Miguel Muñiz. És membre de Tanquem Les Nuclears-100% Renovables i del Moviment Ibèric Antinuclear a Barcelona. Manté la pàgina web www.sirenovablesnuclearno.org. | Actualitzat el 11/12/2017 a les 09:25h

Eleccions al Parlament 2017: programes electorals i energia nuclear. Apunts d’urgència.

Contràriament a les pautes del poc discurs sobre energia nuclear de què es fan ressò els mitjans, el conflicte que provoca aquesta energia no es troba en la pujada o baixada del preu de l’electricitat, o en el paper que pot desenvolupar en les polítiques de mitigació del canvi climàtic, o, ni tan sols, en el bloqueig que pot representar per l’aprofitament de les energies renovables.
Si és necessari un tancament ordenat i urgent de les centrals nuclears, és per la font de contaminació radioactiva continuada que suposen (i els impactes per a la salut que se’n deriven), pel risc creixent d’un accident greu que comporti una catàstrofe irreversible, per l’acumulació de residus radioactius que suposaran un enorme perill durant milers d’anys, i per les vinculacions entre els reactors i la fabricació de munició radioactiva d’urani empobrit.

La situació avui: des de febrer d’enguany, Garoña ha obert el camí normatiu. Al març de 2019 el model energètic de transició ha de ser lliurat a la Unió Europea. Només falta que les elèctriques propietàries (Enel-Endesa, Iberdrola i Gas Natural-Fenosa) arribin a un acord econòmic, amb el govern del PP, per procedir a atorgar els permisos fins a 60 anys de funcionament als reactors, abans de 2020 i 2021. En el cas de Catalunya això implica mantenir funcionant els grups d’Ascó i Vandellòs fins al 2045 i al 2047, respectivament.

Per la seva part, al gener de 2017 el govern del PDECat i ERC van aprovar un Pla de Transició energètica. Tot i que el pla va ser suspès cautelarment pel Tribunal Constitucional el 4 de desembre, constitueix un indici, ja que malgrat les declaracions realitzades al seu entorn, la qüestió nuclear quedava dissimulada dins d’uns objectius genèrics focalitzats en el 2050 com any de referència.

Finalment, per a valorar els programes, cal un breu recordatori sobre les dades que marquen l’energia nuclear a Catalunya. Segons Red Eléctrica Española, l’empresa que fa el seguiment de la producció i consum global d’electricitat, al 2016, Catalunya va consumir 46.554 GWh d'electricitat, i les tres nuclears van generar-ne 23.743 GWh sobre un total de 43.215 Gwh de producció (un 51% del consum total i gairebé un 55% de la producció total). Pels tres reactors en funcionament, i pel seu pes en el conjunt de la producció i consum energètic, Catalunya és avui el territori més nuclearitzat de la península.

Per tant, no estem parlant d’una qüestió secundària o marginal, sinó de quelcom que té un pes important en la societat, l’economia i la base material productiva de Catalunya.

A les eleccions al Parlament del 21 de desembre de 2017 es presenten 11 candidatures, encara que únicament 9 són actives. En aquests apunts d’urgència les mencionarem en ordre del seu major o menor contingut en la qüestió nuclear dels seus programes.

Catalunya en Comú-Podem té el programa més detallat. És l’únic que enuncia clarament la qüestió del tancament fent referència al punt clau: la no renovació dels permisos. Però aquesta coherència inicial es perd en un seguit de disquisicions confuses, improvisacions i mostres de desconeixement curioses. Analitzem-ne els tres punts claus.

A la pàgina 86 es barregen dues qüestions: la no renovació dels permisos al 2020 i al 2021 és un punt programàtic clar i confrontat amb la dinàmica de la indústria; però, el mateix paràgraf es contradiu quan invoca la Llei de canvi climàtic, que no marca un horitzó temporal definit, no considera el marc legal, ni dona cap argument raonable. La confusió encara augmenta quan s’estableix una connexió irreal entre tancament nuclear i aplicació de mesures del «nou model energètic».

A la pàgina 92 es planteja la qüestió dels residus radioactius amb una altra formulació confusa, que lliga amb postures de maquillatge pronuclear que proposen deixar les centrals funcionant mentre es cobren impostos pels residus. Aquí s’ignoren les sentències judicials dels darrers anys que determinen que aquests residus ja estan gravats amb un impost d’àmbit estatal, el que impedeix tornar-los a gravar.

Però, on es produeix la major dosi de confusió i llunyania de la realitat és a la pàgina 150, sobre polítiques energètiques; no tan sols perquè introdueix una formulació absurda («aprofitar la finalització del procés de manteniment de les nuclears el 2020»); sinó, també, per la relació surrealista que s’estableix entre tancament nuclear i «creació d’una empresa de capital i gestió públics especialitzada en subministrament elèctric mitjançant renovables». El que el «nou model energètic» alternatiu, tan sols faci referència a Vandellòs 2, ignorant l’existència dels dos grups nuclears d’Ascó, només es pot explicar per l’escalada de despropòsits d’aquest punt.

