​Joan d’Anguera: els kamikazes del Montsant

El Finca l'Argatà que tastem és una anyada 2016, té 14 mesos en botes velles de més de 20 anys i mínim 1 any en ampolla.

| 06/02/2020 a les 08:38h

-Vinga, va, et posaré deures, avui– vaig dir a en Txus.
Necessito que em diguis un vi que compleixi tres requisits: ha de ser català; el cost aproximat ha de ser de 20  €; i l'últim i més important, que t'agradi molt, moltíssim.

Fa una mica que conec en Txus, i aquesta vegada em venia de gust provar una fórmula diferent. No volia triar jo sola el vi, però confiava plenament en la persona a qui havia confiat la tria. I tampoc volia tastar-lo sola, per tant, va sorgir l'excusa perfecta perquè tot encaixés.
 
La tria d’en Txus: Finca l’Argatà

En Txus va aparèixer amb l'ampolla sota el braç (a temperatura perfecta, no us equivoqueu) i copes. Jo l'esperava amb el portàtil sobre la taula. El seu nivell de friquisme crec que supera al meu, encara que no per massa. Veure'l aparèixer amb les copes va ser la confirmació definitiva: no m'havia equivocat amb la feina que li havia encomanat.

-Digues, per què l'has triat? A veure, necessito motius.

Darmós és sec i àrid, i mira a la Ribera. Està situat en un pla a 4 km de La Serra d'Almos i a 10 km de Tivissa. Limita amb les poblacions de Móra la Nova i Garcia. Si busqueu a la web de Ribera d'Ebre, trobareu que aproximadament hi viuen 100 persones.

Darmós és l'últim poble del Montsant, un poble que no mira al Priorat. Potser podríem començar per aquí. El vi neix fugint de qualsevol mena de comparativa, diferents sòls i estil. Joan d'Anguera parteix de la base de "proclamar" el seu estil propi.
 
Comencem per la seva història

En Joan deuria tenir uns 10 anys quan va veure la seva primera embotellada, als anys 80. Amb la seva, ja són 6 generacions davant del projecte vinícola. El seu pare va ser dels primers a plantar syrah a Espanya cap al 1982, i després van seguir els cabernets i altres varietats.

El pare del Joan va morir el 2000, i amb 23 i 25 anys, la següent generació havia de prendre una decisió: continuar o girar cua. Evidentment, rendir-se no formava part del seu llenguatge, així que aquell parell de "marrecs" es troben amb un projecte engegat amb unes bases molt sòlides, que potser difereixen del que ells haguessin triat, i també amb molts aspectes per definir.
 

 Demeter, un punt de partida

Donada la situació, els germans Anguera decideixen continuar amb el llegat de forma continuista, però el 2008 veuen clar que ha arribat el moment de fer un canvi. Es certifiquen en Demeter i a partir d'aquí ho prenen com una guspira que s'encén i els comença a permetre mirar molt més enllà. En el període 2008-2012, tot i ser Demeter, no acaben de tirar-se a la piscina, segueixen amb una línia més continuista però sempre amb la sensació que no estan seguint el camí que volen.

El 2012 trenquen totes les barreres i esclata aquí la seva revolució.

Mira la seva claror

-Això és 100 % garnatxa, mira quina claror!– em diu en Txus, emocionat. No cal que us digui que està plenament enamorat del projecte.

Cal cercar sempre la màxima qualitat en el raïm per fer la intervenció mínima. El tracte ha de ser el més especial possible, cura màxima en tots els detalls. El 2019 creuen que han arribat el seu punt de maduresa òptima, com si haguessin assolit una fita. No els fa por el grau, volen ser capaços de treure les acideses més pures i naturals. Fugida total de les aranges i qualsevol classe de cítric. Aposta plena per la llargada del vi amb la integració completa de tots els elements que el formen.
Hi ha grans varietats que encara són desconegudes aquí al territori. Vinyes que produeixen tan poc que la seva qualitat és extraordinària. La selecció és completament natural, i la fan possible els sòls i el territori.

El problema d'avui en dia és la immediatesa del món en què vivim. Està del tot renyida amb algunes bases vinícoles, i els germans Anguera en són plenament conscients. Hi ha una mica de lluita a contracorrent, però tenen molt clar que, tot i que van trigar uns anys a prendre la decisió definitiva, ara ha arribat el moment i ja no hi ha marge per al dubte en el camí a seguir.

Creuen que al Montsant hi ha vinyes increïbles però que l'ésser humà sempre té tendència a quedar-se a la superfície. Veure més enllà sempre requereix esforç i paciència, i avui en dia no en tenim, ni d'una cosa, ni de l'altra. Trenquen el mite de les altures, ells no en tenen, però creuen que no són tan necessàries com alguns projectes ens fan creure.

Ens presentem, ens coneixem poc a poc i, finalment, el tastem

No podem negar la potència en la seva entrada, però és una potència suau compensada pel seu aroma. Un torrat suau, com si fos fusta molt antiga.

-Fa olor d'història–, em diu.

El vi va molt més enllà de la idea que ens podem preconfigurar, ha traspassat la barrera de la fruita, s'ha convertit en una projecció que pretén marcar un abans i un després. "Per fer grans vins, s'han de beure grans ampolles." És el mantra que segueix el Joan d'Anguera i, després de molts anys tastant, creu que ha aconseguit copsar tot allò que vol mostrar en els seus vins.
 
El Finca l'Argatà que tastem és una anyada 2016, té 14 mesos en botes velles de més de 20 anys i mínim 1 any en ampolla. La vinya, amb rendiments de menys de 2 kg per hectàrea i de sorra calcària, té orientació sud i és la gran diferència pel que fa a la resta. La frescor està assegurada. Històricament, a les vinyes, quan moria un cep, es plantava un arbre fruiter o fins i tot un ametller, i ara encara continuen allà. Fan ombra quan toca però a vegades també fan que alguns ceps triguin una mica més a madurar.

El trobo sedós i tens tot i ser un vi madur. Tanquem els ulls i intentem projectar com estarà aquest vi d’aquí a uns anys: serà una autèntica bogeria. Crec que tots dos ho tenim clar. Subtil i transparent, no busquis cireres, busca el seu lleu fumat quan passa de la boca a la gola. Va més enllà de les sensacions primàries.

Són plenament conscients que no fan vins per a les grans masses, no tothom està disposat a entendre totes les realitats. D'aquesta anyada en van fer unes 7.500 ampolles i de la següent, la 2017, en seran 5.000. Segueixen les antigues vinificacions: fermentació en ciment i 100 % de rapa. La vinificació, sigui el vi que sigui, sempre és la mateixa: entre 15 i 20 dies de maceració, premsat i a la bota.

-Els haurem de visitar, llavors. No, Txus?
-Doncs visita’ls quan el camp estigui florit, perquè és l’estampa més bonica que he vist en molt de temps.
Li prenc la paraula, tot i que el Joan d’Anguera encara no ho sap.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Míriam Clotet
Un dia, mentre tastava, em vaig adonar que no era capaç de gaudir del tot, si no era capaç de saber tota la història que hi havia darrere de l'ampolla. Em vaig trobar escrivint històries sobre el paisatge, i les persones que hi havia a la rereguarda, a qualsevol llibreta disponible. Les paraules canalitzen tot allò que sento quan gaudeixo del que més estimo. Trobar les expressions perquè sentis el que jo sento, és la meva fita.
Imatge il·lustrativa
Fill de Sant Climent Sescebes i nascut en terrenys de pissarra i sorra neix un dels vins negres més interessants de l'Alt Empordà.
Imatge il·lustrativa
L’empresa barcelonesa es converteix així en la responsable de la distribució a l’engròs dels vins de Bell Cros a la província de Barcelona
Imatge il·lustrativa
Una formació creada i dirigida pels fundadors i directors de La Guia de Vins de Catalunya, Jordi Alcover i Sílvia Naranjo
Imatge il·lustrativa
Joan Nebot
Trenta mesos de criança i agricultura ecològica per a un gran escumós a preu molt raonable