Redacció | Actualitzat el 18/02/2020 a les 12:09h

«Els meus pares vivien amb un quart de les hectàrees que tinc jo ara»

Els joves marxen del camp: només un 15% dels agricultors d'Aitona, al Segrià, tenen menys de 30 anys

El Jordi Vidal és un pagès d'Aitona (Segrià) de 28 anys. És la sisena generació de pagesos i un del 15% d'agricultors menors de 30 anys que viuen del camp al seu municipi. Molts joves han marxat i alguns encara li pregunten perquè segueix. "Potser perquè sóc lluitador, però aquest ofici m'apassiona i vull viure de la terra", respon.

Els seus pares tiraven endavant amb un quart de les hectàrees que té ell ara. "Fa uns anys, una família vivia amb 4 o 5 hectàrees i ara amb 30 estem al llindar de la rendibilitat", assegura. Ell, com molts d'altres, va participar a la manifestació d'aquest divendres a Lleida en defensa del món rural. Alerta que si no es fan polítiques per ajudar la pagesia, els pobles que viuen de l'agricultura es buidaran.

El Jordi Vidal té 34 hectàrees i des del 2014 assegura que perd diners o "fa les paus". Des de fa quaranta anys la seva família només cultivava préssecs i nectarines en aquestes terres però des de fa uns quatre anys el Jordi ha apostat per diversificar cultius, "abans que els preus ruïnosos del préssec m'acabin d'arruïnar", lamenta.
 

Jordi Vidal, pagès d'Aitona a la seva finca Foto: ACN


Ara manté 20 hectàrees de presseguers però en les altres 14 hi ha plantat figueres, cirerers i perers, perquè la producció és menor. "La diversificació és la manera de salvar-te en cas que alguna de les collites no vagi bé", diu. A més, en el cas de les figues, explica, es poden controlar més els preus, la cirera té una bona sortida al mercat a un bon preu i la pera és una aposta personal.

Hi ha altres agricultors, explica, que estan fent el mateix. Molts, però, aposten pels fruits secs perquè requereixen molt poca mà d'obra. Però no tothom es pot permetre arrancar els arbres que ja té, reconeix. Per arrancar cal maquinària industrial i "no a tothom li surt a compte", diu, perquè cal adaptar la terra i els sistemes de reg als nous cultius. A més, cal fer seguiment per veure si el nou cultiu s'agafa a la terra i cal tenir en compte que perquè la planta comenci a produir cal que passin de tres a sis anys.

Viure de la terra és "molt complicat", reconeix, ja que a banda de treballar al camp, és el seu propi gestor i hi inverteix de 16 a 18 hores al dia. "El problema és que la gent jove veu que la renda no és ni clara ni digna i per tant has de ser molt atrevit o tenir moltes ganes per quedar-te al camp", diu. En els últims anys hi ha hagut una fugida de pagesos d'entre 30 i 40 anys i la majoria han buscat altres feines relacionades amb els seus estudis, relata.

Explica que molts li diuen "ximplet, perquè segueixes?" però ell vol ser positiu i respon que potser perquè és lluitador, però que vol viure de la terra perquè l'apassiona i considera que és un ofici molt bonic. "Només cal mirar el paisatge", diu amb els ull posats al camp. "No m'imagino d'aquí 10 anys el meu poble i els del voltant amb cases abandonades i botigues tancades però tot ens indica que si no fem res per evitar-ho acabarà passant", lamenta.

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Enquesta
Quina és la millor opció per als boscos cremats
      Vots emesos: 655
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: