.jpg)
Aquest és el cas del celler “La Gutina”. Pels qui no els conegueu, primer de tot avisar-vos que ja feu tard, així que investigueu. En segon lloc us diré que un cop els tasteu no hi ha tornada enrere.
No sé si és la seva manera de viure, d’interpretar el que elaboren o simplement és l’energia que desprenen. La primera vegada que els vaig tastar, fa tant de temps que sincerament ni ho recordo, i un cop van entrar, es van quedar per sempre.
Estan ubicats a Sant Climent de Sescebes (Alt Empordà) i entre dòlmens i unes vistes espectaculars de l’Albera, cuiden de les seves vinyes. La Bàrbara i en Carles són la veu cantant d’aquest projecte i si els haig de definir, ho faria com a treballadors de mena. Ella té una veu forta i una actitud davant la vida que t’atrapa. En Carles desprèn bondat en cada gest, els peus ben arrelats a la terra i amb una veu forta que empeny, però deixa marge perquè facin els altres.
De la garnatxa, han fet la seva vida
De la garnatxa han fet la seva bandera. Múltiples interpretacions d’una sola varietat que pren una paleta de colors com mai havies somiat. Un autèntic arc de Sant Martí, que conquista per moments al Pantone més elegant. Cultiven 8 hectàrees envoltades de paisatge mediterrani on conviuen les vinyes, les oliveres, boscos de suredes, formacions granítiques, menhirs i uns preciosos estanys naturals. Suposo que després d’aquesta descripció, penseu que parlo del paradís, però aquesta màgia està a tocar.
En total el seu petit “regne” té 80 hectàrees i la veritat podria formar part de qualsevol escenari d’un reportatge que intentés explicar l’Empordà més ric i autèntic. Per mi suposen singularitat i lluita per fer realitat el que es creu fermament. La gent amb idees fortes m’entusiasmen perquè per mi són la base del progrés natural.
Tots els seus vins s’elaboren amb raïm de les seves pròpies finques i si haig de definir la seva metodologia de treball, diria que segueixen la seva filosofia de vida: creure i respectar el què fas i com ho fas.
BarbaRoig i la seva interpretació de la garnatxa
Fa un parell d’anys que el BarbaRoig va arribar a la família dels vins de La Gutina. La primera anyada 2017 i com bons intèrprets del seu paisatge i la seva climatologia, aquest any 2018, donades les diferències climatològiques, el vi és lleugerament diferent. Un rosat de finca de garnatxa roja, amb una maceració de 5 hores, que a mi em sembla un blanc de noirs en tota regla per la personalitat que desprèn (el color és el menys important). Mateixa etiqueta i mateixa filosofia. “Treballem amb el màxim respecte pel territori, les vinyes i el raïm. Un paisatge i una biodiversitat dins un espai natural protegit” això és la seva llegenda a l’etiqueta, i crec poc més cal afegir. Ja m’agradaria que totes les etiquetes fossin tan clares i directes, breu explicació de la seva manera d’entendre el seu ecosistema i de la seva ideologia. Diguem que beus i et diré qui ets. Així és la vida.
Aquest any 475 ampolles d’un vi que t’enamora pel seu color, et conquista quan el poses a la boca i et fa somiar un cop comences a imaginar d’on procedeix.
Un rosat de finca del color del cel a la sortida de sol, mig lila mig rosa. Una bonica postal d’hivern amb la frescor mirant-te directament a la cara. Una atmosfera neta per una tramuntana forta i suau a la vegada. Un petit racó encara verge de soroll i de contaminació. Un fidel reflex de color nacre dels gotims que li donen vida. Un perfil suau d’autenticitat en tota regla.
Al nas, ¿què voleu trobar que no hagi dit ja? Sotabosc fresc, romaní i margalides. Lleugeres notes de melissa i farigola. L’Albera en estat pur.
I llavors el poso a la boca, i la invasió d’aquesta suau onada em fa pensar, que no sóc ningú per afegir res més, perquè ells ja ho han fet tot.
