Temps en bóta versus qualitat

«La qüestió arriba al clímax del despropòsit quan algú et demana si aquest vi o l'altre és de "categoria" criança, reserva o gran reserva, com si aquestes caduques expressions tinguessin la virtut d'atorgar al vi un nivell o un altre de qualitat»

| 30/10/2018 a les 07:44h
Malgrat els esforços de bona part dels prescriptors, una gran part dels consumidors regulars de vi segueixen identificant el temps que el vi ha romàs a les bótes amb una superior o inferior qualitat d'aquell vi. I tot i que és cert que de mica en mica anem millorant cansa sentir en botigues, fires, mostres, presentacions i esdeveniments diversos la recurrent pregunta: "...i aquest vi, quant de temps ha estat en bóta?".

Sembla que el sol fet que el vi estigui dins d'una bóta li va atorgant més prestigi com més temps hi passa, com si la bóta de roure tingués el do de fer bo un vi mediocre o elevar al més alt nivell un vi justet.

La bóta és una bona eina quan el vi ho demana i sempre amb la justa mesura, respectant les característiques del raïm i amagant els gustos i olors de la fusta.


Doncs no, el vi ja ha de ser bo abans d'entrar a la bóta –si és que hi ha d'entrar-, perquè d'una mala primera matèria no en pot sortir mai un bon producte final. La bóta en tot cas pot polir algunes arestes del vi i li pot donar més estabilitat, però també li lleva una part de la seva essència, i en tot cas un excés de bota malmet la personalitat del vi i fa destacar la bota en detriment del vi.
 

La qüestió arriba al clímax del despropòsit quan algú et demana si aquest vi o l'altre és de "categoria" criança, reserva o gran reserva, com si aquestes caduques expressions tinguessin la virtut d'atorgar al vi un nivell o un altre de qualitat.

La bóta és una bona eina quan el vi ho demana –i un bon enòleg sap si el vi demana fusta o no- i sempre amb la justa mesura, respectant-ne les característiques i amagant els gustos i olors de la fusta.

Defenso que el consumidor –i tots ho som- té/tenim dret a ser ignorants per desconeixement, però que els professionals del món del vi –sobretot els que estan més directament en contacte amb el consumidor- no facin la part de docència que per dignitat els toca fer em sembla una enorme falta de professionalitat perquè fa que es perpetuïn falses creences que només creen confusió.

Penso tanmateix que tots els gustos s'han de respectar, però que sigui amb coneixement de causa i no fruit de la ignorància.

COMENTARIS

Felicitats Angel
ENRIC COMERMA CARRASCO, 30/10/2018 a les 11:03
+0
-0
Excel·lent comentari. Segueix existint entre el consumidor final, personal de restauració, tenda especialitzada, il·lustrats, entesos de butxaca; una mania en seguir qualificant el vi en funció de si es criança, reserva o gran reserva. Aquest problema, que em el temps s'anirà polint , ve heretat de la "Rioja", posteriorment es va seguir patint amb La Ribera i per postres els cavistes ho han acabat de adobar. Per que hi han molts dubtes entre el consumidor per el que vol dir, la contra blanca, verda o negre. Res paciència i explicar be a tothom que la fusta ajuda lo just.
el priorat
Celler escoda pallejà, 30/10/2018 a les 22:32
+0
-0
Si senyo avui el problema es la publicitat de un vi industrial de una marca qui coneix els petits cellers les misteles artesanes el vins rancis heretats si som petits cellers amb petits vins pe ro amb grans qualitats

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Àngel Garcia Petit
enòleg
​Àngel Garcia Petit. Barcelona, 1954. És llicenciat en Farmàcia per la Universitat de Barcelona, i en Enologia per la URV de Tarragona. Ha treballat en activitats relacionades amb la sanitat, la docència i l’enologia. Actualment és professor de Viticultura i Enologia al Curs d’Especialització de Sommeliers de l’ESHIT Sant Ignasi de Barcelona, és responsable enològic de l’empresa d’enoturisme Viemocions i col·labora en diferents mitjans especialitzats del món del vi. És autor del llibre "100 coses que cal saber de vins", premi "Gourmand Awards 2015".
Imatge il·lustrativa
Grans Muralles 2010, un dels vins més emblemàtics de la família Torres, ha obtingut la màxima distinció al Concurs Internacional de Vins Bacchus | El Concurs ha celebrat la seva 15a edició aquesta setmana a Madrid en un tast a cegues amb 85 professionals vinícoles de rellevància mundial.
Imatge il·lustrativa
Ramon Francàs
Es comercialitza un ranci amb mares de 100 anys en homenatge a la Maria de Cal Vall | Només hi ha disponibles 320 ampolles de 20 cl., a 115 euros cadascuna
Imatge il·lustrativa
Els germans Ricard i Jordi Jambert, de la Fleca Pastisseria Padrés de Banyoles, s’imposen en el concurs que celebra el centenari d’aquest dolç, i que ha tingut lloc al Fòrum Gastronòmic Girona 2018
El Most Festival ha aplegat 4.200 espectadors
El Most Festival ha aplegat 4.200 espectadors | Most Festival
El Festival Internacional de Cinema del Vi i el Cava tanca la vuitena edició al Penedès amb uns 4.200 espectadors