Cinclus SC 13 i la clau del seu infinit vol

«La primera vegada que vaig tastar un Cinclus, va ser en el maridatge del menú degustació de l'Espai Sucre, el mentor de l'experiència, en Sergi Puig»

| 08/01/2019 a les 06:13h
M’ha dit un ocellet...

La primera vegada que vaig tastar un Cinclus, va ser en el maridatge del menú degustació de l'Espai Sucre, el mentor de l'experiència, en Sergi Puig. D'això ja fa uns quants anys, però aquell petit ocellet va anar apareixent en altres ocasions, i sempre causava en mi la mateixa sensació: voler tornar-lo a tastar.

El vi era del celler DG Viticultors, en Pere Doménech i Toni García són les cares visibles del projecte. Apassionats de la terra i viticultors de mena, només tenien una fita: transmetre emocions unint el seu vi amb la gastronomia. I creieu-me, era una gran fita.

El primer vi no dolç que van elaborar va ser el seu negre 100% de merlot. Sembla que l'origen del nom de la varietat podia venir de l'ocell Merla i per tant van decidir batejar-lo com a Merula. El seu vi blanc va arribar després, i seguint la mateixa línia, van investigar com el podien batejar. Van trobar una petita merla d'aigua que s'anomena Cinclus amb el pit blanc, i la van trobar perfecte com a continuïtat. La Carla Maristany va ser l’encarregada del disseny de l'etiqueta i la resta va venir tot volant.
 

Vinyes d’alçada entre boscos

A Mas Fonoll tenen 40 ha de vinyes amb alçades que van dels 750 m als 820 m sobre el nivell del mar. A Mas Sapera, 14ha que oscil·len entre els 600 m i 650 m. Terra pobre en matèria orgànica, d’estructura franc-argilosa amb algun component calcari i rendiments baixos. Totes les vinyes estan envoltades de gairebé 200 ha de bosc, que aporten unes característiques específiques al raïm que obtenen. Dos trets els diferencien de la resta de la zona: alçada i ubicació. Dues característiques que els fan obtenir vins amb un estil propi i diferenciador. Si a això, sumem la forma de cultiu-rendiment a la vinya, ja tenim la poció màgica.

Molt curosos en les seves decisions, saben que la qualitat busca sempre l’equilibri.
El seu raïm és de brotació tardana i de lenta maduració. Quan la resta dels veremadors de la zona cullen perquè l'acidesa està en el seu punt òptim, ells han d’esperar amb paciència. Pot haver-hi fins a un mes de diferència entre la verema dels seus veïns i la seva, però no tenen pressa, s'asseuen i esperen amb serenitat que arribi el seu instant.

Albariño, incrocio manzoni i criança en inox

A Pontons domina la parellada, però ells van decidir plantar altres tipologies. No va ser una tria a l'atzar, van estudiar la zona i les seves característiques per valorar, des del punt de vista enològic, quines varietats podrien ser les adients. Fa 25 anys que van plantar Chardonnay, Pinot Noir, Sauvignon Blanc i Albariño. L’última incorporació, l’Incrocio Manzoni, el van plantar fa 7 anys. Els cupatges no són mai predefinits, els trien valorant l'evolució de la maduració de les varietats.

Sorgeixen aquí els noms d'aquestes dues varietats que em generen tanta curiositat al Penedès: l'Albariño (de la qual tenen 5 ha) i l'Incrocio Manzoni (de la qual en tenen 4 ha). En el Ciclus, el seu cupatge fa que totes dues es donin la mà en un equilibri perfecte. La primera és robusta, té bona maduració però sempre es conserva fresca a la zona de Mas Fonoll. La segona és delicada i aromàtica, per tant era bastant obvi que podrien convertir-se en la parella perfecta.

Quan parlem d’harmonia, en el seu cas particular, partim d’una filosofia clara: per ells resulta indispensable que els cupatges aguantin criances de fins a 5 anys. Per aconseguir aquesta fita, cerquen una característica incansablement: l’acidesa. Les dues varietats que ens ocupen, tenen aquesta particularitat al seu ADN.

No és estrany doncs, que el més em cridi l'atenció, siguin les seves llargues criances. Només utilitzen dipòsit d'acer inoxidable i abans d’embotellar esperen tres anys. Heu llegit correctament, tres anys, ni més ni menys. Diuen que ho tenen més que comprovat, els seus vins amb pH’s baixos, necessiten llargues criances per arrodonir-se i integrar-se completament. El seu volum en boca s'aconsegueix gràcies a aquesta criança que conserva sempre una acidesa elegant.
 

 
 I la suau cançó de l’ocellet diu...
 
I al més pur conte infantil, tasto i procedeixo a dedicar-li una petita història:

“Entres de manera suau, aèria, gairebé com el teu petit aleteig quan voles una mica nerviosa. Petita merla d'aigua, balles entre la brisa fresca de les vinyes d'alçada en les quals habites. Potser ets una mica com el teu nom indica, i tens formes suaus arrodonides però amb ales de gran llargada. És el teu aroma d’herba fresca, fruita cítrica escarxada i flors silvestres, un petit cant a l’alegria!”

He llegit que les immersions del petit ocell que donen nom al vi, duren de deu a trenta segons, i ho relaciono directament amb la seva llargada. En el retrogust imagino aquesta petita au xocant contra l'aigua, endinsar-se i tornar a la superfície. Una similitud clara entre la cadència dels meus glops. Integrada frescor amb sensacions minerals. Ampli i untuós en boca. Cítric i madur a la vegada, elegant i amargant compenetrat. Profunditat característica dels seus anys de criança. Creença ferma que encara li falten molts anys per sobreviure amagat entre els secrets del bosc.

Un vol dirigit, ferm, sempre arran de l'aigua. Ells el defineixen com a fresc i intens, jo el definiria com a viu i profund. Tots dos però, segur que coincidim, el seu vol infinit, és el que el fa diferent de la resta.

Fi.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Míriam Clotet
Un dia, mentre tastava, em vaig adonar que no era capaç de gaudir del tot, si no era capaç de saber tota la història que hi havia darrere de l'ampolla. Em vaig trobar escrivint històries sobre el paisatge, i les persones que hi havia a la rereguarda, a qualsevol llibreta disponible. Les paraules canalitzen tot allò que sento quan gaudeixo del que més estimo. Trobar les expressions perquè sentis el que jo sento, és la meva fita.
Imatge il·lustrativa
Joan Nebot
El primer vi català reconegut internacionalment entre els millors
Imatge il·lustrativa
És un homenatge a les muntanyes del Montsant, on segons diuen els seus creadors, "tot comença i tot acaba".
Imatge il·lustrativa
Un any més, i ja en van cinc, torna el festival de l'Espluga de Francolí els dies 5, 6 i 7 d'abril | El festival combina la novel·la criminal (negra i policíaca) amb els vins de la DO Conca de Barberà | Aquest any inclou una conferència sobre Vi i Literatura, a càrrec dels autors de la Guia de Vins de Catalunya.
D'esquerra a dreta, Rob Cullen, director comercial de Drinks International; Miquel Torres Maczassek, director general de Família Torres; i Christian Davis, editor de Drinks International.
D'esquerra a dreta, Rob Cullen, director comercial de Drinks International; Miquel Torres Maczassek, director general de Família Torres; i Christian Davis, editor de Drinks International.
Drinks International elabora un llistat de 50 marques a partir d’una enquesta a professionals del sector de 48 països en col·laboració amb Wine Intelligence | El celler familiar s’ha mantingut en aquesta posició durant nou anys i ocupa el segon lloc del rànquing mundial, després de Penfolds