EcoDiari.cat | Actualitzat el 28/04/2020 a les 12:43h

Consideren inacceptable permetre caçar fora de temporada durant l'estat d'alarma

Ecologistes en Acció reivindica que hi ha alternatives ètiques i ecològiques davant d'una gestió de la fauna caduca com és la cacera

Els darrers dies s'ha conegut que el Departament d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya ha comunicat que facilitarà permisos extraordinaris de caça, fora de temporada (per tant, quan està prohibit caçar) oficialment “per a fer front als danys de la fauna salvatge als conreus”. Davant d'aquesta situació, Ecologistes en Acció (EeA) manifesta la seva enorme preocupació i rebutja la decisió de la Conselleria d'Agricultura, pels següents motius:

Primer, la declaració de l'estat d'alarma per part del Govern espanyol implica el confinament i la prohibició de practicar activitats a l'exterior, amb excepció de les autoritzades que són únicament les de provisió de serveis bàsics. La caça està considerada com una activitat esportiva (no deixa d'esgarrifar un “esport” consistent en matar animals per diversió), amb la qual cosa, la seva pràctica està inclosa en les prohibicions expresses declarades pel Govern espanyol.  Per tant, l'acció d'Agricultura podria suposar una vulneració de la legislació estatal.

A més, resulta d'una injustícia manifesta, segons Ecologistes en Acció, que es permeti a uns “esportistes” practicar la seva activitat mentre tota la resta de persones que practiquen esport o simplement passegen pel medi natural estan confinades a casa seva des de fa prop de dos mesos. Es transmet el missatge a la població, que certs sectors tenen una sèrie de privilegis que la resta de les persones no gaudeixen.
 

Els pagesos es queixen dels danys dels cérvols als conreus. Foto: ACN.


Els arguments per sortejar aquesta prohibició no se sostenen si es fa una anàlisi acurad, segons EeA.. D'una banda, els pagesos poden fer la seva professió sense cap contradicció amb l'estat d'alarma, però quan agafen l'escopeta ja no són pagesos sinó caçadors, és a dir, esportistes. Però, de l'altra, la decisió d'Agricultura no ve recolzat per cap estudi objectiu ni dades que sustentin l'afirmació que “hi ha un increment de danys a l'agricultura”. De fet, el Departament ni tant sols ha publicat cap Ordre ni tenim constància de cap document normatiu, sino que es tractaria d'una instrucció interna del Departament, cosa que podria incórrer en una il·legalitat administrativa.

En segon lloc, Agricultura continua fent un ús desproporcionat, arbitrari i abusiu de la normativa, quan autoritza les caceres extraordinàries “quan s'hagin patit danys, o es prevegin”. Si els danys s'han de demostrar per a justificar una acció extraordinària de caça (fora de temporada, recordem, està prohibit caçar), aquesta interpretació fa saltar pels aires tot principi de precaució. A la informació publicada s'afirma que es donaran permisos “si hi ha hagut danys o es preveuen”, cosa que deixa la porta totalment oberta a que qualsevol persona amb una explotació agrària manifesti que “preveu” patir danys, per tal de justificar la mort de conills, senglars o cabirols, cosa que representa una perversió absoluta de la normativa i donar, a la pràctica, carta blanca als caçadors. I això en un moment, la primavera, quan la gran majoria d'espècies de fauna es troben en plena reproducció. L'impacte que tenen aquests permisos extraordinaris sobre la fauna pot ser gravíssim, en provocar molèsties que facin fracassar les cries d'ocells, mamífers i altres espècies.

En tercer lloc, tal i com s'ha reiterat en múltiples ocasions des del moviment ecologista, la cacera no és la solució a res, sinó més aviat és part del problema. Hi ha múltiples estudis que indiquen que la pressió cinegètica cap a espècies com el senglar acceleren el seu cicle reproductiu, provoquen la dispersió dels individus, i s'incrementen els conflictes (accidents de circulació, presència a zones urbanes) quan els animals fugen dels caçadors cercant llocs segurs. La caça del senglar és un exemple de gestió totalment ineficaç d'una espècie: cada any se'n cacen més, i en canvi cada any es repeteix el discurs que hi ha més danys. O és fals que hi hagi més danys als conreus, o bé si n'hi ha vol dir que com més es caça, més es reprodueixen i més problemes tenim. Tot això, a més, succeeix en un any en què el mateix Departament d'Agricultura es congratulava que havien baixat les densitats de senglar a bona part del país. Resulta una grotesca presa de pèl que es justifiquin permisos extraordinaris de caça en ple estat d'alarma i en un any en què suposadament hi ha menys densitat d'animals. I més aviat dona la impressió que és un privilegi atorgat als caçadors en temps de confinament, per un Departament d'Agricultura sempre agenollat davant d'aquest col·lectiu i totalment hostil a la conservació de la natura.

Cal un canvi profund en la gestió cinegètica –afirmen els ecologistes– i cercar solucions el menys agressives possibles. Les mateixes societats de caçadors són les primeres a alterar els equilibris ecològics quan fan cria en captivitat i alliberen espècies cinegètiques, com ara conills o perdius, o quan fan tancats de caça o alimenten artificialment els porcs senglars. "No, la natura no necessita a la caça, ni les persones no necessitem matar animals per a practicar l'agricultura", afirmen.

"Davant d'una gestió de la fauna caduca com és la caça, hi ha alternatives ètiques i ecològiques que passen per recuperar l'equilibri ecològic, afavorint els depredadors apicals i els mesodepredadors com la guineu, aturant l'expansió urbana que envaeix amb urbanitzacions i carreteres els espais naturals i reduint la intervenció humana, en general, al medi natural", manifesten.

Una societat moderna també es caracteritza pel tracte que dóna als animals, que senten el dolor i el patiment exactament igual que els humans, considera EeA. Per això cada cop hi ha més lleis que reconeixen els drets animals i en limiten o prohibeixen el patiment o mort intencionades, i Catalunya és pionera en aquesta matèria..., excepte pel que fa a la fauna cinegètica.

"En aquest àmbit, Catalunya continua presa de les velles inèrcies de sectors socials amb vells valors que no inclouen el tracte ètic cap als animals ni la recuperació dels equilibris ecològics necessaris", i afegeixen: "És per això que la principal eina del Departament d'Agricultura per a gestionar la caça segueix sent la mateixa que als segles anteriors: matar. Una societat moderna no soluciona els conflictes a trets d'escopeta", conclouen els ecologistes

Per això, cada cop hi ha menys caçadors (les llicències s'han reduït en un 63% en 20 anys), i més persones manifesten el seu rebuig frontal a la crueltat que representa la caça com a activitat “esportiva”.

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Enquesta
Quina és la millor opció per als boscos cremats
      Vots emesos: 668
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: