Thiasos, l’elixir de l’èxtasi

«Fredi, un contagi vinícola.»

| 14/10/2018 a les 08:48h
Fa 3 anys que conec a en Fredi, va aparèixer com a convidat en una trobada que organitzàvem un grup per tastar a cegues. Va ser llavors quan em vaig assabentar que estava darrere del projecte de Vinus & Brindis. Però no va ser això el que em va captivar d’ell, sinó adonar-me’n que es dediqués al que es dediqués, tenia una gran sensibilitat pel vi. Fora de poesies, i floritures, en Fredi descrivia el vi amb exactitud, sempre amb un to còmic i divertit, però a la vegada seriós i rigorós. Si senyores i senyors, es pot fer tot això, i a la vegada.
 


Vinus & Brindis, casa seva

Des de fa poc més d’un any en Fredi va mudar-se de casa, mateix barri i nom, però nova aventura i somni. Una botiga de vins amb una barra on oferir vins a copes, i una petita sala privada per fer tastos entre amics. Una il·lusió per apropar el vi al públic i divertir-se descobrint coses noves.

La seva posició cada dia més propera a un món vinícola més salvatge i amb menys manipulació, va començar a reflectir-se a la seva oferta, fins al punt de batejar els tastos de dimarts com a “Stranger Wines”, fent honor a tots aquells vins que no segueixen les regles preestablertes. Si vols saber de què estic parlant, l’hauràs de visitar i viure-ho en directe.

Fer vi, una de les seves inquietuds

Era doncs molt fàcil preveure que en la primera trobada amb en Josep Mitjans de Loxarel van saltar guspires! Van connectar de seguida, en Fredi em diu que tots dos són uns bojos mentals i que quan comencen a cavil·lar no hi ha manera de parar-los. En Fredi ja havia fet els seus primers passos amb un vi a l’Empordà, el seu nom “Ses Falugues”. La seva elaboració era un petit homenatge al seu pare i a la barca amb la qual tantes vegades havien sortit al mar. Tramuntana present a la boca i al cor.

Fa dos anys en Fredi va comprar una àmfora de 700 litres. Li va demanar a en Josep si podia utilitzar el seu celler i si li donaria un cop de mà perquè tot prengués forma. En Josep va acceptar encantat. En aquest moment i gairebé sense pensar-hi, van formar un tàndem de mentor-alumne, en Josep es converteix en un professor i en Fredi en l’alumne avantatjat. És la primera vegada que treballen junts, és un aprenentatge que els nodreix a tots dos. “Sense en Josep, no existiria el vi”, em confessa amb un somriure. A poc a poc, en Josep li ensenya les regles del joc, això ja està en marxa.

Van batejar a l’àmfora com la número 7, i al seu primer vi com “Amphora 7”, 960 ampolles de xarel·lo anyada 2016. Feliços del resultat, contents del projecte, van decidir que això només havia estat el primer pas i què tots dos volien repetir. Ara potser amb una mica més de riscos.

Thiasos, una oda al ser lliure

Així que el 2018, canvia el rumb totalment, "si experimentem, fem-ho bé, si hem de ser lliures, ho haurem de ser de veritat", poc més a afegir. La mateixa àmfora, la número 7, però que durant la verema del 2017 es va omplir d’un raïm totalment diferent. La protagonista, una garnatxa negra que prové d'una vinya a 500 metres d'altitud al Pla de Manlleu, a Vilobí. El gran risc, fer-la sense sulfits, zero afegits, ara venia el salt al buit. Fermenta i fa la criança d'aproximadament 7 mesos, en el mateix recipient. Integració de tots els elements des del primer moment fins a l'embotellament.

Les regles del joc però, canvien una mica, en Josep proposa a en Fredi, que encara que tot i fer la supervisió total, vol que l’encarregat de fer el vi sigui ell. Vol que prengui responsabilitats en la seva elaboració, en certa manera compartida. En Fredi accepta encantat perquè sap que per molt que ell sigui el que pugui prendre la decisió final, en Josep la validarà abans, sap com s’ha de treballar i fa molts anys que fa vins amb precisió extrema. S’inicia doncs un vol d’alçada però amb una xarxa de seguretat. Durant el procés la humilitat d’en Josep torna a eclipsar a en Fredi, però a la vegada la seva exigència el mantenia sempre atent i tocant de peus a terra, sent plenament conscient, que havia de triar bé que fer en cada moment, perquè era el seu deure.

"Les decisions finals les has de prendre tu, Fredi. Aquest, era el tracte", li deia en Josep. Segons la viquipèdia, Thiasos era una comitiva extàtica de Dionís que sovint es definia com a borratxos fent gresca. En Fredi em diu que volia fer un vi per gaudir, per compartir-ho amb amics, que igualar-ho a la divinitat dels déus Bacus o Dionís no li semblava just, que ell feia vi per gaudir-los amb nosaltres, i em sembla que ha donat  en el punt central de la diana.

Posa’m una copa, i siguem feliços una estona

Compartim una ampolla i la tastem plegats. Així i tot, m'emporto una altra a casa, aquesta la deixaré descansar per veure la seva evolució.

Color cirera, molt brillant, disposada des del primer moment a sortir de festa amb tots nosaltres. Capa alta, amb pes però amb una certa agilitat en el nostre sacseig abans d'olorar-la. Al nas, molta violeta, fruita madura que no compota, i molta pell de pruna. Un còctel de fruita vermella, i suaus tocs de fruita negra. Petit toc d'eucaliptus i un sedós romaní, acaben configurant el nas. A la boca, presència completa de la comitiva festiva que abans esmentàvem. Potent, sedosa i amb un taní molt integrat. Toc dolcenc, però que pel contrari del que podríem imaginar, complementa amb l'eucaliptus que trobem en nas.

Estructurada i amb cos, no oblidem que és una garnatxa, però llarga i amb suavitat vertical que li aporten les vinyes d'alçada. Acabem les copes, i Fredi només et puc dir una cosa, quan sembla que fas un salt al buit, el que fas sense adonar-te'n és un salt de longitud, que progressivament t'està acostant, fidelment, al teu propi rècord.

COMENTARIS

a tastar!
Anònim, 14/12/2018 a les 11:32
+0
-0
Ostres! donçs l'haurem de tastar !!!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Míriam Clotet
Un dia, mentre tastava, em vaig adonar que no era capaç de gaudir del tot, si no era capaç de saber tota la història que hi havia darrere de l'ampolla. Em vaig trobar escrivint històries sobre el paisatge, i les persones que hi havia a la rereguarda, a qualsevol llibreta disponible. Les paraules canalitzen tot allò que sento quan gaudeixo del que més estimo. Trobar les expressions perquè sentis el que jo sento, és la meva fita.
Imatge il·lustrativa
Salmos 2016 de Família Torres obté el Priorat Trophy del certamen | El jurat està format per 400 experts de vi de 38 països, entre ells Masters of wine
Imatge il·lustrativa
Per primer cop s’oferirà un taller de vinificació d’espumosos ancestrals
Imatge il·lustrativa
Sergio Mora, Grammy Llatí al Millor Disseny 2016, plasma la seva visió de Juvé & Camps en quatre ampolles d’edició limitada del Reserva de la Família sota el títol Plaer Còsmic
Imatge il·lustrativa
El certamen, organitzat per la Universitat de Barcelona, Família Torres i Tomàs Molina, servirà per debatre sobre si són els impostos la solució al canvi climàtic |