Redacció | Actualitzat el 08/10/2018 a les 16:10h

Alerten que la cuca de llum invasora pot provenir de la llavor de blat de moro de sembra

L'Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa (ANEG) reclama que s'estudiï la "traçabilitat" i el punt d'entrada de l'insecte per evitar que es repeteixi de nou

El fascinant ball de les lluèrnies exòtiques provinents de l'Amèrica Llatinaamaga una amenaça per a la biodiversitat. Foto: @Ciencia_cat


L'Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa (ANEG) alerta que la cuca de llum invasora que ha aparegut a la Garrotxa i a altres punts de les comarques gironines pot provenir de la llavor de blat de moro de sembra perquè només s'ha detectat a alguns camps d'aquest conreu, tal com han han constatat durant el treball de camp que han fet durant l'agost i el setembre. Els ecologistes reclamen que s'estudiï el cas per cercar la font d'entrada i evitar que es pugui repetir amb altres espècies.

Fa uns dies, la Generalitat va comunicar la descoberta d'aquesta espècie a la Garrotxa, el Gironès i el Baix Empordà, tot detallant-ne les característiques. Es creu que és una espècie  nova o poc documentada del gènere 'Photinus', originària d'Amèrica Central. Es caracteritza perquè desprèn llum durant el vol i genera un espectacle nocturn que no s'havia vist mai a Catalunya. El comunicat alertava que es desconeixen els possibles efectes per a les espècies autòctones, però es temia que pugui suposar una pèrdua de biodiversitat.

Els naturalistes de la Garrotxa recorden que tot i que l'entrada de mercaderies a la Unió Europea està "molt controlada", això no ha impedit l'arribada d'espècies invasores procedents habitualment d'Amèrica i Àsia que, un cop establertes en algun país d'Europa, es fa impossible de frenar-ne la propagació.
 

Aquesta lluèrnia o cuca de llum exòtica és molt vistosa. Foto: @Tv3.cat


Una "oportunitat" per detectar què ha fallat

En el cas de Catalunya, la majoria d'espècies exòtiques provenen d'algun altre país de la UE. Però el cas de la cuca de llum és una excepció i representa un canvi de tendència ja que la l'arribada al continent europeu s'ha fet precisament per Catalunya. Aquest fet, subratllen els naturalistes, és una "oportunitat" per cercar-ne la traçabilitat i detectar l'arribada de l'espècie per a poder detectar "què ha fallat". També, caldrà estudiar per què només es troba en els cultius d'alguns camps de blat de moro.

"L'única manera de frenar les espècies invasores és evitar que entrin al país i per això és imprescindible buscar quines són les causes que n’ha provocat aquesta entrada; només d’aquesta manera evitarem que es tornin a repetir", afirmen en un comunicat.

El decret que regula el catàleg nacional d’espècies invasores dicta que les administracions competents adoptaran les mesures de gestió, control i eradicació de les espècies incloses en el catàleg. Des de l'ANEG, però, denuncien que les mesures de gestió acostumen a ser "ineficients" per la rapidesa amb què aquestes espècies es propaguen. 

En aquest sentit, assenyalen que de les cinc espècies invasores que estudien des de l'associació (el mosquit tigre, la papallona del boix, la vespa asiàtica, el cranc roig americà i el barb roig), quatre van entrar a la Garrotxa en els darrers 10 anys i ja s’han convertit en "veritables plagues que perjudiquen greument a altres espècies, als hàbitats i fins i tot, directament, a l’home, com és el cas del mosquit tigre o la vespa asiàtica. Només a la Garrotxa ja hi ha unes 70 espècies de fauna al·lòctona establertes o citades.

Un espectacle lluminós nocturn

La descoberta ha estat possible gràcies a dos equips científics que han treballat en la identificació d’aquesta espècie, un del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i un altre mitjançant la plataforma de participació ciutadana gusanosdeluz. Segons es recull al butlletí de setembre de la Institució Catalana d'Història Natural, se'n va tenir coneixement l'agost passat. Alguns veïns de les zones detectades, com ara Sant Joan de Mollet i Flaçà, al Gironès, van afirmar que ja l'havien vist des de feia dos anys pel cap baix. Es van fer diferents visites i es van recollir exemplars que, un cop analitzats, es va veure que no es corresponien amb cap espècie europea sinó amb una d'americana.

També, es va contactar amb un especialista de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, el doctor Santiago Zaragoza, que va confirmar que no s'ajustava a cap dels catalogats al país de manera que podria tractar-se d'una espècie no coneguda.

Al document, també es diu que "s'ignora com ha arribat a la zona" i s'apunta a la importació de plantes ornamentals o a la cria d'espècies del gènere 'Photinus' per a obtenir un enzim usat en laboratoris biotecnològics com a "hipotètiques vies d'entrada a considerar".

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Enquesta
Quina és la millor opció per als boscos cremats
      Vots emesos: 520
Agenda

» Del 25/03/2017 al 31/12/2018, De dilluns a divendres: de 12.30 a 13.30 h
Dissabtes i diumenges: de 12 a 14 h

Visites al Criptopòrtic de la Domus dels Mosaics d'Empúries
 Conjunt arqueològic d'Empúries (L'Escala)
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: