Xavier Borràs | Actualitzat el 25/04/2018 a les 11:56h

L’adaptació catalana al canvi climàtic ha de repensar la gestió de l’aigua, dels boscos i de l’agricultura

Aquest dimarts s'han presentat a l'Institut d'Estudis Catalans les conclusions finals del projecte LIFE MEDACC, després de cinc anys d'àrdua feina | Dades preocupants que cal afrontar: des de 1973 el cabal a la capçalera de la Muga i del Ter s’ha reduït quasi a la meitat, i en el tram mig i baix el Segre ha minvat fins a un 60%

La badia de Roses (Alt Empordà) amb la plana empordanesa de la Muga. Foto: @LifeMedacc.


Aquest dimarts s'han presentat a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans, al carrer del Carme de Barcelona, les conclusions finals del projecte LIFE MEDACC, desenvolupat per l’OCCC del Departament de Territori i Sostenibilitat, el CREAF, l’IPE-CSIC i l’IRTA, alerten sobre la necessitat d’adaptar els boscos, l’agricultura i la gestió de l’aigua a les noves condicions d’aridesa que provocarà el canvi climàtic. Des del 1973 el cabal a la capçalera de la Muga i el Ter s’ha reduït quasi a la meitat, i en el tram mig i baix el Segre ha disminuït fins a un 60%.

La Jornada s'ha iniciat aquest matí amb la presència de la secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Conselleria de Territori, Marta Subirà, que ha donat la benvinguda als nombrosos presents vinguts d'arreu de la península Ibèrica, i ha fet una defensa aferrissada de la tasca feta pel conseller Josep Rull, actualment empresonat a Madrid. "Un escenari –ha afirmat Subirà– d’anormalitat absoluta en un context de repressió i vulneració continuada dels drets més fonamentals: les llibertats d’expressió, pensament i acció són coartades, perseguides i castigades. El color groc, com el d’aquestes roses, quasi prohibit. I la llibertat, competència i responsabilitat legislatives del nostre Parlament, també."
 

Salvador Samitier, director de l'Oficina Catalana de Canvi Climàtic, i Marta Subirà, secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat, durant la inauguració de la jornada, aquest ha tingut lloc aquest dimarts, 24 d'abril, a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans. Foto: Xavier Borràs.


Aviat farà un any, el 27 de juliol, que el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat de tots els grups parlamentaris –amb l’única abstenció del partit que governa a Espanya– la Llei 16/2017, de l’1 d’agost, de canvi climàtic. "Precisament –ha continuat–, qui es va abstenir aquell 27 de juliol de 2017 a la Ciutadella de Barcelona és qui va decidir impugnar diversos articles i disposicions davant el Tribunal Constitucional a Madrid. En concret, 26 articles totalment o parcial impugnats (d’un total de 56) i 7 disposicions (d’un total de 27). El Tribunal acceptà el recurs i els articles i les disposicions recorregudes han romàs suspesos durant quasi 5 mesos".

De fet, un dels articles recorreguts va ser, precisament, l’article 10 que determina que l’Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic (altrament coneguda amb el nom d’ESCACC) és el marc estratègic de les polítiques d’adaptació als impactes del canvi climàtic a Catalunya. El fet que el govern espanyol presentés recurs d’inconstitucionalitat contra aquest i d’altres articles es va acollir amb sorpresa ja que, en la majoria dels casos, els articles reflecteixen accions que el Govern de la Generalitat fa anys que porta a terme. Justament l’ESCACC n’és un bon exemple, en tant que fou aprovada pel govern català el 2012, avaluada i revisada el 2017, i fins i tot ha merescut el reconeixement d’unitats del govern espanyol, com és el cas de la Oficina Española de Cambio Climático, que per això l’ha inclòs en la base de dades en matèria d’adaptació de l’Estat espanyol (ADAPTECCA).

La secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat ha recordat que quasi cinc mesos després de la presentació del recurs, el BOE publicà la decisió del Tribunal Constitucional d’aixecar la suspensió de tots els articles impugnats de la nostra llei de canvi climàtic, excepte l’article 19.4 que estableix la prohibició de concedir permisos d’exploració per a l’obtenció de gas i petroli d’esquist per fracking. "Ara bé, aquest aixecament de la suspensió no implica cap pronunciament del TC sobre el fons de l’assumpte, que arribarà quan els magistrats vulguin", ha recordat Subirà."Davant les evidències del canvi climàtic, què pot ser més intel·ligent, limitar la capacitat d’actuació dels diferents agents o fomentar l’acció conjunta? Si el canvi climàtic no espera, per què ho hem de fer nosaltres?", ha conclòs.
 

L'equip del LIFE MEDACC, amb Eloi Cordomí (CCMA), durant una de les trobades a la capçalera de la Muga el 27 de novembre de 2015. Foto: Foto: Xavier Borràs.


El projecte LIFE MEDACC

El projecte LIFE MEDACC arriba a la seva fi després de cinc anys de recorregut i d’haver analitzat tres conques fluvials catalanes:  la Muga, el Segre i el Ter. En aquesta crònica fem un cop d'ull als resultats finals i a les estratègies que cal emprendre per adaptar la Mediterrània al canvi climàtic. De fet, a Catalunya encara li resta un llarg camí per a recórrer.

La jornada celebrada aquest dimarts a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans ha comptat amb la presència de Joaquín Andreu (Universitat Politècnica de València), que ha parlat de l'adaptació de l'ús de l'aigua a la Mediterrània; del grec Cristos Xiloyannis (Universitat de Basilicata, Itàlia), que ha exposat els reptes de l’agricultura mediterrània davant del canvi climàtic; de Fernando Valladares (Museo Nacional de Ciencias Naturales - CSIC, Madrid), que ha parlat dels reptes científics i de gestió en relació als boscos mediterranis; i Sergio M. Vicente-Serrano (Instituto Pirenaico de Ecología - CSIC), que ha presentat pròpiament el projecte LIFE MEDACC, a les conques de la Muga, el Segre i el Ter, amb els principals resultats i conclusions, a més de les recomanacions, que podeu descarregar-vos des d'aquest vincle.
 

Imatge de l'acció poètica «L'Ametlla Amarga», del col·lectiu Oda al Futur, que ha tingut lloc al claustre de l'Institut d'Estudis Catalans durant la pausa de migdia. Foto: Xavier Borràs.

 
A la tarda, després de la pausa per a dinar al pati de l'IEC, on el col·lectiu Oda al Futur ha fet l'acció poètica L'Ametlla Amarga –basada en els textos personals de Gabriel Borràs (OCCC) publicats a La Resistència (com "Ametles: més val mortes que enaiguades" i "Canvi climàtic i canvi global a la conca del Segre"), s'ha fet la taula rodona per explicar les experiències en adaptació, en què han participat Teresa Baiges (Centre de la Propietat Forestal), Laia Batalla (Associació Rurbans, Escola de Pastors), Marta G. Rivera-Ferre (Universitat de Vic), Helena Valent (Consell Comarcal de l’Alt Empordà) i Jordi Montaner (GeoServei SL). Gemma Puig, meteoròloga de la CCMA, ha moderat i conduït l'acte.
 

Teresa Baiges, Laia Batalla, Marta G. Rivera-Ferre, Helena Valent i Jordi Montaner durant la taula rodona d’esperiències que s’ha fet a la tarda. Foto: Xavier Borràs.


Aprovat just

El 2014, l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC) va establir un indicador global d’adaptació al canvi climàtic per a Catalunya. El resultat va ser d’aprovat ben just, al voltant de 5 sobre 10. Posteriorment, el projecte LIFE MEDACC ha adaptat aquesta metodologia de treball de l’OCCC amb 22 indicadors per quantificar el nivell d’adaptació en agricultura, gestió de l’aigua, i boscos. “De les tres conques, la que millor s’adapta en els tres àmbits analitzats és la del Ter, sobretot després de l’acord assolit l’estiu del 2017 entorn la Taula del Ter. És força preocupant la situació de la Muga en quant a gestió de l’aigua, sobretot a l’estiu; i la del Segre en l’àmbit de l’agricultura, que caldrà replantejar profundament”, explica Gabriel Borràs, responsable de l’OCCC, l’entitat coordinadora del projecte conjuntament amb el CREAF. I destaca, a partir de les modelitzacions realitzades per l’Instituto Pirenaico de Ecología (IPE-CSIC), la relació positiva entre la gestió forestal i l’aigua circulant als rius de les tres conques: “les diferents projeccions per a l’any 2050 constaten que les reduccions de cabal són menors si es realitza una gestió adaptativa dels boscos. Per tant, les polítiques forestals tindran una gran rellevància en l’àmbit de la gestió de l’aigua”.
 

Gabriel Borràs, responsable de l’Oficina Catalana de Canvi CLimàtic (OCCC), l’entitat coordinadora del projecte LIFE MEDACC conjuntament amb el CREAF. Foto: X. B.

 
Menys disponibilitat d'aigua: revisem-ne la gestió, fabriquem-la

L’aigua cada cop és més escassa, no només a les tres conques, sinó a tota la Mediterrània. El projecte LIFE MEDACC ha confirmat una reducció de la precipitació, sobretot a l’estiu, amb sequeres més freqüents i intenses i més evaporació de l’aigua cap a l’atmosfera. Les tres conques estudiades han vist com els seus rius han reduït el cabal, una tendència que es mantindrà en el futur si no s’hi apliquen mesures. Tanmateix, les conques presenten particularitats que cal destacar per separat.

La Muga, gran demanda a l’estiu que no té solució amb el recreixement de Boadella

La conca de la Muga és la més petita (només 758 km2), i la que presenta una situació més preocupant, ja que de les tres és la més vulnerable. Des de 1973 a 2013, les precipitacions estivals s’han reduït un 60%, i el cabal dels rius a la capçalera ha disminuït gairebé a la meitat. Això és conseqüència tant d’un clima més sec i àrid com dels canvis que hi ha hagut en els usos del sòl. “Hem d’estudiar en detall la relació del creixement del bosc amb la reducció del cabal en rius mediterranis com la Muga”, explica Sergio Vicente-Serrano, investigador de l’IPE-CSIC.
 

La conca de la Muga –aquí a la capçalera– té una demanda molt elevada a l’estiu, per la gran afluència turística de la zona a la part costanera i per les campanyes de reg. Foto: Xavier Borràs.


La conca té una demanda molt elevada a l’estiu, per la gran afluència turística de la zona a la part costanera i per les campanyes de reg. Segons Javier Zabalza, investigador de l’IPE-CSIC, “amb les simulacions fetes durant el projecte, veiem que la solució no passa en absolut per fer més gran l’embassament de Darnius-Boadella, com s’ha plantejat”. De fet, els resultats mostren que no existeix cap gestió possible que permeti garantir les demandes futures i el compliment dels cabals de manteniment. Gabriel Borràs afegeix que “cal centrar l’esforç en reduir la demanda d’aigua, millorar-ne l’eficiència en l’ús i posar en marxa instal·lacions dessalinitzadores i regeneradores d’aigua a la costa. Són infraestructures en les quals el sector del turisme ha d’estar disposat a invertir, si vol mantenir el nivell de visitants”.

La recàrrega dels aqüífers locals és una altra mesura d’adaptació a implementar i millorar, en aquest context d’elevada vulnerabilitat a la conca de la Muga.

Reduir el transvasament d’aigua cap a Barcelona és la prioritat al Ter

El Ter ha vist com el seu cabal s’ha reduït quasi un 42% a la capçalera i un 66% al tram baix, des de 1971. Novament, el clima més sec i els canvis d’usos del sòl, però sobretot la gran quantitat d’aigua transvasada cap a la Regió Metropolitana de Barcelona, en són unes causes que caldrà solucionar ben aviat per reduir la reducció de cabal en el futur. Els estudis duts a terme pel MEDACC demostren que si es reduís l’aportació d’aigua que el Ter fa a la de Barcelona es veurien unes millores molt importants en els cabals del riu. Això implicarà posar a ple rendiment les dessalinitzadores existents, una solució efectiva per aquesta conca.

En aquest sentit, el projecte LIFE MEDACC considera extremadament positiu que l’aigua del Ter derivada cap a la Regió Metropolitana de Barcelona durant el primer trimestre del 2018 hagi estat de 27,5 hm3, un volum mínim històric, segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua. Aquesta xifra, assolida en el marc de la Taula del Ter, fixa una sèrie de mesures en els propers deu anys per reduir de manera progressiva les derivacions del Ter cap a Barcelona en quasi el 50% i, així, potenciar els cabals de manteniment del riu per recuperar-ne el bon estat ecològic.

Per al Segre cal redefinir les concessions de l’aigua i replantejar el Segarra-Garrigues

La conca del Segre presenta unes característiques pròpies ben conegudes. És la conca més extensa (13.000 km2), on l’agricultura hi té una influència més important i la construcció del canal Segarra-Garrigues en modifica l’estratègia de gestió a seguir. Les projeccions indiquen que difícilment serà possible mantenir les produccions agrícoles actuals. Per això, des del projecte es proposen una sèrie de mesures que replantegen la gestió i l’ús de l’aigua a la conca del Segre.

