Redacció | Actualitzat el 05/01/2021 a les 11:51h

Investiguen al Ripollès com reduir la contaminació per plàstics als rius

Científics del Centre d'Estudis Avançats de Blanes agafen mostres de l'aigua en un estudi amb fons europeus

Un equip de científics del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB) està agafant mostres aquests dies als rius del Ripollès en el marc del projecte europeu Plasticopyr, que estudia com reduir la contaminació per plàstics als ecosistemes de muntanya. L'objectiu final és veure com es pot fer compatible el turisme amb la conservació dels ecosistemes fluvials i evitar que els plàstics acabin sent transportats al mar.

El projecte compta amb científics d'Andorra i França per desenvolupar plegats una metodologia per avaluar i divulgar l'impacte ambiental d'aquests residus i buscar solucions per reduir-ne la seva presència. L'estudi destaca per l'enfoc multidisciplinari i per buscar la forma de conscienciar els ciutadans.

Encara falta molt per investigar sobre la presència dels plàstics al medi natural i, per això, el projecte Plasticopyr vol aportar una mica més de llum en aquest àmbit i posar èmfasi en la prevenció i en la participació ciutadana. Una de les investigadores participants al projecte, Helena Guasch, del CEAB, destaca l'enfoc multidisciplinari del treball per analitzar la problemàtica, buscar solucions i treballar amb agents del territori. "No és un programa de recerca bàsica, sinó de cooperació transfronterera per resoldre problemes i buscar solucions conjuntament amb els agents del territori", afirma en declaracions a l'ACN.

En primer lloc, però, subratlla una idea: "els plàstics són necessaris perquè ens fan la vida més fàcil, però cal reduir els d'un sol ús, que són els que ens trobem en el medi", afirma la investigadora. I el turisme de muntanya, en el cas de la zona dels Pirineus, també hi pot influir. De fet, l'estudi parteix de la hipòtesi que on hi hagi més activitat turística hi haurà més quantitat de plàstics.

L'impacte que els plàstics tenen en entorns fluvials encara no s'ha quantificat ni demostrat i falta fer molta recerca encara, segons expliquen els investigadors del projecte. L'estudi analitzarà mostres d'aigua extretes al Ripollès en diferents períodes de l'any.

Aquests dies s'ha treballat sobre el terreny i està previst que es repeteixi en diferents períodes com ara el desglaç, moment en què es podrà analitzar la influència del turisme de neu en el medi.

La Covid-19 i la nova realitat

L'estudi havia de començar la primavera passada, però la irrupció de la pandèmia ho va endarrerir fins a la tardor. Inicialment van veure la Covid-19 com una possible interferència, però ara consideren que serà una "oportunitat" per avaluar si aquesta situació "anòmala" vindrà acompanyada de nous comportaments que es mantindran.

Un clar exemple són els plàstics d'un sol ús. Per Guasch, amb l'excusa de la crisi sanitària s'ha anat "enrere" i es fa un "ús excessiu" d'aquests plàstics. Així mateix, les restriccions han modificat els hàbits dels ciutadans i s'han disparat les visites en entorns naturals, fent saltar les alarmes pel seu impacte en el medi.
 

Una científica, al mig del riu. Foto: ACN


I una de les preguntes que es fan els científics és fins a quin punt els ecosistemes naturals podran sostenir aquest increment de la freqüentació o si caldrà implementar mesures per fer-ho més sostenible.

Una sola metodologia i la recerca de solucions

L'estudi se centra en dos nivells. D'una banda, analitzen els plàstics de grans dimensions (ampolles, bosses) que estan a l'entorn del riu i, de l'altra, els microplàstics que hi ha a l'aigua. Aquests darrers es recullen amb una xarxa manta a dins del riu –en una hora filtra 100 m3- i també amb un tamisador per localitzar microplàstics. La idea és quantificar els plàstics que queden acumulats a la llera i aquells que seran transportats aigües avall, podent arribar fins i tot al mar.

Una altra fase de l'estudi inclou possibles solucions, com ara avançar en economia circular o canviar hàbits. I aquí és on la ciutadania també hi pot dir la seva. "No farem només estudis sobre el riu sinó també anàlisis i entrevistes sobre els hàbits de consum a la zona i buscarem alternatives", explica Guasch. "És molt important treballar de forma coordinada amb la societat per minimitzar el seu impacte; creiem que és relativament fàcil de resoldre amb una actuació integrada de diferents agents del territori", remarca la investigadora.

És per això que l'estudi inclou un apartat de participació ciutadana amb xerrades a escoles per fer arribar aquests coneixements i conscienciar la població. Unes activitats que es faran l'any vinent. El projecte té una durada d'uns 3 anys i també hi participa Andorra i França. El 65% del projecte està finançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER).

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Enquesta
Quina és la millor opció per als boscos cremats
      Vots emesos: 732
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: