Aguaita.cat | Actualitzat el 15/02/2020 a les 10:14h

Preocupació per la supervivència de les nacres al delta de l'Ebre després del trencament del Trabucador pel Gloria

L'IRTA engega una campanya de micromecenatge per protegir aquesta espècie que s'ha reduït a la meitat en els últims cinc anys

Les entitats ambientalistes estan preocupades per la supervivència de les poblacions de les nacres al delta de l'Ebre després del temporal Gloria que ha causat, entre altres estralls, el trencament de la barra del Trabucador. Esta espècie de mol·lusc, un dels animals més singulars que habiten a la badia dels Alfacs, es xifrava en 90.0000 exemplars l'any 2019 i s'ha reduït fins als 40.000 i 45.000, segons estimacions de l'IRTA. Les poblacions de nacres s'han vist afectades per un paràsit protozou des de fa quatre anys. "Em preocupa sobretot quan es tancarà el Trabucador, perquè si continua obert de cara a l'estiu, quan les temperatures pugen, aleshores tindrem un problema, ja que la salinitat afavorirà el desenvolupament del paràsit", ha afirmat Patrícia Prado, investigadora de l'IRTA.

Per preservar esta espècie es posarà en marxa una campanya de micromecenatge a partir de la setmana vinent. En este sentit, més de 200 persones han participat de la jornada per celebrar el Dia Mundial de les Zones Humides, els quals han netejat la zona propera al Trabucador i la seva platja.

La nacra és el mol·lusc bivalve més gran de la Mediterrània i el segon més gran del món. Les poblacions del delta de l'Ebre i les del mar Menor són les úniques que queden a la costa mediterrània espanyola. Actualment, esta espècie es troba amenaçada per l'expansió d'una malaltia causada per haplosporidium pinnae, un paràsit protozou, que té una mortalitat propera al 100%, segons ha explicat la investigadora de l'IRTA.

La majoria dels exemplars estan ubicats a la península de la Banya de la badia dels Alfacs, tot i que també n'hi ha al la zona del Trabucador i del Fangar. De fet, en este indret hi ha una petita població que no està afectada per la malaltia i, on la salinitat s'ha estabilitzat després de la borrasca Gloria. Les altes temperatures, pròpies de l'estiu, propicien la transmissió del paràsit i, per tant, la mort d'estos individus."Estic molt preocupada, les poblacions s'han reduït considerablement. La pregunta és com evolucionarà en els propers estius i com afectarà el trencament del Trabucador. Ha entrat aigua de mar amb el paràsit i això pot afectar a les poblacions de la badia", ha lamentat Prado.

A la vegada, s'ha mostrat preocupada per la poca regulació sobre les embarcacions que naveguen per este espai, ja que, diu, que els turistes no són conscients de l'afectació que provoquen les àncores, els motors o altres estris de la navegació, que impacten en l'hàbitat de les nacres.
 

Un grup de persones que han participat en la jornada del Dia Mundial de les Zones Humides a la platja del Trabucador del delta de l'Ebre. Foto: ACN / Mar Rovira



Recuperar el Trabucador

A banda d'alertar que les nacres es troben en perill d'extinció, en la jornada també s'ha denunciat, novament, la regressió que pateix el delta de l'Ebre. Des de fa dies es treballa per reposar la sorra desapareguda i, segons els experts, la barra podria estar emergida en els propers quatre o sis mesos. Segons la representant de CEO Birdlife, Sofia Rivaes, el temporal ha posat en el "mapa" el delta i ha evidenciat la seua "fragilitat". "Necessitem els sediments i un cabal ecològic que porte estos sediments per poder mantenir el delta el més estable possible", ha manifestat.

Ara bé, també ha dit que caldria evitar "l'alarmisme", malgrat que la situació és greu. "Tenim un problema greu de falta de sediments, de regressió històrica en algunes zones del delta. Per això, hem d'estar preparats per a perdre algunes de les zones més emblemàtiques, si no arriben els sediments", ha subratllat Rivaes.

Així mateix, la portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), Susana Abella, ha recordat que no és la primera vegada que una llevantada trenca este espai del paratge natural. "S'haurà de veure si es restaura de manera natural –com altres vegades-, o potser haurem d'ajudar amb l'acció de l'home per fer-ho més ràpid", ha tancat Abella.

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Enquesta
Quina és la millor opció per als boscos cremats
      Vots emesos: 671
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: