Maria Rigol Ordi

Maria Rigol Ordi, les bombolles de la felicitat

«Diuen que la felicitat no pot embotellar-se, però estic segura que si es pogués fer, sempre vindria en ampolla màgnum. Fa molt de temps que Maria Rigol Ordi es va creuar en el meu camí...»

| 14/10/2018 a les 09:45h
L’inici d’un llarg recorregut junts

Diuen que la felicitat no pot embotellar-se, però estic segura que si es pogués fer, sempre vindria en ampolla màgnum. Fa molt de temps que Maria Rigol Ordi es va creuar en el meu camí, molt de temps que el seu carbònic, va començar a formar part de reunions familiars i trobades d'amics. Enrere han quedat les frases típiques i tòpiques: jo no prenc cava, a mi és que el cava no m'acaba d'agradar, no entenc els vins escumosos, etc. Aquestes sentències han quedat com anècdotes i a poc a poc, i incansablement, a les taules en les quals habito, han començat a aparèixer copes plenes d'escuma del Penedès.
 

Història romàntica de l’amor

Explica l'Anaïs, que la seva àvia, la Maria Rigol Ordi, trobava a faltar els caves de la família que l'havien acompanyat tota la vida. Quan ho diu, m'imagino a una àvia entranyable, a punt per dinar en una taula enorme plena de família, i amb la mirada perduda a l'horitzó. Un únic pensament vigent: en la taula falta un detall. Evidentment, aquesta imatge és de creació pròpia, però entre la ficció i la realitat, existeix una línia molt prima que fa que els somnis es compleixin.

És en aquell moment en què l'àvia de l'Anaïs, juntament amb el seu pare en Francesc Manobens Rigol, inicien una petita producció al celler al mig del poble de Sant Sadurní. No són viticultors però sempre han estat vinculats al món del cava i del vi. Coneixen molt bé els mètodes d'elaboració i sabien perfectament el que volien expressar amb les seves creacions. Decideixen doncs cercar aquelles vinyes de varietats tradicionals capaces d'expressar el màxim potencial del Penedès. A part de tenir clara la procedència del raïm, també tenien molt clar l'altra característica que volien que els identifiques: les llargues criances. Apostar-ho tot per fer caves de molts anys que poguessin competir amb els històrics xampanys.

Comparat amb els volums que es mouen al Penedès, 50.000 ampolles és un joc de nens, i en aquests números es mouen els Rigol Ordi. A la cava però, tenen prop de 180.000 ampolles esperant pacientment a veure arribar, amb gran saviesa, el seu moment de sortir a proporcionar felicitat. Capital immobilitzat que els fa estar sempre atents als seus passos. Avancen de manera ferma, però sempre amb una visió clara del que són i del que poden arribar a fer. Aquesta és la lliga de les seves sigles: MRO.
 
Volem fer més coses!
 
Però com en tots els projectes, ser fidel a la nostra pròpia filosofia és el camí, però arriba un moment en el qual tots necessitem fer coses noves. Neixen així els micro tiratges. En paral·lel a la tradició, a partir del 2013 s'inicien al celler l'elaboració de petites produccions experimentals per oferir un producte singular a partir de cupatges seleccionats de collites excepcionals. Són elaboracions limitades en el temps i que no es tornaran a repetir. La intenció: descobrir la vessant més personal i trencadora del celler.
 

I tot i no estar dintre de la gamma de micro tiratges, en aquesta mateixa línia, neix la màgnum DOS MIL CATORZE. Fruit de la cerca continua de la perfecció, veuen la llum les 400 ampolles d'aquesta edició. Treballen amb les tres varietats tradicionals però controlant de manera exacta la zona de procedència. El macabeu és del Penedès Baix (Litoral) a 200 m d'alçada, el xarel·lo de la zona de la depressió del Penedès entre els 280 m i 350 m d'alçada i la parellada de la zona del prelitoral a partir de 450 m d'alçada. Perfecte recorregut per obtenir el millor resultat de cada terreny.

És l'únic producte que fan en aquest format, i tot i que van començar amb 100 ampolles, van pensar que era un format molt especial per gaudir en ocasions especials i en família. Alguns atrevits van començar a demanar algunes ampolles més, i llavors es van adonar que era un producte amb tanta personalitat que calia potenciar-ho una mica més. L'evolució del cupatge tradicional en format màgnum ofereix una perspectiva diferent en els seus matisos i textures, i per tant era gairebé inevitable acollir-lo a la seva família. Fa criança de 40 mesos, el seu vi base només passa per acer inoxidable. L'ampolla que tinc a les mans està degollada el 19 de juny d'aquest mateix any.
 
 
Dos mil catorze, explica’m la teva història

Sota el meu parer, els escumosos de llargues criances sempre tenen un repte: expressar la criança de la manera més elegant possible sense perdre la seva frescor i els records a la fruita que l'han donat la vida. Pot semblar una fita fàcil però no ho és. Quan tasto un escumós d'aquesta tipologia, sempre ho faig lentament, deixo que es vagi obrint, li dono temps, intento ser pacient i esperar que ell sol es descobreixi. El DOS MIL CATORZE juga a aquesta lliga.

Felicitat, alegria i joia en les petites bombolles que pugen en una espiral elegant i prim de la base a la superfície. Petits dansaires que semblen rodar sobre elles mateixes.
Al nas intensitat, història i melodies clàssiques. Brioixeria, mantega, crema suau i dolça i un lleuger caramel cremat, però molt lleuger. A mesura que es va obrint, es va descobrint la fruita blanca, la fruita d'ós i les suaus espècies que els componen. Un lleuger núvol de pinya semblar volar per la seva superfície i un suau toc de pannacotta de llimona. Comencen a sorgir les aromes d’un pastís tatin, galetes d'un suau gingebre fresc i notes d'un casolà pastís de llimona.
 

A la boca el ball ja ha començat, tot el que sorgeix al nas fa una perfecta fusió a la boca. No cal tornar-ho a repetir, són tots els elements que s'han donat elegantment la mà. Llargada infinita en la seva suau vibració i moltes ganes de tornar a prendre un glop més de felicitat continua. Acaba amb un suau i gratificant àcid-amarg que et fa recordar que el que tens a la boca, ha trigat molt a sortir i ara vol marcar, si encara cal, una mica més el seu terreny. Petit tresor dolç de llaminadura cítrica.

I em serveixo l'última copa, i em reservo un petit secret per mi, el 2014 va ser un any molt especial i avui ho comparteixo amb aquesta ampolla màgnum, a soles, ella i jo. Us ho podria dir, però és un secret! Sona la cançó de "Love" de Lana Del Rey i l'aturo en el moment que diu "You're part of the past, but now you're the future". I és així, tal qual ho diu, som part inesgotable del passat però en aquest precís moment també som indiscutiblement el futur.
 

COMENTARIS

SABER FER
Manuel Duran, 03/01/2019 a les 11:37
+0
-0
Felicitats!!!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Míriam Clotet
Un dia, mentre tastava, em vaig adonar que no era capaç de gaudir del tot, si no era capaç de saber tota la història que hi havia darrere de l'ampolla. Em vaig trobar escrivint històries sobre el paisatge, i les persones que hi havia a la rereguarda, a qualsevol llibreta disponible. Les paraules canalitzen tot allò que sento quan gaudeixo del que més estimo. Trobar les expressions perquè sentis el que jo sento, és la meva fita.
Imatge il·lustrativa
«Somiadors, és l'aposta dels enòlegs de Torres a l'Empordà i correspon al quart vi de la col·lecció 7 Magnífics. L'essència de la carinyena vella amb una justa aportació de la garnatxa per fer-lo més plaent en boca»
Imatge il·lustrativa
La iniciativa, coordinada per l’IRTA, ha comptat amb la participació de la Comunitat de Regants i s’ha centrat en una finca pilot de 100 hectàrees | Les noves tecnologies com el reg programat i la teledetecció permeten l'estalvi d'aigua
Imatge il·lustrativa
Frédéric Galtier
Cada any, el Concurs Mundial de Brussel·les (CMB) analitza els esdeveniments del sector i els creua amb les seves dades per observar i preveure quina evolució i quines són les tendències del 2019 al sector vitivinícola
Imatge il·lustrativa
Preguntem a sis dels nostres sommeliers més premiats quin vi negre del Penedès recomanarien