Redacció | Actualitzat el 25/02/2020 a les 10:34h

Proposen reprendre la inundació dels arrossars per frenar el descens d'aus hibernants al delta de l'Ebre

El parc natural argumenta que la mesura afavoriria també la caça, la pesca o la gestió de sediments

El parc natural ha proposat reprendre la inundació dels arrossars del delta de l'Ebre després de constatar un descens de la presència d'aus hibernants des que es van començar a assecar els arrossars per lluitar contra el caragol maçana. Tot i que enguany el cens ha comptabilitzat més de 233.000 aus, la xifra queda molt lluny del recent rècord de més de 300.000, quan encara s'inundaven els arrossars. Les espècies que més han notat este descens són les que tenen el seu hàbitat als arrossars, com esplugabous, el martinet blanc o diversos ànecs. Algunes estan protegides per la legislació europea. El parc argumenta que, a més d'afavorir la biodiversitat, la mesura ajudaria la caça, la pesca, l'aqüicultura o la futura gestió dels sediments.

Les dades del cens hivernal han acabat confirmant, un cop més, la tendència que s'havia apuntat durant els últims anys. Els anàtids, amb més de 98.300 exemplars -un 42,2% del total- i en el qual s0inclouen ànecs collverds, xarxets comuns o ànecs cullerot, ha caigut un 18% respecte el cens de l'any passat. Tot i això, les diferents espècies d'este grup s'han comportat de forma diferent: mentre els coll verds han estat per sobre un 18% els xiuladors han caigut fins un 58% o un 45% els xibecs.
 

El director del parc natural del delta de l'Ebre, Francesc Vidal, alliberant un exemplar d'aligot comú ferit que s'ha recuperat a l'Estació Biològica del Canal Vell. Foto: ACN.


Aparentment, les limícoles, prop de 83.000 exemplars i un 35.4% del total, han crescut un 28% però també hi ha disparitats importants entre espècies, destacant la caiguda del 40% en espècies com la fredeluga. En el cas dels ardeids -9.700 exemplars-, la caiguda global ha estat del 46% per sota del valor de referència, afectant espècies tradicionalment abundants a l'hivern com el martinet blanc –que ha caigut un 76%- l'esplugabous –menys 40%- o el bernat pescaire –menys 32%-.

Altres de les 91 espècies presents este hivern al Delta i que han experimentat xifres baixes són el corb marí, amb un 31% menys. Per contra, el capó reial ha assolit el seu màxim històric amb 10.700 exemplars. El grup de làrids, altament gregari, s'estudia cada quatre anys retrocedix també de forma imprtant en el cas de la gavina vulgar, que passa dels 41.000 exemplars entre 2006 i 2006 als 24.000 els últims quatre anys. Curcó apunta que a principis de gener, abans del temporal Gloria i quan es va efectuar el cens –que no es va veure afectat per la llevantada-, només el 47% de la superfície d'arrossars deltaica estava inundada.

La perspectiva temporal que proporcionen les dades recollides des de 1972 ajuda a traçar un dibuix més fidedigne de la situació actual d'este paràmetre que calcula la biodiversitat. En este sentit, el tècnic del parc natural del delta de l'Ebre, Toni Curcó, ha estudiat les tendències que marquen diferents punts d'inflexió històrics de d'aquell moment. Com la creació del parc natural, a principis dels 80, va fer incrementar les xifres totals d'aus. En un segon moment, com la introducció de la mesura agroambiental d'inundació dels arrossars dispara esta presència. I, finalment, com a partir del 2011, amb l'assecament dels camps per lluitar contra el caragol maçana fa decréixer estes xifres.

"Cada cop es confirma més esta pèrdua. La no inundació dels arrossars és molt desfavorable per a algunes espècies", sosté. Durant l'última dècada, entre 2005 i 2010 i fins este hivern, coincidint amb l'assecament, els anàtids cauen un 18%; els cabussons, un 42%; els corbs marins, un 52%, els ardeids, un 46%; les grues i les fotges, un 31%; i els xatracs i fumarells, un 61%. Les espècies que més ho han notat són els esplugabous, que acumula un descens pròxim a la meitat; la gavina vulgar, el martinet blanc, el becadell comú, la daurada grossa i el xibec, amb percentatges que es mouen entre el 30 i el 40% i escaig.

Així, si bé la diferència entre estos dos períodes analitzats és globalment petita, un 6% de reducció, el fet que els valors actuals s'allunyen dels màxims històrics, amb més de 300.00 ocells, que s'assolien quan s'inundava pràcticament tota la superfície d'arrossars ha fet saltar les alarmes. En este sentit, remarca Curcó, este descens és força més visible en aquelles espècies que utilitzen els arrossars com a espai d'hibernació, que cauen un 15%, i aquelles que ho fan en espais naturals, que pugen un 22%.

Espècies cinegètiques i protegides

"Utilitzen els arrossars inundats. Normalment tenen poca aigua, però suficient per alimentar-se. Es dona la circumstància que no troben llocs alternatius al Delta per fer la mateixa funció d'alimentació. Algunes poden combinar hàbitats naturals i els pocs arrossars inundats però d'altres es veuen obligades a marxar o no arriben, directament", apunta Curcó. Algunes d'estes, recorda, no estan amenaçades o són cinegètiques, però d'altres tenen figures de protecció europees que obliguen les administracions catalana i estatal a preservar el seu hàbitat. Tot plegat, apunta, reduïx significativament la capacitat d'acollida del delta de l'Ebre com una de les principals àrees d'atracció de la Mediterrània Occidental.

En este context, el director del parc natural, Francesc Vidal, ha posat sobre la taula la necessitat de reprendre la inundació dels camps d'arròs durant l'hivern, fins a finals de gener, per poder garantir aquesta biodiversitat. Apunta Vidal que, d'entrada, caldria estudiar si encara té sentit assecar els camps per lluitar el caragol maçana quan ja s'imposa el tractament amb saponines o altres productes. "Eixugar els camps ja no és una opció", sentencia.

Cofinançada en el seu moment per la Unió Europea, aportava recursos als agricultors i, segons ha remarcat, no només beneficiaria ambientalment el delta de l'Ebre, sinó que també podria tenir efectes beneficiosos sobre els sector productius. Així, creu que l'aportació d'aigua dolça durant l'hivern al delta de l'Ebre redundaria també en activitats com la caça. La pesca i l'aqüicultura es veurien beneficiades per l'arribada d'aquesta aigua a les badies. També des del punt de vista agronòmic per netejar la sal dels camps.

"I en un futur, qui sap si la gestió dels sediments a la conca seria important que es repartissin pels arrossars: a l'hivern ja es feia abans el colmateig. És l'època que el riu és més fàcil que porte més cabals, arrossegui més sediments i puguen arribar al delta de l'Ebre a la xarxa de reg", ha reflexionat Vidal. "És una mesura beneficiosa per a la diversitat i els sectors econòmics i socials del Delta. Per no parlar del turisme: veus una imatge del Delta inundat més temps, durant una època que l'afluència no és tan alta, pot desestacionalitzar l'afluència de visitants", ha tancat.

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Enquesta
Quina és la millor opció per als boscos cremats
      Vots emesos: 655
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: