Bal Minuta, no existeix la rendició

​​«la Pilar Salillas, l’enòloga actual del Celler Lagravera, em va dir “són tot cor, els has de conèixer”. Evidentment no pensava oblidar la seva recomanació...»

| 24/12/2019 a les 08:22h

La primera vegada que vaig posar cara al projecte de Bal Minuta va ser al “COTAVINS: Festival de Vins d'Altura”, a Mediona. Ells eren un dels cellers convidats. Recordo perfectament com la Pilar Salillas, l’enòloga actual del Celler Lagravera, em va dir “són tot cor, els has de conèixer”. Evidentment no pensava oblidar la seva recomanació.

Ernest i Pilar, la unió “catalano-maña”

La Pilar va estudiar Química a Saragossa i l'Ernest Enginyeria agrícola a Barcelona. El destí, sense ells saber-ho, ja els havia preparat la trobada. Va ser a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona on es van conèixer, el Priorat servia de teló als actes posteriors.
El 2009, amb la llicorella com a base dels seus fonaments, decideixen que volen emprendre un projecte junts. Encara no hi havia paràmetres decidits, però l’altura sempre es va mostrar com a carta de presentació. Estudien terrenys a la Vall d’Aran, i planten vinyes experimentals en un terreny cedit per un viticultor de la zona. No és fins al 2012 que finalment decideixen plantar en uns terrenys de l’àvia de la Pilar, a Barbenuta (Biescas), unes vinyes a 1.300 metres que es declaraven les més altes de la península. Establien en aquest moment el seu campament base.

Punt de partida: consciència del tot

Sabiñánigo serveix de punt de partida del recorregut; estan recuperant unes vinyes a Rapún i volen que les visitem les primeres. Al viatge parlen d’unes xerrades a les quals van assistir la tarda anterior: “la despoblació rural és un tema que ens preocupa i molt”. La seva reflexió fa més que evident el que esperava: tot el projecte parteix d’una base fonamentada sobre la consciència socio-rural. Més enllà de treballar amb pràctiques 100% respectuoses amb la vinya que ja estan més que esteses (i són completament necessàries), sota el meu criteri, els projectes establerts en llocs amb una realitat col·lectiva específica requereixen una implicació social i cultural que va més enllà del treball concret. Bal Minuta ho demostra espontàniament a tot el seu discurs, molt lluny de ficcions imposades: el seu relat és meditat i plenament conscient que forma part indispensable del seu joc afrontar aquesta realitat.

Participen en un grup de recuperació de varietats, formen part d’un projecte d’associació de petits productors que comparteixen espais per reduir costos i aprofitar recursos (encara resideixen en un local que pertany a una associació de "viveristes") i estan implicats en programes de l’evolució del medi rural. Tot això forma part de l’ADN que els defineix; la seva senzillesa i humilitat els fan grans, però el millor de tot és que són capaços de traslladar tot això als vins que elaboren.
 

Crec fermament que el Riesling i el Pinot Noir són plenament feliços en aquell medi que es balanceja sota el cerç en orientacions nord-sud perfectes per a la maduració. La primera collita va arribar el 2015, amb el seu vi blanc, “Blanco de las Nieves”. Només era l’inici. La Pilar em confessa que fa 4 anys que treballen incansablement en una línia gairebé experimental, i que ara ha arribat el moment en què tenen clar el que volen fer i com fer-ho. Reflexiono internament i arribo a la conclusió que 4 anys, en realitat, és molt poc si la fita és trobar l’alquímia que ha de regir les regles de la resta de la teva vida.

Pinot Noir, la cerca de la perfecció

Avui tasto el seu vi per segona vegada, la primera va ser a la vinya (en l’#internationalpinotnoirday). Com sempre em disposo a fer-ho a soles i en silenci, encara que aquesta vegada faig una mica de trampa perquè l’estic tastant en companyia, però és un secret. Shhhh!

És evident que no espero un Pinot Noir corrent, ni que segueixi cap paràmetre establert que no sigui el de les seves pròpies creences. Estic preparada per a això. No espereu regles franceses ni esquemes tradicionals. El seu vi sense sulfits afegits d’entrada ja té un color força més potent del que tenim instaurat a la nostra ment. L’Ernest i la Pilar em comenten que els seus vins són de colors més intensos simplement perquè les seves vinyes estan més a prop del sol que la resta i el contrast tèrmic és molt més gran. Sembla que no sóc l’única que viu la vida en mode poètic.

Un jardí salvatge i verd inunda el nas. Està clar que és un aire fresc i pur com les altures que veuen créixer els seus fruits. Mores salvatges, maduixetes de bosc, una mica de terra humida i sotabosc d’altura de fulla perenne. Cirerer d'arboç en aquest vi concentrat i a la vegada amb una frescor capaç de traslladar-nos al paisatge. Si em demaneu un consell, el millor potser seria decantar-lo, sembla que aquest vi necessita tornar a estar en contacte amb l’aire fresc per tornar a col·locar cada part de la seva personalitat on pertoca. En certa manera és com si busqués expandir-se, com si busqués retrobar-se amb la brisa de les muntanyes que l’han vist néixer. Un cop troba el seu espai només et convida a que t’asseguis a mantenir una conversa llarga (i molt personal) amb tot el que t’ha d’explicar.

Acabo avui, amb l’última copa en silenci i amb un missatge pels de Bal Minuta: Pilar i Ernest, no sé com de fàcil o difícil resultarà a la gent recordar els noms dels vostres vins, o les il·lustracions de les vostres etiquetes, però estic segura que el vostre segell és inesborrable perquè sou autèntics de cap a peus: el vostre Pinot Noir n’és la mostra!

COMENTARIS

Bona feina de bona gent
Alonsu, 17/01/2020 a les 14:13
+0
-0
Gràcies Míriam per descobrir-nos aquesta joieta.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Míriam Clotet
Un dia, mentre tastava, em vaig adonar que no era capaç de gaudir del tot, si no era capaç de saber tota la història que hi havia darrere de l'ampolla. Em vaig trobar escrivint històries sobre el paisatge, i les persones que hi havia a la rereguarda, a qualsevol llibreta disponible. Les paraules canalitzen tot allò que sento quan gaudeixo del que més estimo. Trobar les expressions perquè sentis el que jo sento, és la meva fita.
Imatge il·lustrativa
Salmos 2016 de Família Torres obté el Priorat Trophy del certamen | El jurat està format per 400 experts de vi de 38 països, entre ells Masters of wine
Imatge il·lustrativa
Ramon Francàs
Entrevista amb François Chartier, millor sumiller del món (1994), consultor d'alguns dels millors xefs del món com Ferran Adrià i un "geni pur!" segons Robert Parker
Imatge il·lustrativa
Joan Nebot
Segona edició del Comuvicat, amb l'objectiu difondre la realitat dels vins elaborats a Catalunya
Imatge il·lustrativa
Organitzades per l'Institut del cava, les Enojornades es dirigeixen als cellers i a les empreses del sector enoturístic | Se celebraran el 20 i 21 de febrer a Sant Sadurní d’Anoia (Barcelona)