Per una banda, cal revisar la quantitat d’aigua que ha de passar pel canal Segarra-Garrigues. Si es manté el volum previst a la concessió sol·licitada (342 hm3/any), es veuran afectats els embassaments de Camarasa i Rialb. De fet, aquest últim podria quedar-se buit un mes cada any a partir del 2027. “També és absolutament necessari redefinir les concessions d’aigua per a reg, i ajustar-les a les necessitats i a la disponibilitat real: què volem regar, per a qui i per a què”, es lamenta Borràs.

A més, cal considerar que el règim de cabals ambientals a la conca del Segre està molt determinat també per la gestió que en fan les hidroelèctriques a les capçaleres del rius. “És imprescindible posar en sintonia el cabal ecològic dels rius, les necessitats de l’agricultura i els interessos de les hidroelèctriques”, assenyala Gemma Cantos, tècnica de l’OCCC.

Gestionem els boscos per afrontar les sequeres

En el cas dels boscos, la tendència per a les tres conques és semblant. Com arreu de Catalunya, durant les darreres dècades la superfície de boscos ha augmentat en detriment de conreus i matollars. Concretament, a la conca de la Muga, només en 35 anys (des de 1970 a 2005), la superfície boscosa ha augmentat un 20%, el cas més extrem de les tres. Aquests nous boscos són molt densos i no solen estar gestionats, la qual cosa comporta una gran competència per l’aigua. De fet, els resultats mostren que són boscos cada cop més vulnerables a la sequera i als incendis, especialment a la Muga.

Si la tendència continua, els boscos de les tres conques, i de Catalunya en general, patiran un major risc d’incendi i estaran més exposats a sequeres, plagues i altres pertorbacions. “A la Muga, per exemple, algunes zones multiplicaran per dos el nombre de dies l’any amb un risc extrem d’incendi”, comenta Eduard Pla, investigador del CREAF. A més, hi haurà espècies de plantes que no podran suportar les sequeres cada vegada més intenses i freqüents, amb la qual cosa quedaran substituïdes per d’altres més resistents a la manca d’aigua. Tot això portarà cap a una menor productivitat i capacitat per emmagatzemar carboni dels boscos, especialment els de les zones humides. Tanmateix, una correcta gestió forestal pot ajudar a minimitzar les pèrdues de cabal dels rius, d’acord amb les modelitzacions realitzades a les tres conques.

Per amortir aquesta tendència, el projecte LIFE MEDACC ha provat algunes mesures de gestió forestal, fàcilment extrapolables a altres boscos mediterranis, per millorar la seva capacitat de resistir condicions severes d’eixut. Els resultats són clars: “la gestió forestal ha reduït ostensiblement el risc d’incendi i el decaïment dels arbres per culpa de les sequeres estivals de 2016 i 2017. Això ha passat sobretot a les parcel·les d’alzina a la conca de la Muga, a les de pi roig al Ter; i en menor mesura en parcel·les de pinassa a la conca del Segre. En canvi, allà on no s’hi ha actuat, els boscos han patit més decaïment i ha augmentat el risc d’incendi per culpa de la manca d’aigua, en totes tres conques”, explica Diana Pascual, investigadora del CREAF.  
 
Reguem millor, optimitzem els conreus i gestionem els secans

Com en el cas dels boscos, les tendències són semblants per a l’agricultura en les tres conques i a tot Catalunya. Per una banda, s’han detectat canvis fenològics en els conreus de les tres conques. Per exemple, s’ha vist que ara alguns conreus com la pomera inicien abans la seva activitat degut a les altes temperatures de l’hivern i la primavera, i veuen compromesa la seva floració per manca de fred així com la qualitat del fruit a causa dels cops de calor.

Per altra banda, la reducció de les precipitacions i la major demanda hídrica ha provocat que hi hagi una disminució en la disponibilitat d’aigua, tant en quantitat com en qualitat,  especialment acusada a les planes litorals de la Muga i el Ter. Aquest fet, necessàriament, implicarà una adaptació dels conreus –el 70% de l’agricultura a Catalunya és de secà- i una millora en l’ús de l’aigua. “Caldrà escollir les espècies i les varietats més resistents a la sequera, i aplicar la rotació de conreus, el guaret, i adoptar altres sistemes de cultiu més sostenibles”, comenta Robert Savé, investigador de l’IRTA que ha liderat la part del projecte dedicada a l’agricultura.

Si bé les tendències són generals, el cultiu predominant de cada zona sí que és diferent. La conca del Segre és l’única de les estudiades on el conreu de la vinya és prou rellevant. En aquest cas, el projecte ha provat i demostrat que, a part del reg ja emprat, amb tècniques d’encoixinament del sòl (mulching en anglès, una tècnica que cobreix el sòl amb matèria orgànica o plàstic i que en redueix l’erosió i permet retenir més aigua) la vinya creix millor tot i incrementat l’eficiència en l’ús de l’aigua. Algunes varietats de vinya poden conrear-se a més alçada, i si bé comportaria una pèrdua de producció, es compensaria amb les característiques organolèptiques dels vins obtinguts.

A les conques de la Muga i del Ter s’han aconseguit grans estalvis d’aigua en camps de blat de moro i pomeres, tot i seguint les recomanacions de la quantitat d’aigua necessària per al reg en cada moment a partir de la fase de creixement del conreu, la previsió meteorològica setmanal i la informació obtinguda d’uns sensors d’humitat instal·lats als camps. Aquests estalvis són conseqüència dels estudis duts a terme per l’IRTA – Mas Badia (GIROREG) en els diferents conreus actuals i potencialment futurs, tant pel que fa a les necessitats hídriques, com a l’estacionalitat d’aquestes degut als canvis fenològics. “Aquells pagesos que han seguit les recomanacions de reg del sistema GIROREG han aconseguit reduir d’un 20 a un 30% la quantitat d’aigua utilitzada en el cas del blat de moro. A més, la rendibilitat econòmica per a les parcel·les de pomera ha estat un 4,2% major que la d’aquelles on s’ha seguit el criteri tradicional del pagès”, expliquen Francesc Camps i Inma Funes, investigadors de l’IRTA. “Tenim un greu problema, i és que el marc actual de gestió de l’aigua no n’incentiva l’estalvi. Cal un esforç d’integració de diferents estratègies que involucri el màxim d’actors possibles (agricultors, tècnics, comunitats de regants, gestors territorials, etc.) per tal de gestionar l’aigua de manera eficient i sostenible”, afegeixen Carme Biel i Xavier Aranda, investigadors de l’IRTA.
 
 

El pati de l'Institut d'Estudis Catalans ha estat l'indret ideal per a fer xarxa entre els participants en la jornada del LIFE MEDACC. Foto: Xavier Borràs.


Procés participatiu per a implicar-s'hi

Durant el desenvolupament del projecte s’ha establert una xarxa permanent d’actors locals de les tres conques i d’actors transversals de tot el territori que han treballat conjuntament amb els responsables del projecte. Amb això s’ha assolit que en tot moment l’equip de treball fos multidisciplinari i fes seves les necessitats i els interessos de les conques implicades. A les diverses reunions realitzades periòdicament hi han treballat plegats actors provinents de l’administració pública, els espais naturals, les empreses, l’agricultura, les ONGs, la ciutadania, les universitats i els centres de recerca.

Un dels objectius d’aquestes activitats participatives ha estat el desenvolupament d’uns plans d’acció a les tres conques consensuats per tots els actors. Però no només: decidir on fer les proves pilot de gestió forestal, conèixer quines mesures d’adaptació i iniciatives ja s’estaven aplicant sobre el territori (millores en el reg, actuacions forestals per fer més resistents els boscos als incendis), quines noves mesures caldria implementar. Fruit d’aquest treball col·laboratiu, el projecte ha proposat un seguit de recomanacions per a generar canvis en el desenvolupament i l’aplicació de les polítiques d’adaptació als impactes del canvi climàtic.
 
El projecte ha estat liderat per l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC) i coordinat pel CREAF, i compta amb la participació de dos socis més, l’IRTA i el Instituto Pirenaico de Ecología (IPE-CSIC)
 

Notícies relacionades


FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Enquesta
Quina és la millor opció per als boscos cremats
      Vots emesos: 514
Agenda

» Del 25/03/2017 al 31/12/2018, De dilluns a divendres: de 12.30 a 13.30 h
Dissabtes i diumenges: de 12 a 14 h

Visites al Criptopòrtic de la Domus dels Mosaics d'Empúries
 Conjunt arqueològic d'Empúries (L'Escala)
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: