Sigues feliç… perquè m’ho ha dit un ocellet!

«Quan em trobo amb els protagonistes dels meus articles, no els hi pregunto gaire, deixo que siguin ells els que m'expliquin el que vulguin. Aquesta vegada però, no em puc estar i li pregunto: què és el que més t'agrada del teu vi?»

| 20/12/2018 a les 18:07h
I ara, ¿què fem?

Encara que la Idu va viure molts anys a Garcia, un poble a tocar de Móra d'Ebre, ja fa molts anys que habita Porrera. A les terres de l'Ebre es dedicaven exclusivament a l'agricultura. Treballaven la fruita dolça amb agricultura integrada. Fa 16 anys però, el seu pare va plantar unes vinyes de garnatxa i carinyena a Porrera. Va triar un empelt molt poc productiu, li deien que estava boig, però ell estava segur del que feia. Quan es va jubilar, li va dir a l'Idu: què fem amb la vinya? Una pregunta feia arrencar un nou projecte.
 

M’ho ha dit un ocellet!

El nom del vi, una definició clara del territori. Per ella el Priorat és tan petit (i a la vegada tan gran) que tot t'arriba perquè t'ho ha dit un ocellet. Entre els 350 metres i els 800 metres d'altitud creixen les seves vinyes. Superfície de llicorella, però si t'endinses una mica, hi trobes argila.

De 6000 quilos elabora unes 4000 ampolles. Una característica que la diferencia: l'ampolla és blanca, com si es tractés de llet. Em diu l'Idu que en la seva ment sempre havia dibuixat als consumidors vinícoles amb una cistella de metall, com antigament, amb sis ampolles del seu vi dintre. Un cop buides, es procediria a fer l'intercanvi, sis buides per sis plenes i tornem a començar. Quin imaginari més bonic! Després arriben les trames burocràtiques i et fan despertar. De moment no hi ha possibilitat de reomplir, però l'ampolla si és la que ella havia somiat. A poc a poc, tot arriba Idu.
 
A la vinya treballa amb el seu pare. Hi ha una connexió directa i és més que evident. Ella em reconeix que té tot el que pot desitjar, que ell li ha ofert tot per estar contenta amb la seva vida. Mentre m’ho diu s’emociona i l’abraço. Tot sembla fàcil al seu costat i sota les seves regles de vida. “He de ser feliç per obligació, no em puc queixar, tot el que tinc és meravellós. La gent em diu que sóc una valenta i jo els hi dic que en realitat la ignorància que et fa atrevida. És aquesta la que et fa llençar-te”. Crec que formo part d’aquest grup que comenta, els dels atrevits que es llencen. Comentem plegades algunes aventures d’aquesta valenta opció de vida.

Què és el que més t’agrada del teu vi?

Quan em trobo amb els protagonistes dels meus articles, no els hi pregunto gaire, deixo que siguin ells els que m'expliquin el que vulguin. Aquesta vegada però, no em puc estar i li pregunto: què és el que més t'agrada del teu vi? Pensa per uns instants, però és molt ràpida en la resposta. "El que més m'agrada són els moments que els configuren, les situacions que es donen i les vivències que tinc amb els que més estimo mentre el fem. Estem plens de contradiccions però que es troben de manera divertida mentre treballen". Sorgeixen records de verema, d'entrada de raïm al celler, de la trepitjada i de l'elaboració en general. Tot són moments màgics.

Em confessa que quan està al cim de la vinya i mira al seu voltant, sap que no hi ha res que pugui sortir malament. Se sent segura quan trepitja el seu terreny, i sap que si no surt tot com ella vol, serà el que hagi de ser. Què és el pitjor que pot passar? Res que no es pugui solucionar. El seu positivisme vital m’eclipsa.
 

Les coses arriben, quan han d’arribar

Al celler “Terroir al Límit” va començar anant un parell de tardes, després van venir tres, quatre i es va quedar cinc veremes. Ara arriba el seu moment amb el seu projecte personal. Alguns li pregunten: per què ara? Per què no ha passat abans? Sembla que em llegeix el pensament i em respon “les coses arriben quan han d’arribar, ni abans ni després. Tot té el seu moment, i el meu ha arribat ara. Si no hagués viscut tot el que he passat, probablement el meu vi fos diferent, ara és el que vull que sigui”. M’encanta la resposta.
Tasto una de les seves 4000 ampolles, té color de Priorat, fa olor de Priorat i té gust a Priorat. Em sedueix el seu color cirera, gairebé encara amb tocs violacis d'una pruna blau molt brillant. Les seves gotes regalimant per l'ampolla blanca, semblen sàvia pura que ens transporten al seu origen.

Al nas, un puré de fruita vermella, fruita de bosc i especialment una móra madura amb una maduixa no tant. Trobo la unió de dues varietats en la seva total complexitat i conjunció. Una garnatxa plena i una carinyena autèntica. Trobem fragància pura de paisatge, terra de costers, bancals de llicorella i argila a la copa. Frescor absoluta, eucaliptus i regalèssia negra (com m'agrada). Innegablement és una onada de frescor intensa al nas.
A la boca una sedositat extrema, trobem la continuïtat del nas. Plena garnatxa, recta carinyena, llaminera garnatxa, llarga carinyena, parella perfecta de jugadors de pòquer que es transmeten les jugades amb amagades mirades.

Abans de marxar li torno a fer una abraçada i em diu "Vine a visitar-me, t'espero". No puc respondre un altre vocable que no sigui un SI rotund. Per dintre començo a repassar el calendari veient quin és el pròxim dia que tinc lliure per conèixer aquest petit ocellet.
FI

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Míriam Clotet
Un dia, mentre tastava, em vaig adonar que no era capaç de gaudir del tot, si no era capaç de saber tota la història que hi havia darrere de l'ampolla. Em vaig trobar escrivint històries sobre el paisatge, i les persones que hi havia a la rereguarda, a qualsevol llibreta disponible. Les paraules canalitzen tot allò que sento quan gaudeixo del que més estimo. Trobar les expressions perquè sentis el que jo sento, és la meva fita.
Imatge il·lustrativa
Salmos 2016 de Família Torres obté el Priorat Trophy del certamen | El jurat està format per 400 experts de vi de 38 països, entre ells Masters of wine
Imatge il·lustrativa
Jordi Alcover
«Aquesta part escrita conté i reivindica cada any l'opinió lliure, evidentment una i no totes, però una de ben fonamentada en la prospecció anual de la realitat del vi català»
Imatge il·lustrativa
​Família Torres acollirà, el proper 8 de juny, la segona edició de la Festa de la Floració, que comptarà amb una trentena de referències dels tretze cellers de la ruta