Tanca els ulls: una oda a la inspiració senzilla

El retorn a la infantesa i el meu imaginari

«Treballa diferents finques però hi ha una que li roba el cor. La nineta dels seus ulls, és la finca de macabeu del Coster de les Bruixes. Té 80 anys i la producció és d'entre 1kg i 2kg per cep, molt baixa»

| 12/03/2019 a les 19:24h
Crec que fa molt de temps, en veure l'etiqueta dels vins del Francesc Boronat, es va generar en mi un nexe amb la meva infantesa. Les il·lustracions, plenes de sensibilitat i a la vegada un misteri latent, em recordaven a aquells contes que m'explicaven de petita. Totes tenen un punt nostàlgic i melangiós del qual no pots escapar.

Va ser així, com vaig generar la meva pròpia història: un nen que caminava feliç pel camp i parlava amb els animals. Un romàntic de la natura que un cert dia va decidir tancar els ulls i llençar-se a fer el que sempre havia somiat: elaborar vi a la seva manera. Arribat al punt de màxima imaginació, vaig pensar que el més adient era preguntar-li al corresponent elaborador la veritat. Necessitava saber que s'amagava darrere aquella poesia visual, i que em desvetllés si el meu era mer teatre, o hi havia una part de veritat en tot el meu fantàstic món.
 
 
Francesc explica’m la teva història
 
La història d'en Francesc, és la d'una quarta generació de viticultors de Nulles. En cert moment decideix deixar de vendre tot el que produeix i comença a pensar a quedar-se una petita part per a elaborar el seu propi vi, creant el seu projecte personal. Una història, que es repeteix en els últims anys, i de la que sento absoluta alegria.

El seu relat comença en el precís instant en el qual col·loca a sobre la meva taula, les seves tres ampolles. Una sensació de record, de somnis, de núvols de sucre i de mar mediterrani inunden el menjador. Tanca els ulls una mica amb mi i parem el ritme frenètic que tots vivim. Explica’m la teva història.

El 2012 va fer les seves primeres 200 ampolles, un diumenge a casa. Sabia que el macabeu era el seu futur, però encara era un somni sense etiqueta. Va treballar a diferents cellers de renom i fins i tot va fer una estada a Nova Zelanda. La seva base formativa li resulta indispensable, i progressar forma part indiscutible del camí. El 2014 arriben 1000 ampolles sense celler i sense etiqueta. Entra en escena la Berta, la il·lustradora, i comença el joc. Després d'una xerrada, ell li diu: "Et dono total llibertat, pinta el que vulguis, però només necessito que el mar mediterrani sigui present". En el primer esbós ja va donar al clau, arrancava en aquest moment, aquest conte.

Des del 2015 treballa per recuperar el celler de sota de casa, ara el 2019 sembla que tot ja ha pres forma a poc a poc. El seu somni: dormir sobre les seves elaboracions, que són els seus petits fills, sempre cuidant d'ells. Baixar al celler en sabatilles, afirma, és tot un luxe.

El conte de les meves varietats
 
Treballa diferents finques però hi ha una que li roba el cor. La nineta dels seus ulls, és la finca de macabeu del Coster de les Bruixes. Té 80 anys i la producció és d'entre 1 kg i 2 kg per cep, molt baixa. El problema de la finca és que té moltes faltes i per tant el nombre d'ampolles sempre és molt limitat.

El cartoixà vermell ve de la Finca Bellavista. També té vora els 80 anys. Alguns li diuen cartoixà de marina, però el nom de la varietat encara és un misteri. Els monjos del Cartoixà tenien molts secrets amagats, i nosaltres crec que ens haurem de quedar amb el que diu la llegenda.
 

La malvasia que té plantada és de la zona de Sicília. Va fer un viatge, la va tastar i li va cridar molt l'atenció. És una varietat per sobreviure sobre calcari i en zones càlides. Va fer una prova, va plantar una hectàrea i d'això ja en fa 10 anys. Només surten 3000 ampolles d'aquesta vinya del Camí de PuigPelat, que és l'única jove.
 
Ja veieu, diverses varietats configuren la seva particular contalla.
 
I pel futur: què tens al cap?

Té al cap treballar nous projectes, no es tanca a res. Podrien ser varietats autòctones o varietats que li cridin l'atenció, fuig de les radicalitats i vol ser conseqüent a la vida. Li encantaria fer una prova amb una vinya de chenin, però em comenta les dificultats. "Un cuiner pot provar 20 plats al dia i si no surt bé, el repeteixes. Nosaltres només podem fer una prova a l'any i per tant resulta molt difícil avançar al ritme que ens agradaria".

Actualment embotella un total de 8000 ampolles de mediterrani. La família té 29ha però només treballen pel projecte personal 7ha. Els garrofers i les oliveres també entren en el seu paisatge.
 
Macabeu, ¿què vens disposat a explicar-me avui?

A la copa em serveixo una mica de macabeu de les seves vinyes velles. Una varietat encara desconeguda per una gran majoria. Mediterrani elegant amb total influència de tot el seu entorn. Potser seria diferent si en Francesc assumís més risc, però ell m'ho deixa clar: per mi el més important és l'elegància. Anar fent a poc a poc, a foc lent, gaudint del camí.
Mentre tasto, continuo encisada per les etiquetes, són pura elegància. Si les mires bé, hi ha detalls de la vida actual però també de l'evolució que l’espera.
 
Al nas no deixa de ser el que espero: una poma groga entrellaçada amb una poma verda. Un suau aroma de fulles d’oliver i una fragància encisadora de rondalles de Nulles.
 
A la boca em conquista des del primer glop, però la veritat és el que ja esperava. El meu cervell està totalment centrat a saber el què vols buscar, i ho troba. És profund però salvatge, i aquesta combinació em supera. El temps passa i sense voler, la copa vola entre pensaments relaxats de moment de permanent i a la vegada espontània felicitat.

Finalment m'adono que és molt fàcil definir el que tinc a la copa, perquè és el mateix que defineix a en Francesc: vinya, sòl, viticultura i terrer. Què més pots demanar quan ja ho tens tot?

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Míriam Clotet
Un dia, mentre tastava, em vaig adonar que no era capaç de gaudir del tot, si no era capaç de saber tota la història que hi havia darrere de l'ampolla. Em vaig trobar escrivint històries sobre el paisatge, i les persones que hi havia a la rereguarda, a qualsevol llibreta disponible. Les paraules canalitzen tot allò que sento quan gaudeixo del que més estimo. Trobar les expressions perquè sentis el que jo sento, és la meva fita.
Imatge il·lustrativa
Joan Nebot
El primer vi català reconegut internacionalment entre els millors
Imatge il·lustrativa
Joan Nebot
Joan Nebot ens recomana l'Abadal Picapoll 2018, que va ser el primer monovarietal de picapoll de la DO Pla de Bages
Imatge il·lustrativa
La DO intensificarà l’estratègia institucional i accelerarà les mesures de caràcter legal per salvaguardar el paisatge del territori
Imatge il·lustrativa
És un homenatge a les muntanyes del Montsant, on segons diuen els seus creadors, "tot comença i tot acaba".