Xavier Borràs | Actualitzat el 06/03/2019 a les 15:07h

Els boscos de la Garrotxa són els més vulnerables a la sequera

Així ho revela el VulneMap, l’eina desenvolupada pel CREAF en el marc d’una col·laboració amb la Diputació de Girona

Faigs vora el Puigsacalm (Garrotxa) aquest hivern. Foto: Xavier Borràs.


La col·laboració entre el CREAF i la Diputació de Girona ha permès estrenar el VulneMap, una nova eina que prediu quins boscos de Catalunya seran més o menys vulnerables a la sequera. Aquesta informació és especialment rellevant a l’hora de planificar les prioritats de gestió forestal. L’eina consta d’una col·lecció de sis mapes de molt alta resolució en accés obert.

Una primera anàlisi feta amb el VulneMap mostra, per exemple, que en cas d’un escenari de sequera greu, la Garrotxa seria la comarca catalana amb boscos més vulnerables, amb un 50% dels seus boscos en situació de vulnerabilitat alta. Més concretament, els boscos del conjunt de la demarcació de Girona són especialment sensibles a aquest fenomen.

Pel que fa a les espècies, el VulneMap mostra que en el conjunt de Catalunya el faigs i els roures són espècies especialment sensibles a la sequera, ja que presenten valors de vulnerabilitat entre mitjana i alta, fins i tot en situacions de sequera lleu o moderada. Els mapes també indiquen que les alzines, tot i que toleren bé escenaris de sequera lleu, mostren símptomes de vulnerabilitat quan la sequera és moderada, símptomes que passen a ser greus quan la sequera és severa. Tanmateix, tan les alzines com els roures són espècies rebrotadores que es poden recuperar si les condicions milloren.

Una eina predictiva feta amb dades del DeBosCat

El VulneMap s’ha fet a  partir de models estadístics. Ha generat sis escenaris on es pot preveure què els passarà als boscos sota sis condicions de sequera diferents. El ventall d’escenaris contempla situacions més lleus o més greus de sequera acumulada a curt termini (3 mesos) o a llarg termini (24 mesos). 

Els models s’han construït a partir de la informació que recull el projecte DeBosCat des del 2010 per seguir l’estat de salut dels boscos catalans. Concretament s’han utilitzat les dades del DeBosCat dels anys 2012 i 2016 perquè aquests dos anys van ser els més secs, conseqüentment, els pitjors pels nostres boscos. Els models agafen aquests anys extrems com a referència per preveure què li passaria al bosc en el cas que succeeixin episodis de sequera similars. El model també incorpora l’efecte climàtic, de l’estructura del bosc, topografia i litologia, juntament amb les anomalies climàtiques dels anys 2012 i 2016 a Catalunya. 

Per interpretar els resultats del VulneMap, cal tenir en compte que algunes de les espècies que es mostren menys vulnerables, com ara el pi negre, són les que van registrar menys afectació al DeBosCat. Això vol dir que han pogut aportar poques dades al model i, per tant, que els seus valors de vulnerabilitat són encara poc robustos. De fet, segons Mireia Banqué, la tècnica del CREAF coordinadora del VulneMap i del DeBosCat, “és important destacar que la qualitat de la predicció depèn de la quantitat i qualitat de les dades de partida que obtenim del programa DeBosCat. Per tant, és essencial mantenir el seguiment DeBosCat durant els propers anys per fer més robustes les prediccions del model davant de noves situacions de sequera”.

 

 

Mapa del grau de vulnerabilitat dels boscos en l’escenari de sequera severa a les comarques gironines. Foto: @CREAF_ecologia.


Les comarques gironines, les més vulnerables

Segons el VulneMap, en un escenari de sequera lleu, les comarques gironines tindrien la major part dels seus boscos (el 75%) amb valors de vulnerabilitat baixos. No obstant, la Garrotxa, el Ripollès i la Selva tindrien ja entre un 20-25% de la seva superfície forestal amb valors de vulnerabilitat entre mitjana i alta.

Si aquesta sequera fos una mica més intensa (escenari de sequera moderada) totes les comarques gironines excepte la Garrotxa mantindrien el 75% dels boscos amb valors de vulnerabilitat baixos, per tant la situació general als boscos gironins seguiria sent de poca vulnerabilitat. Els boscos garrotxins, però, reduirien fins al 50% la seva superfície de baixa vulnerabilitat.
 

Gràfic de la vulnerabilitat dels boscos de la província de Girona en percentatge i per comarques en l’escenari de sequera severa. Foto: @CREAF_ecologia.


Per últim, en un escenari de sequera greu, la Garrotxa tindria al voltant del 50% de la seva superfície forestal en valors de vulnerabilitat alta i un 30% més aproximadament amb valors mitjans. El Ripollès, la Selva i l’Alt Empordà també tindrien valors de vulnerabilitat entre mitjans o alts, però en menor mesura. Destaquen el Baix Empordà i la Cerdanya, que malgrat que ens situem en el pitjor escenari, mantindrien més del 75% de la seva superfície amb valors baixos de vulnerabilitat.

Faig i roures, les espècies més sensibles

En un escenari de sequera lleu, les principals espècies de Catalunya tenen valors de vulnerabilitat baixos, amb dues excepcions notables, els faigs (Fagus sylvatica) i els roures (Quercus humilis, Quercus faginea i Quercus petraea), que ja presenten algunes hectàrees amb vulnerabilitats mitjanes i altes en aquestes condicions climàtiques.

En relació a la superfície total d’aquestes dues espècies, fins i tot amb sequera lleu ja hi ha una important proporció d'aquests boscos en situació d'alta vulnerabilitat. Pel que fa a les coníferes, el pi pinyer i el pinastre tenen valors de vulnerabilitat alta en petites proporcions de la seva superfície. La resta de les espècie tenen valors de vulnerabilitat baixa per aquest escenari.
 

Gràfic de la vulnerabilitat de les espècies forestals en percentatge en l’escenari de sequera severa. Foto: @CREAF_ecologia.


En l'escenari de sequera moderada de forma general segueixen predominant les espècies amb valors baixos de vulnerabilitat. No obstant, als roures i els faigs, que ja mostraven algunes zones amb vulnerabilitats més elevades a l’escenari anterior de sequera lleu, se'ls sumen les alzines i el pinastre, que tenen quasi tanta superfície amb vulnerabilitat baixa com mitja o alta. La majoria de les espècies, però, presenten molt poques afectacions greus, especialment les coníferes.

Finalment, per un escenari de sequera greu destaca notablement que la superfície d'alzines amb vulnerabilitat alta augmenta de manera molt clara, superant de llarg la superfície amb baixa i mitja vulnerabilitat. Els roures també augmenten la superfície amb alta vulnerabilitat en aquest escenari, mentre que els faigs mantenen una proporció alta, molt similar als altres escenaris. Pel que fa a les coníferes, el pi roig té prop d’un 50% de la seva superfície amb vulnerabilitat mitjana o alta.

El pi blanc, el pi negre, la pinassa i el pi pinyer mantenen valors molt baixos de vulnerabilitat fins i tot en aquest escenari de sequera severa. En aquest sentit, cal destacar el pi pinyer, que en aquests escenari més sever no registra vulnerabilitat ni mitjana ni alta. Probablement aquesta “millora” del pi pinyer respecte els altres escenaris de sequera més benèvols respon al fet que fins ara no s’ha registrat una sequera tan severa i la capacitat predictiva del model per aquesta espècie no és prou consistent.
 

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Enquesta
Quina és la millor opció per als boscos cremats
      Vots emesos: 567
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: