La Natural, Rafa Camps, i el seu somni

«O seguiu llegint i us enamoreu de la història o pensareu que estem bojos. O potser us enamoreu i a la vegada penseu que estem bojos.»

| 12/03/2019 a les 19:24h
Una espontània primera cita

Si us dic com vaig conèixer a en Rafa Camps, o seguiu llegint i us enamoreu de la història o pensareu que estem bojos. O potser us enamoreu i a la vegada penseu que estem bojos. Vaig decidir fer una copa al bar de vins que tinc més a prop de casa i allà el vaig trobar sense esperar-ho. Evidentment ens havíem reunit tots en el lloc idoni, perquè tots estàvem molt “Salvatges”. Feia uns dies que havia obert aquest nou bar de vins naturals i la barra central disposava d’un gran porró de vi. Haig de reconèixer que tot i ser una boja vinícola, el beure de porró mai m’ha entusiasmat, de fet fins al moment no havia begut mai (no tinc perdó i ho sé). Així que ja imagineu com continua la història: jo bevent del porró per després donar a beure a en Rafa Camps.
 

Ens seguíem a les xarxes, però ell no sabia que feia jo, ni jo sabia el que feia ell. Així que vam decidir de fer un té plegats i explicar-nos les vides. Va aparèixer un dia a casa amb els millors brioxos de Barcelona, segons ell està clar. Ens vam asseure i li vaig dir, explica’m que fas.

La Natural: deixar-se endur pels sentiments

La Natural va néixer des de l’estima del menjar i el beure. Aquesta petita distribuïdora ja fa un any que omple algunes copes al territori. En Rafa, venia del món de la cultura, per tant estava mentalment obert a vincular el seu projecte a alguna cosa més que vendre vi, experiències diuen alguns, aprenentatge li dic jo. Després del seu pas per la sala de l’Hostal Empúries a l’Escala, i declarat doncs el seu canvi de rumb, decideix encetar el seu projecte, amb un líder espiritual molt especial, en Rafa Peña. Res podia sortir malament.

La seva diferenciació és més que evident, els vins són molt més que vins, la cultura forma part indispensable del nexe entre els elements que l’envolten, i es veuen clarament reflectits en el que fa. Ben aviat, veurà la llum un llibre que ha escrit. El vi, tal com em diu és l’excusa, però en realitat volia parlar d’un viatge pel paisatge de l’Empordà. Posar especial atenció al meravellós paradís de les Alberes i parlar dels productors que formen part d’aquest ecosistema natural.

Els vins del seu catàleg no els distribueix ningú més al territori nacional. Viu molt a prop de la frontera amb França, i encara que la proximitat és la base de la seva tria, en la seva llista hi ha molts vins francesos, una combinació molt versàtil i agraïda.
Es confessa fidel amant dels escumosos, i em diu que si només es pogués guanyar la vida amb el carbònic, ho faria.

Wasi Sabi de Sébastien Agelet (Domain De Mena)

Avui li he demanat que em porti un vi, si us plau que sigui un Red Agustí de Sébastien Agelet (Domain De Mena). Em diu que el té esgotat perquè en fa molt poc, però insisteixo que si no pot ser aquest, sigui un del mateix elaborador. Em porta un Wasi Sabi i us puc assegurar que em dono per satisfeta. Aquest petit celler elabora al seu garatge les seves genialitats. L’Agustí era l’avi d’en Sébastien, que un cop esclatada la guerra va haver de marxar a França. Durant part de la seva vida, va vendre el vi a la cooperativa del poble, però les noves generacions sempre volen apostar per un futur millor. Al 2012, en Sébastien va decidir començar a elaborar els seus propis vins amb la seva família.

El celler es caracteritza per dos conceptes molt clars: una estètica molt característica i per l’aposta d’un projecte personal i familiar com a base.

L’etiqueta, el nom en japonès, i res més. El fons d’un rosa gairebé fluorescent i unes lletres blanques, il·luminen aquest vi francès. Les etiquetes li fa un estudi de dissenyadors amics seus. Hi ha confiança cega, i això m’encanta. Ell els hi explica que representa aquell vi i ells ho traspassen al disseny. Ja ens agradaria a molts que fos així de fàcil traduir la nostra realitat.

Quant al projecte en si, el model de treball és 100% homemade. Són una família que treballa unida des de la vinya fins a posar el tap i la càpsula (si cal que en porti).
El Wabi Sabi, és un 100% cinsault i no té cap mena de criança. Fa la fermentació en tanc i després directament s’embotella. Segons la wikipedia, és el quart raïm més plantat a França, i especialment a la zona de Languedoc-Rosillón.

Aquí és una gran desconeguda que sabem que pot produir collites abundants, però el control del rendiment és el que marca la diferencia.

El nom, Wasi-Sabi, és un terme estètic japonès que descriu una visió basada en la “bellesa de la imperfecció”. Poc més puc afegir amb aquesta definició, segur que ja esteu imaginat el que hi ha dintre de l’ampolla: la cerca de la diferenciació a través dels elements, que encara que a vegades siguin imperfectes, ens enamoren sense retorn.

En Rafa em diu que ell troba que és un vi amb un equilibri perfecte entre la fruita i el caràcter, entre la suavitat i la presència en boca. “Ara ho hauràs de tastar tu”, em diu. I Això és el que em disposo a fer.
 

És de capa baixa, molt brillant i sembla lleuger. Sóc plenament conscient que m’estic apropant perillosament a un vin de soif d’aquells que m’agraden tant.

Al nas un festival de flors liles i fruites del bosc. Un passeig pel bosc, per un camí on no toca gaire la llum una tarda fresca de primavera. Aquella fragància que arriba delicada com una flor i acaba convertint-se en quelcom més sucós. Allargues la mà i agafes dels arbustos del marge unes móres. Encara no estan madures del tot, però estan en aquell punt que l’acidesa està en perfecte equilibri amb el sucre. A la boca es reafirma el seu caràcter fresc i lleuger però es desvetlla un toc de pebre rosa. Una petita invasió de colors que prenen forma i gust la boca. Acaba amb un postgust molt fi, que desvetlla alguna herba aromàtica molt subtil. Dono aquí per finalitzat el meu passeig.

A més em porta un petit regal, una de les últimes ampolles d’un macabeu que va elaborar amb un viticultor francès i no tornarà a repetir. Té a la ment molts projectes i per tant ha de fer una mica d’espai. Me la dedica, la guardaré un temps, el bo es fa esperar.
I acabem amb una frase: tu que vols ser de gran? Jo de gran, crec que només vull perdre’m a l’Empordà i beure vi, beure vi directe de porró. Els dos esclatem a riure.

FI

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Míriam Clotet
Un dia, mentre tastava, em vaig adonar que no era capaç de gaudir del tot, si no era capaç de saber tota la història que hi havia darrere de l'ampolla. Em vaig trobar escrivint històries sobre el paisatge, i les persones que hi havia a la rereguarda, a qualsevol llibreta disponible. Les paraules canalitzen tot allò que sento quan gaudeixo del que més estimo. Trobar les expressions perquè sentis el que jo sento, és la meva fita.
Imatge il·lustrativa
Joan Nebot
El primer vi català reconegut internacionalment entre els millors
Imatge il·lustrativa
“Meet Vincent Van Gogh” es pot visitar al Port Vell de la Barceloneta fins el 2 de juny
Imatge il·lustrativa
"A diferència del bon vi, que s’ha de degustar amb moderació, els bons llibres poden gaudir-se sense restriccions" | Els primers títols d'Alfabeto estaran presents en els aparadors de les grans llibreries catalanes, acompanyats pels vins Abadal
Imatge il·lustrativa
Àngel Garcia Petit
l'Àngel Garcia Petit ens recomana el Senat del Montsant del celler Els 7 Magnífics