El Partit Socialista de Catalunya (PSC) només menciona l’energia nuclear en el context del canvi de model energètic i la mitigació del canvi climàtic (p.20), tot repetint la fórmula concreta de tancament als 40 anys de funcionament, que concreta en la data límit de 2027.

Sobre les contradiccions de la formulació d’un tancament a 40 anys amb el calendari concret de renovació de permisos, i sobre les que té de garantir els beneficis a les elèctriques propietàries no hi ha res més que enunciar les paraules «lucre cessant».

La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) té un programa de 73 pàgines amb 280 punts d’acció de govern, on hi ha quatre tipus de mencions a l’energia nuclear.

Una relativa al paper desenvolupat per la CUP en la proposta d’impost de la legislatura de govern PDECat-ERC (Junts pel Sí), en què no s’entra en detalls sobre el contingut (p. 10), al temps que es reivindica la seva «recuperació» i «augment» (p. 24). Les consideracions de fons del tal «impost» s’exposen en l’anàlisi de la política d’ERC, que va ser qui ho va impulsar. També, manté la referència genèrica a la «desnuclearització de tots els Països Catalans» que ja es mencionava en el seu anterior programa electoral (p.24), i que s’estén al Mediterrani (p.72),

Un altre aspecte és la reivindicació de realitzar «estudis epidemiològics continus» en les àrees afectades per centrals nuclears (p.55), una formulació confusa (les malalties causades per la radioactivitat no són una epidèmia) la finalitat de la qual no s’explicita. I, finalment, la necessitat d’establir «plans de transició per als territoris amb presència de grans centrals productores com les nuclears» un cop es produeixi el seu tancament, sense que això porti a pronunciar-se sobre una data concreta del tal tancament (p.25).

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) només menciona l’energia nuclear en la mesura 11 (p. 20) dedicada a la fiscalitat ,ja que es compromet a emprendre «Accions per restaurar els impostos impugnats (...)» i menciona «l’Impost sobre la producció d’energia elèctrica d’origen nuclear» que al seu dia va ser anul·lat pel govern del PP. Una altra menció genèrica a la «desnuclearització» (p. 63) s’ha d’entendre en el marc de les polítiques internacionals de pau, per la qual cosa cau fora del camp d’aquest article.

Sobre l‘«impost» a què fa referència la mesura 11 cal recordar dues qüestions: el caràcter negatiu d’un «impost» d’aquest tipus sense un pla de tancament de les centrals nuclears, i el caràcter perjudicial per a la salut de la població que tindria un «impost» sobre les emissions rutinàries dels reactors de l’estil que ERC, juntament amb el PDECat, van introduir en els pressupostos de la Generalitat pe al 2017, ja que legitima i legalitza per la via dels fets consumats quelcom tan greu com els impactes de la contaminació radioactiva rutinària.

ERC no apunta cap data de tancament dels tres reactors nuclears que funcionen a Catalunya.

Recortes Cero Grupo Verde, menciona a la pàgina 20 del seu programa el tancament immediat dels tres reactors nuclears que funcionen a Catalunya, per motius de seguretat, però sense entrar en detalls sobre impactes concrets, procediments, o calendaris.

Els programes de quatre de les restants candidatures: Junts per Catalunya, Ciutadans, Partit Popular i PACMA, no mencionen l’energia nuclear. Per la seva part, Diàleg Republicà és una llista conjuntural fruit del moment polític a Catalunya, i Per un Món Més Just (PUM+J), no hi ha dades ni continguts.

A la pàgina web ELECCIONS 21 DE DESEMBRE DE 2017 AL PARLAMENT DE CATALUNYA hi figuren els enllaços als documents mencionats i les cites concretes relacionades amb les nuclears. No s’han inclòs en aquest article per facilitar-ne la lectura.


Miguel Muñiz Gutiérrez és membre de Tanquem les Nuclears - 100% EER, del Moviment Ibèric Antinuclear, i del GRUP IMPULSOR ILP 2020 LLIURE DE NUCLEARS. Manté la página de divulgació energètica http://www.sirenovablesnuclearno.org/

 

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Enquesta
Quina és la millor opció per als boscos cremats
      Vots emesos: 514
Agenda

» Del 25/03/2017 al 31/12/2018, De dilluns a divendres: de 12.30 a 13.30 h
Dissabtes i diumenges: de 12 a 14 h

Visites al Criptopòrtic de la Domus dels Mosaics d'Empúries
 Conjunt arqueològic d'Empúries (L'Escala)
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: