NacióDigital | Actualitzat el 10/06/2020 a les 12:25h

Els misteris del cargol serp, una espècie única que protegeix la muralla de Tarragona

Un estudi compararà genèticament el mol·lusc amb el seu homòleg de les Balears

La muralla de Tarragona amaga entre els seus blocs de pedra un dels secrets de la seva bona conservació. Es tracta de l'anomenat cargol serp, una espècie endèmica de les Illes Balears que es creu que va arribar a Tarragona en època romana. Des d'aleshores hauria estat protegint el monument perquè s'alimenta dels líquens que apareixen a les pedres i que les degraden.

Després d'una primera investigació que ha determinat que hi ha 1.300 exemplars entre la muralla i dos punts molt concrets de la catedral, es planteja una segona fase, que vol comparar genèticament els mol·luscs de Tarragona i de les Balears per veure si han evolucionat de manera diferent. El projecte combina medi ambient, història, genètica, cultura i arqueologia.
 
El cargol serp (Allognathus Companyonii), rep aquest nom perquè el dibuix i colors de la seva closca recorden una serp cargolada. És endèmic del sud de Mallorca i de Cabrera, però fa uns anys es va descobrir que també vivia a la muralla romana de Tarragona i a la Catedral.

En el cas del mur, en concret viuen principalment als grans blocs de pedra que hi ha a la base. "El fet que siguin tan grans fa que la humitat quedi concentrada a les esquerdes. Els cargols les utilitzen per amagar-se i per fer les postes dels ous", explica Ferran Aguilar, tècnic de l'associació científica Bioscicat, que està desenvolupant l'estudi.

De fet, els investigadors han vist que els mol·luscs s'agrupen en diferents colònies al llarg de la muralla. Tanmateix, eviten les zones més exposades als carrers on hi ha vehicles perquè allà és més difícil que hi creixin els líquens -i per tant, el menjar- per la contaminació. I des del seu hàbitat és on 'treballen' per la conservació del patrimoni.
 

Els investigadors de Bioscicat, Ferran Aguilar i Txiki López, inspeccionant la muralla romana de Tarragona. Foto: ACN


"Allà on són ells, els líquens són mínims, perquè se'ls mengen. En un monument, el liquen provoca una digestió química de la pedra. És molt interessant perquè és un conservador que no teníem en compte", indica Aguilar.

Tot i la seva incidència positiva, Aguilar rebutja l'opció de portar cargols a monuments on no n'hi ha. "Ecològicament no és molt raonable. Parlem d'una introducció humana a Tarragona i les introduccions són molt complexes. La natura té els seus processos i si afegim una espècie potser en perjudiquem altres", exposa.

Hipòtesis sobre l'arribada

Des de Bioscicat contemplen fins a sis hipòtesis sobre com i quan un cargol endèmic de Mallorca arriba a Tarragona. El fet que es trobin a les muralles i a la catedral els fa creure que hi ha una relació amb el moment de la construcció dels monuments, però s'inclinen més pel període romà que no pas per l'edat mitjana.

"La part inferior de la muralla és de construcció megalítica o ciclòpia, molt típica de les Balears, i pensem que els constructors podrien haver vingut de Mallorca i portar els cargols de manera, o no, voluntària", planteja Txiki López, investigador de Bioscicat. Fins i tot deixa la porta oberta a que els animals s'haguessin introduït perquè es considerava que tenien un caràcter protector a nivell espiritual.

Els científics esperen tenir més certeses un cop es faci la segona fase de la investigació, que també inclourà propostes de conservació. L'estudi està promogut també per l'àrea de Patrimoni de l'Ajuntament de Tarragona, que està buscant fórmules per tirar endavant un nou conveni amb l'associació, segons explica el conseller municipal Hermán Pinedo. 

La voluntat és buscar sinergies amb altres administracions, com la Generalitat, el ministeri de Medi Ambient, institucions com la Universitat Rovira i Virgili, i organismes de les Balears. "El projecte és molt interessant. Volem posar en valor una espècie única, estudiar-la, investigar-la i saber més sobre el passat de Tarragona. També té implicacions mediambientals i té valor a nivell de l'ecosistema", finalitza Pinedo.

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Enquesta
Quina és la millor opció per als boscos cremats
      Vots emesos: 677
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: