​Fazenda Prádio, la delicadesa amagada

​​«Ja fa 3 anys que vaig trepitjar per primera vegada Fazenda Prádio. Una trobada fortuïta a una fira va generar connexió immediata i era evident que tota la resta havia de venir...»

| 27/09/2019 a les 12:58h
Massa havia trigat a parlar de Galícia, els que em coneixen, encara que sigui una mica, saben la meva especial vinculació amb la zona. Primer van ser els seus vins, després va ser la connexió amb alguns projectes i finalment va arribar el seu paisatge, i ja no va haver-hi tornada enrere. Tinc un amic que em diu, quan menys tu pensis acabaràs allà. Cèsar, potser tens raó.
 

Galicia, amor platònic

Ja fa 3 anys que vaig trepitjar per primera vegada Fazenda Prádio. Una trobada fortuïta a una fira va generar connexió immediata i era evident que tota la resta havia de venir. Em resulta curiós i a la vegada surrealista perquè tot i que vaig agafar l’avió per conèixer el celler i ajudar a la verema, en realitat hi havia un egoisme pur en la meva decisió: volia aprendre i sentir l’Atlàntic a la pell.

Així que vaig aterrar a Fazenda Prádio (Ribeira Sacra) amb una companya de cor inseparable, la Yolanda, la primera setmana de setembre de 2016. A l’aeroport ens esperava Xabi Seoane, el meu hotspot.

A Peroxa, un lloc per no ser trobat

Instal·lats a A Peroxa (Ourense), cultiven gairebé 5 ha de vinyes i tot i que la zona pertany a la Ribeira Sacra, actualment no pertanyen a la DO. Una mica cansats d'haver d'estar justificant contínuament el seu color i les seves graduacions, volien collir per aconseguir certes acideses i se sentien incompresos amb el col·lectiu. Ara amb els canvis de normativa, i la flexibilitat d'alguns punts del reglament, no descarten tornar a entrar. Evolucionar és de savis i si ha de ser una manera de visualitzar la zona, benvinguda sigui.

Les seves varietats fetitxes, evidentment, les recuperades. Actualment la Mencia és la que guanya en quantitat, però cada any estan més a prop de tenir només aquelles que els emocionen. Brancellao, Merenzao, Loureira, Caiño Longo, Souson, Espadeiro i altres que vindran. El 2020 esperen tenir-ho tot rempeltat, i mentrestant any rere any, les seves elaboracions varien segons la producció. Agricultura ecològica no certificada. A l'hivern fan un tractament de polisulfur de calci, si el temps ho permet, però el més important és el treball intensiu a la vinya. Mai hi ha prou hores a dedicar. Planta per planta recorren les seves fileres amb les corresponents tasques que toquin per l'època de l'any en la qual estan.

La Teràpia del Vigneron

D’ells vaig aprendre molt, només mirant com es movien, com treballaven i sobretot estudiant els seus silencis que a vegades semblaven massa llargs. Ara ja hi ha una confiança absoluta i a les nostres trobades, parlem de vi però menys (tot i ser bojos vinícoles). Hem començat una nova línia de treball, l’hem batejat com a: Teràpia del Vigneron. El vi va més enllà del que moltes vegades veiem, i entendre tot el que l’envolta, gestionar-ho i arribar a bon port, no és tan fàcil. Els dos partim sempre de la mateixa base: treball en equip, cooperació, creixement conjunt i col·laboració, i a partir d’aquí benvingut al circ de la vida.

Les converses davant de la llar de foc a l’hivern, o davant de la finestra des de la qual es contemplen les vinyes a l’estiu, són el nostre pla general preferit i allà és quan s’atura el temps. En Xabi és directe, jo una mica més, així que suposo que això és el que fa que ens entenem. Les conclusions mai finalitzen perquè sovint obren nous camps d’exploració. Ja sabeu “depende”...
 

Un rosat de fons d’armari

Avui em serveix per fer aquesta reflexió el primer vi que vaig tastar d'ells. El seu rosat de Mencía. A la copa tinc l'anyada 2017, i segurament aquest rosat seguirà la mateixa línia fins al 2019, però evidentment amb el reempelt de la vinya és molt probable que desaparegui com avui el tasto. En Xabi em comenta que es planteja utilitzar una varietat Brancellao Rosado, que vinificada com un vi negre, donaria el resultat d'un rosat d'aspecte semblant al que ara estic tastant. Però això el temps ho dirà.

Sense filtrar i sense filtres. De color salmó i amb sediments precipitats pel temps que porta dormint a la meva vinoteca. Sabia que l'havia de deixar esperar i no m'he equivocat. El meu lema està clar, faci el que faci sempre haig de portar la contraria a les lleis establertes.
Préssec d'aigua, maduixes ben petites, mores i magrana. Tanco els ulls i ja m'estic visionant a les 7 h del matí al celler mirant les vinyes davant meu i notant la frescor a la cara.

A la boca, no hi ha res que em sorprengui però a la vegada no hi ha res que em satisfaci més. El seu interior conté tot allò que m'agrada i per tant, el nostre pacte és de complicitat a cada glop. La personalitat no depèn del seu color, i m’ho demostra a cada copa.

Acabo el vi i cada cop ho tinc més clar, em sento com una autèntica Dulcinea del Toboso. Em converteixo de nou en un autèntic personatge de ficció acompanyant al cavaller (Xabi) i a l’escuder (el seu fidel company Boris) en la seva particular lluita. Tots interpretem autèntics papers literaris i de llegenda, però no està l’autenticitat renyida amb el món real la majoria de vegades?

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Míriam Clotet
Un dia, mentre tastava, em vaig adonar que no era capaç de gaudir del tot, si no era capaç de saber tota la història que hi havia darrere de l'ampolla. Em vaig trobar escrivint històries sobre el paisatge, i les persones que hi havia a la rereguarda, a qualsevol llibreta disponible. Les paraules canalitzen tot allò que sento quan gaudeixo del que més estimo. Trobar les expressions perquè sentis el que jo sento, és la meva fita.
Imatge il·lustrativa
Salmos 2016 de Família Torres obté el Priorat Trophy del certamen | El jurat està format per 400 experts de vi de 38 països, entre ells Masters of wine
Imatge il·lustrativa
Ramon Francàs
Jaume Gramona decideix finalment no presentar candidatura | Per primer cop hi ha dues candidatures i eleccions a la Uvipe, fundada el 1977
Imatge il·lustrativa
Tercera entrega de la secció de la DO Catalunya "Vinos sin complejos" | ¿Qué tiene el vino que no tenga la cerveza?
Imatge il·lustrativa
L’artista barcelonina Glòria Muñoz vesteix l'ampolla amb el paisatge del Penedès