Una de les frases més anomenades durant la Covid-19 ha sigut: ens en sortirem. Però dins d'aquesta espiral que ens recordava a cada programa, cada tertúlia, cada moment ens recordava una mena de dia de la marmota constant. Els eslògans de molts restaurants en obrir per oferir menjar per emportar ha sigut "Si la muntanya no va a Mahoma, Mahoma va a la muntanya" volen dir que si no pots anar al restaurant doncs el restaurant ve a casa teva.

Una frase que ens va com anell al dit per explicar el projecte que us apropem. Terrer de Pallars (2010) és un dels primers projectes del Pallars ubicat a Figuerola d'Orcau, a 650 metres. Que la pandèmia del món del vi és el canvi climàtic fa anys que tots ho tenim clar i, és per aquest motiu, que els cellers en alçada, des de fa anys, estan a l'ordre del dia.

Cada vegada són més els qui busquen i troben llocs en alçada. Sigui a la regió que sigui.
Des del primer dia la Núria Bigorra i en Jordi Ruiz ho varen tenir clar; plantar ceps al poble -d'ella-, tard o d'hora, seria un encert. Així doncs, veient que el canvi climàtic es feia evident any rere any, van aplicar la frase de "Mahoma va a la muntanya".

En l'actualitat fan quatre vins: dos sota l'etiqueta Conca de Tremp (un de blanc i un de negre), un blanc amb acàcia amb nom Conca d'Orcau i el Carràmia.

Cal tenir en compte que plantar en zones d'altura té coses bones i altres de no tan bones. Els principals problemes són no acabar de fer bé les maduracions a causa de l'alçada i el clima, i també les possibles glaçades en èpoques de floració o formació del raïm. Els experts diuen que aquests inconvenients es poden patir dos de cada deu anys. Per contrari, si l'any és climàticament bo, les maduracions són perfectes i els vins són més frescos, menys pesats en boca i sobretot més saborosos. Són, com el Carràmia 2018, un vi jove, elegant, molt aromàtic però sobretot, molt fresc. Amb una certa complexitat -per no tenir gens de fusta- però alhora molt fàcil de beure.