Redacció | Actualitzat el 13/09/2018 a les 08:22h

Els querellants pel projecte Castor recorreran al Constitucional perquè s'investigue el cas

Els promotors de l'acció judicial #CasoCastor recorden la vinculació d'ACS i Florentino Pérez amb els diferents governs espanyols

Els promotors de la querella #CasoCastor -la Xarxa de l'Observatori del Deute en la Globalització, la plataforma X-Net i l'Institut Català de Drets Humans- demanaran l'empara del Tribunal Constitucional perquè s'investigue a fons la trama al voltant del fracassat projecte Castor. Després que la Sala del Penal de l'Audiència Nacional haja emès una interlocutòria confirmant l'arxivament el cas, els querellants volen adreçar-se a l'alt tribunal abans d'emprendre el camí dels jutjats i les institucions de la Unió Europea. Lamenten que la decisió judicial feta pública este dimecres es base, entre d'altres, en l'argument que en les decisions sobre la tramitació i execució van participar diversos governs. "Els governs són de signe diferent però estan units per un comú denominador que és sempre igual: ACS i Florentino Pérez", ha subratllat Simona Levi, portaveu de #CasoCastor. La querella acusava, entre d'altres, els exministres José Manuel Soria, Miguel Sebastián, Joan Clos, Elena Espinosa i Magdalena Álvarez, a més del president d'ACS, Florentino Pérez, de suposada malversació, prevaricació i frau a l'Administració en la tramitació i construcció del fracassat magatzem de gas submarí.

Seguint el camí que imposa l'actual legislació per traslladar els casos als tribunals i les institucions europees, les entitats denunciants recorreran al Tribunal Constitucional. "Vam obrir la querella perquè hi ha elements i indicis per investigar, considerem que no és una cosa caiguda del cel. Estem demanant una cosa que té sentit. Si l'Audiència Nacional es nega a investigar estem desemparats", ha explicat la mateixa Levi en declaracions a l'ACN. La petició al Constitucional, que podria tindre forma de recurs d'empara, vol convertir-se en la continuïtat de les accions ciutadanes obertes arran la presentació de la querella el passat 27 de febrer. A banda dels exministres citats, a la querella hi figuraven també el president de l'exconcessionària del projecte, Escal UGS, Recaredo del Potro; l'exsecretari general d'Indústria, Ignasi Nieto; i l'exconseller valencià d'Urbanisme, Juan Cotino.

La jutge Carmen Lamela, en primera instància, i la Sala del Penal, de forma ja definitiva, han barrat però el camí d'esta acció judicial amb arguments que, consideren, poc sòlids. Entre estos, el fet d'adduir que les decisions administratives que van permetre autoritzar i construir les instal·lacions del projecte Castor es van repartir entre governs de diferents signe polític i que, per tant, no s'aprecien indicis de conxorxa, de "concert delictiu", per afavorir els interessos d'ACS. El grup constructor va comprar dos terceres parts de la societat promotora del projecte, Escal UGS, i va resultar agraciat com a adjudicatari de la construcció clau en mà en un concurs sense concurrència. Tant el govern del PSOE, fins l'any 2011, com el posterior govern del PP van participar en l'aprovació i materialització d'un projecte que pot acabar costant més de 3.300 milions d'euros als consumidors de gas i als contribuents. "Hi ha denominadors comuns en aquestes dos etapes", subratlla Levi.

En el cas que el Constitucional, que ja va suspendre en bona mesura el decret que autoritzava el pagament de la indemnització del projecte Castor, acabe desoint la demanda d'una investigació en profunditat del projecte, que els querellants entenen com un paradigma dels casos de corrupció administrativa i empresarial, s'obrirà la via comunitària. "Europa és més sensible i independent. Però ens interessa estudiar com fer-ho, perquè no volem pagar una quarta vegada el Castor. No ens interessa que condemnin l'Estat, perquè després ho paguem tots", apunta. Així, a banda de la via dels tribunals europeus, exploraran altres vies, de caire més polític, per exigir les responsabilitats econòmiques pel fiasco del magatzem de gas submarí, que mai ha arribat a entrar en funcionament i va provocar més de mil terratrèmols durant el període d'injecció de gas en proves. 

"Hi ha aspectes relacionats amb les responsabilitats econòmiques que s'ha d'investigar. Havia de ser feina de l'Audiència Nacional però sembla que no ho farà. Però som ciutadania activa, estem acostumats, i les investigacions que s'havien de fer amb recursos públics ho farem nosaltres, com solem fer ja motles vegades", ha tancat Levi.
 

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Enquesta
Quina és la millor opció per als boscos cremats
      Vots emesos: 510
Agenda

» Del 25/03/2017 al 31/12/2018, De dilluns a divendres: de 12.30 a 13.30 h
Dissabtes i diumenges: de 12 a 14 h

Visites al Criptopòrtic de la Domus dels Mosaics d'Empúries
 Conjunt arqueològic d'Empúries (L'Escala)
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: