NacióSabadell | Actualitzat el 23/04/2020 a les 10:05h

«El confinament mostra fins a quin punt estem construint ciutats tan poc habitables per a les espècies»

L'investigador del CREAF, Dani Sol, explica per què es veuen diversos animals en zones urbanes

Des de que que els carrers han quedat buits de persones, sense circulació de vehicles i també pràcticament en silenci, ha provocat que es vegin animals passejant-hi. Fa uns dies a Castellar del Vallès porcs senglars i un cabirol a plena de llum del dia, també a Rubí i pels carrers de Barcelona, entre d'altres llocs. És fruit del confinament i que l'investigador del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), Dani Sol (Barcelona,1967), ho bateja com a "trampa ecològica". 

És a dir, "un canvi d'escenari molt ràpid en el temps que confon els animals", perquè realment és una "percepció equivocada" i que es revertirà quan tot torni a encaminar-se cap a com era la vida abans de l'esclat de la pandèmia. Sol espera que la "lliçó" del coronavirus, no només es limiti a l'àmbit social, econòmic, cultural... també l'ambiental.  

- Podem dir que és un parany, un més, contra els animals?
 
- No hi ha dades per quantificar-ho, però sí que es pot saber per estudis fets i no és un fenomen nou. Passa en moltes regions del món, perquè els animals busquen noves oportunitats per alimentar-se i reproduir-se. Això ha anat donant-se en els últims anys per l'extensió de les àrees urbanes cap a zones naturals. Per exemple, els pumes a Xile i els lleopards a l’Índia. 
 
La singularitat de la situació actual rau en què la percepció dels animals de les ciutats ha canviat, perquè la interacció humana, de cotxes, mascotes dificulten la vida a la ciutat i ara pràcticament no n'hi ha. A més, és època de reproducció i pot passar que comencin a fer-ho en àrees urbanes, on en condicions normals no ho farien.

- Per tant, aquestes noves criatures poden néixer i créixer sense tenir aquesta percepció d'amenaça dels humans?

-
Hi ha dues opcions. Per una banda, un canvi en el comportament, que es redueixi aquesta por com, per exemple, passa amb els esquirols que hi ha a Nova York. També en el cant d'alguns ocells, que és més agut per la falta de soroll, i pot millorar la comunicació. I, per l'altra, que hi hagi animals que no s'havien observat anteriorment, com deia dels grans depredadors. Però tot plegat serà molt efímer, perquè quan acabi el confinament tornarà als nivells d'abans i l'augment de diversitat tornarà a reduir-se o tingui conseqüències negatives per a la reproducció. 
 
- Pot ser que aquestes espècies es rebel·lin quan es torni cap a la normalitat?
 
- Els conflictes entre animals i humans existeixen, no cal un confinament perquè passi. El que pot passar és que augmentin, però els humans tenen les de guanyar. El que al final passa és que l'animal acaba marxant.

- Però hi ha hagut, i hi haurà, plagues...

- ... Sí, com coloms i rates, perquè depenen del que els dona la gent. El seu creixement està condicionat pel volum de població. Precisament, aquestes espècies es poden veure més afectades pel confinament, per la poca presència d'humans a la via pública, perquè hi ha menys aliments. Això també serà temporal, perquè els coloms estan ben regulats i quan augmenti l'activitat, també ho faran aquestes aus. 

- És tan evident aquest augment i descens de coloms que comenta. Com es pot calcular? 
 
- Ara no es poden obtenir dades, perquè no es pot sortir al carrer, però s’han fet experiments. A Basilea, per exemple, fa temps es va fer un estudi, en el qual es demanava a la gent que no donés menjar als coloms durant un període. Es van crear zones específiques per fer-ho i estaven controlades. La població es va reduir a la meitat. 
 
- Hi ha casos d'espècies que hagin aconseguit, en un marc semblant a l'actual, aquesta convivència amb humans i establir-se?
 
- A Catalunya tenim l'exemple de les garses, que fa deu anys era estrany trobar-les. També el cas dels gavians, que van començar a créixer en nombre a les Illes Medes. És un fenomen de colonització que pot passar, però que es repliqui a les ciutats és complicat. No només perquè no toleren bé la interacció amb els humans, també hi ha elements d’atzar. Hi ha una sèrie de factors que no fan pensar que hi hagi un fenomen de colonització, tot i que en alguns casos concrets sí.  

- Quins aspectes positius o negatius ens deixa la situació?

- La biodiversitat és un bé important. És positiu. Els humans depenem que hi hagi espècies perquè controlin les plagues, regulin els fluxos d'hídrics i redueixin la contaminació, entre d'altres aspectes. Per tant, en depenem i com a les ciutats hem creat ambients poc favorables per a la majoria d'organismes, l'activitat es redueix. Això fa que moltes d'aquestes funcions desapareguin. De fet, recentment hem publicat un treball sobre la rebaixa de la diversitat funcional de les àrees urbanes.

- Així doncs, la "trampa" és tant per a les persones com per als animals?

- Estem exposant una sèrie d'animals en unes condicions que no són reals i que canviaran tan bon punt acabi el confinament. Això mostra fins a quin punt estem construint ciutats tan poc habitables, perquè si en un període tan breu hi ha canvis de comportament de les espècies vol dir que les ciutats no són ambients favorables per mantenir la biodiversitat. 

- Aquesta lectura pot servir per a polítiques futures en aquest àmbit. 

- Absolutament. És un exemple clar. Els científics fa temps que avisem, que s'han de fer ciutats més biodiverses, perquè n'estem creant de molt artificials i té conseqüències. A més les àrees urbanes s'estan expandint i estan reduint hàbitat natural. 

- Té la sensació que s'està prenent nota?

- Alguns països estan fent feina en aquest sentit. La Unió Europea està aplicant polítiques per maximitzar la biodiversitat a través d’infraestructures verdes, fer ciutats més habitables, però això ja depèn de cada país i dels components socials i econòmics. Potser el confinament pot posar la problemàtica sobre la taula.

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Enquesta
Quina és la millor opció per als boscos cremats
      Vots emesos: 668
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: