Redacció | Actualitzat el 06/08/2009 a les 12:11h

Mor l’etòleg Jordi Sabater i Pi, catedràtic emèrit de la UB

Jordi Sabater PiJordi Sabater Pi, catedràtic emèrit de la UB i un dels científics catalans amb més projecció internacional en el món de l’etologia, va morir el 5 d’agost a Barcelona. Nascut a Barcelona, el 2 d’agost del 1922, Jordi Sabater Pi és un dels científics catalans més coneguts, que s’ha guanyat el prestigi internacional per les seves aportacions en l’àmbit de l’etologia.
 
 
Sabater i Pi va iniciar-se en l’etologia i l’antropologia inicialment per la via autodidacta durant la seva estada a Guinea Equatorial entre els anys 1940 i 1969, on va començar les seves recerques de camp, que el van portar a ser considerat una de les primeres autoritats mundials en l’estudi dels primats en estat natural, dels amfibis i d’algunes aus africanes.
 
El seu viatge a aquest país africà va ser crucial pel desenvolupament de la seva trajectòria professional, ja que li va permetre estudiar el comportament i costums dels indígenes i les característiques de diverses espècies d’animals autòctons, poc coneguts a l’època. Hi ha tres punts de referència a la diversa i extraordinària tasca de recerca de Jordi Sabater i Pi: la descripció de les àrees culturals dels ximpanzés, fruit de la descoberta de la indústria elemental dels bastons d’aquests animals, que habiten a les muntanyes d’Okorobikó de Guinea Equatorial; el descobriment de la granota gegant a les cascades del riu Mbia (/Conraua goliath/) i la captura del rar ocell indicador de la mel (/Melichneutes robustus)/.

A nivell més popular, Sabater i Pi també era conegut per haver descobert un petit goril·la albí, en Floquet de Neu –un símbol emblemàtic del Parc Zoològic i de la ciutat de Barcelona– però la seva tasca de recerca, menys coneguda per al gran públic, ha estat àmplia i significativa en diversos àmbits de la ciència, la cultura i la societat. Era el 1966 quan uns indígenes van portar al Centre d’Ikunde un petit goril·la albí, en molt mal estat de salut. Jordi Sabater Pi el va acollir al seu centre per tal de facilitar la seva recuperació i un cop va estar en bones condicions el va enviar al Parc Zoològic de Barcelona. Aquesta adquisició va donar la volta al món i prestigi universal al Zoo de Barcelona. Aquesta troballa inèdita li va donar una gran popularitat però, personalment, Sabater i Pi sempre va afirmar que aquest fet va ser una anècdota dins la seva tasca de recerca.

Per a Sabater, la seva aportació més destacada en l’àmbit científic va ser el descobriment de les àrees culturals dels ximpanzés, fruit de la troballa d’uns bastons de uns 40 cm, alguns amb escombretes a les puntes, que aquests animals fabriquen i utilitzen per obtenir tèrmits i ingerir un tipus de sorra que té propietats medicinals, un fet que demostra que han desenvolupat una protoindustria elemental. L’article on va explicar aquest descobriment va ser publicat a la revista /Nature/ l’any 1969, sota el títol “/Sticks used by chimpanzees in Rio Muni”/ (Vol. 223, No. 5201 July 5, 1969, Pag. 100-101); però els seus primers estudis sobre els primats van començar molt abans, als anys 50, en què va descriure el comportament dels anomenats “goril·les de costa” (/Gorilla gorilla gorilla/), una tasca d’investigació que va donar a conèixer a través de diversos articles, com ara “Beitrag zur Kenntnis des Flachlandgorillas”(1958) i “Beitrag zür Biologie des Flanchlandgorillas” (1960) que es van publicar a la revista ”Zeitschrift für Säugetierkunde”, revista alemanya especialitzada en mamífers.

L’any 1958 Sabater i Pi va ser contractat pel Parc Zoològic de Barcelona com a conservador del nou Centre d’Adaptació i Recerca d’Ikunde, situat a Bata (Guinea Equatorial), un fet que li va permetre dedicar-se exclusivament a la seva activitat científica. El seu treball de recerca, que va plasmar en una àmplia col·lecció de llibretes de camp i dibuixos de gran qualitat artística i diversos articles científics publicats a revistes de ressò internacional, van despertar l’interès dels experts de la Universitat Tulane de Nova Orleans que de 1966 a 1968 el van contractar com a investigador, becat per la National Geographic Society, el National Institute of Health i el New York Zoological Institute.

L’any 1969, coincidint amb la declaració de la independència de Guinea Equatorial, va sortir del país i es va instal·lar a Barcelona on va treballar com a conservador del departament de primats i del terrari de Parc Zoològic de Barcelona. El 1972 va rebre una altra beca de la National Geographic Society per continuar els seus estudis sobre primats a Rwanda, on va estudiar els “goril·les de muntanya” amb la coneguda zoòloga Dian Fossey. L’any 1976 es va incorporar com a professor del Departament de Psicologia de la Universitat de Barcelona, on va introduir per primer cop a una universitat espanyola l’assignatura d’etologia. El 1987 va obtenir la plaça de catedràtic del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Clínica de la Universitat de Barcelona i quan es va jubilar va ser nomenat professor emèrit de la Universitat de Barcelona. Durant els seus últims anys va continuar en actiu impartint conferències, participant en debats, escrivint llibres i publicant articles sobre les seves observacions i el comportament animal. Sabater i Pi és també professor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona i per la Universitat Autònoma de Madrid, i ha estat guardonat, entre molts altres mèrits, amb el Premi de la Fundació Catalana per la Recerca (1991), la Medalla d’Or al Mèrit Científic de l'Ajuntament de Barcelona (1996) i la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic, de la Generalitat de Catalunya (2004). També ha estat proposat dues vegades per al Premi de la fundació Kyoto del Japó.

Al llarg de la seva trajectòria investigadora, Sabater i Pi ha utilitzat el dibuix com una eina indispensable en la seva tasca científica: "Per dibuixar cal observar amb atenció, si observes, coneixes; si coneixes estimes, i per tant protegeixes", va explicar Sabater Pi en una ocasió. L’any 2000, Sabater i Pi va donar personalment el seu arxiu personal a la Universitat de Barcelona, que s’ha integrat al fons bibliogràfic d’aquest centre com a «Col·lecció Sabater Pi». Aquesta Col·lecció, ubicada al Parc Científic de Barcelona, ubicada al Parc Científic de Barcelona, acull el fons documental de la seva obra científica i gràfica que ha estat catalogat i elaborat bibliogràficament pel Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) de la UB. La Col·lecció conté més de 2.000 el conjunt de dibuixos, aqüarel·les i apunts al natural que conté, a més d’altres fonts documentals de gran interès científic, com ara llibres, revistes, un epistolari professional i objectes etnològics procedents d’Àfrica.

La col•lecció es compon de llibres i revistes sobre temes vinculats amb l’etologia, la primatologia i l’antropologia principalment. No obstant això, també es recullen documents de botànica, història, geografia i psicologia, entre d’altres. També conté més de 5.500 documents manuscrits: cartes (epistolari molt extens de les relacions professionals amb James P. Chapin, Arthur Riopelle, Desmond Clark, Harry L. Shapiro i d’altres), postals, articles, etc. Jordi Sabater Pi és alhora un científic i un dibuixant expert. La col•lecció inclou més de 2.000 dels seus esplèndids dibuixos, aquarel•les i apunts al natural d’animals en moviment, vegetació o rostres humans, que omplen també els seus quaderns de camp. Aquesta col•lecció es completa amb més de 4.500 fotografies, 1.500 diapositives, diversos vídeos i objectes etnològics procedents d’Àfrica.

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Enquesta
Quina és la millor opció per als boscos cremats
      Vots emesos: 514
Agenda

» Del 25/03/2017 al 31/12/2018, De dilluns a divendres: de 12.30 a 13.30 h
Dissabtes i diumenges: de 12 a 14 h

Visites al Criptopòrtic de la Domus dels Mosaics d'Empúries
 Conjunt arqueològic d'Empúries (L'Escala)
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: