoo de Barcelona mateix. La reintroducció, que es va fer a finals de maig i començaments de juny, se suma a la feta l’any passat, en la qual es van amollar 235 individus més, i el seu èxit es reflecteix en el fet que des de l’any 2010 s’han introduït al seu hàbitat natural gairebé 1.500 d’exemplars de tritons en sis torrents diferents.

L’objectiu del programa de conservació és, d’una banda, mantenir un reservori genètic als centres per garantir el futur de l’espècie davant la crítica situació a la natura de les poblacions originals, i, de l’altra, augmentar la seva àrea de distribució amb l’amollada d’exemplars en nous torrents. Gràcies a aquest programa de reintroducció, la cria en llibertat de l’espècie s’ha multiplicat en els últims anys.
 

Un exemplat de tritó del Montseny. Foto: Iñaki Relanzón


És imprescindible també fer un seguiment continu de la població introduïda una vegada ja fan vida a la natura. Aquestes reintroduccions suposen una feina de coordinació entre diferents institucions i científics per assegurar que el torrent on s’amollen els animals compleix els requisits que necessita l’espècie, i també per seleccionar acuradament els individus perquè tinguin la variabilitat genètica necessària per fundar una població sana.

Un amfibi endèmic en situació de vulnerabilitat extrema

Les primeres poblacions d’aquesta espècie, l’únic vertebrat endèmic de Catalunya, van ser descobertes l’any 1980, però es van atribuir a l’espècie del tritó pirinenc. Més tard, l’any 2005, estudis morfològics van concloure que es tracta d’una espècie per si mateixa, el tritó del Montseny, amb dues sub-espècies, l’oriental i l’occidental.

L’espècie solament viu en uns trams de set torrents que posats linealment no fan ni 3,5 km. Per tant, el perill d’extinció és altíssim.

Els centres que crien tritons, claus per a la seva supervivència

Dins els treballs coordinats entre diferents institucions de salvaguarda de l’espècie, l’any 2007 es va iniciar el programa de cria en captivitat de l’espècie al Centre de Fauna de Torreferrussa adscrit a la Generalitat situat a Santa Perpètua de Mogoda. L’any 2013, i atesa la situació d’alta vulnerabilitat davant problemes que pogués patir l’espècie en captivitat, el Zoo de Barcelona es va incorporar al programa coordinat de cria de l’espècie. Poc després, s’hi va sumar un tercer centre de cria també de la Generalitat situat al Pont de Suert, i també el Zoo de Chester a Anglaterra.
 

Primer pla d'un tritó del Montseny. Foto: Daniel Fernández / Diputació de Barcelona


FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Enquesta
Quina és la millor opció per als boscos cremats
      Vots emesos: 796
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: