​Satèl·lit, en moviment constant

«La seva nota explicativa i de tast finalitza dient, “hem embotellat 700 ampolles”. Potser l’any vinent seran 600, així que caldrà estar atents per captar alguns d’aquests elements dinàmics del cel»

| 10/10/2018 a les 21:30h
El primer contacte.

Fa gairebé dos anys, vaig publicar la foto del primer Satèl·lit al meu Instagram. Etiqueta blanca i pura, només un nom, només constava ell mateix, “Satèl·lit” deia. Recordo com en tastar-lo, vaig trobar quelcom diferent que vam fer obrir els ulls més del normal. El vaig gravar a la memòria i vaig pensar que el caldria seguir, una estela que avançaria i que calia tenir present. Vaig agafar l’ampolla, era una fira de professionals, i em vaig amagar per fer la foto, tal com deia en el meu text, “m’he amagat un segon en silenci, per convertir-nos en objectes naturals girant al voltant d’un planeta”.
 


La història i l’afirmació.

Ara arriba l’anyada 2015, macabeu de vinyes velles del Celler Sanmartí de Sallent, dintre la DO Pla de Bages. 100 anys d’història a cada cep, donen per explicar moltes coses, i això és el que es traspassa a l’ampolla. Selecció gra a gra per evitar qualsevol entrada de raïm malmès.

Les vinyes ja antigament es trobaven en feixes separades per marges de pedra seca, replantades respectant el paisatge històric. Al mas Sanmartí saben que es feia vi des del S. X, el celler actual es va construir a mitjans del X. XVIII i va estar a ple rendiment fins a principis del S. XX. Ara, nova visió i nova cara per reprendre un projecte que sempre ha estat viu. Només treballen en ecològic i apostant per les varietats autòctones, per això pren cada cop més sentit el Macabeu.

La continuació i el progrés.

Es macera el raïm amb el most durant unes hores i es fermenta en botes de roure francès amb control de temperatura per preservar els aspectes més fidels de la varietat. El resultat es manté a les botes i es cria amb les seves mares. Es realitza un batonnage setmanal durant els següents sis mesos, amb el que volen aconseguir la integració de les partícules en suspensió al vi, completant així la seva estructura. Finalment es clarifica, s’estabilitza i es filtra molt suaument. Al celler reposa un any en la més absoluta tranquil·litat.
El nom va sorgir amb la intenció de designar els vins especials que es volien fer any rere any. El primer, el de la meva primera fotografia, es va elaborar amb un raïm excepcional. Finalment la vinya de procedència es va incorporar al celler, amb el que el Satèl·lit, finalment va agafar el seu nom definitiu. 
 

Satèl·lit, cos estel·lar.

El seu color ja ens repta al joc, estem davant un vi que té molt a explicar. Un color groc palla amb una intensitat alta que ens fa pensar en personalitat, cos i presència.

Al nas, tot el que esperava, el seu color havia estat una petita premonició. Així sense ordre, ni judici, trobo la mantega suau del brioix del matí que menjava quan era petita al patí de l’escola, aquella fruita seca que m’encantava menjar en finalitzar els àpats més especials, orellana seca, un suau toc de palla d’estiu de granges que visites quan ets infant, per veure tot allò que és inexistent a la ciutat. Les flors envaeixen la copa, hi ha flor blanca, com el gessamí quan el sol es pon, i la fresca hortènsia domina l’ambient. La dama de nit també la tenim aquí, tot tocant a la porta. 

I finalment l’ametlla crua, la de llet, la més pura, la més suau, la més tendra. Sé que la trobo al nas i la trobaré a la boca, i m’imagino en totes aquelles imatges, en què collia de l’arbre aquells fruits, que després trencava en dues parts per llepar el contingut.

A la boca, pur elixir, entrada completa i densa, glicèrid i amb un punt càlid. Estructura rodona que omple la boca i ens recorda al Bages més assolellat. Però no us deixeu enganyar, l’estiu també pot ser fresc i ell ho és. Llarg, persistent, untuós i amb un amarg verd i fresc final que et fa tancar els ulls i imaginar el cel estrellat. Acidesa de coet, lluminositat de pols estel·lar i cremositat cítrica. El Satèl·lit ha crescut, s’ha fet gran, i a passes de gegant, la perfecció s’endevina en el seu equilibri perfecte i en les notes de maduresa i integració que sobresurten en la seva globalitat.

La seva nota explicativa i de tast finalitza dient, “hem embotellat 700 ampolles”. Potser l’any vinent seran 600, així que caldrà estar atents per captar alguns d’aquests elements dinàmics del cel.

No ens passa inadvertida l’etiqueta, obra de l’Ignasi Aballí. Prové dels seus Cels CMYK, petits fragments de cel ampliats. Amb el canvi de mida, s’endevinen a la porció en veure els punts de tinta de la impressió de la imatge, feta amb el sistema CMYK (Cian, Magenta, Yellow, Black). Els quatre colors bàsics que donen tota la resta, el sistema amb el qual s’imprimeixin els diaris i les revistes. Segons el mateix Ignasi, “la idea era proposar una mirada microscòpica sobre el cel, l’atmosfera, representada al diari pel color blau del cel”. I m’encanta quan diu: “és una manera metafòrica de fer visible el que és invisible, les partícules de l’aire”. Comento amb ell la idea que alguns amics havien confós aquest cel amb un petit fragment de roba texana, però em confirma, que és pura casualitat del resultat de l’ampliació. 

El satèl·lit és un objecte que circula per l’espai, sabem que hi és però no el podem veure. És per aquest motiu que el nom del vi està escrit en diverses llengües, com si fos un diagrama, amb una fletxa indicant a on està el satèl·lit, encara que no el veiem”. Una poesia directa del mateix artista, que em sedueix. 

I amb l’última copa, m’abandono a aquest cel que ho diu i ho amaga tot a la seva etiqueta. Gran i petit cel estrellat, on perdre’s amb aquest satèl·lit de gran recorregut. 

Comentaris:
Tastat a la segona trobada de tast per l’agenda “Un dia Un vi” – edició 2019 de Patrícia de Golferichs.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Míriam Clotet
Un dia, mentre tastava, em vaig adonar que no era capaç de gaudir del tot, si no era capaç de saber tota la història que hi havia darrere de l'ampolla. Em vaig trobar escrivint històries sobre el paisatge, i les persones que hi havia a la rereguarda, a qualsevol llibreta disponible. Les paraules canalitzen tot allò que sento quan gaudeixo del que més estimo. Trobar les expressions perquè sentis el que jo sento, és la meva fita.
Imatge il·lustrativa
Grans Muralles 2010, un dels vins més emblemàtics de la família Torres, ha obtingut la màxima distinció al Concurs Internacional de Vins Bacchus | El Concurs ha celebrat la seva 15a edició aquesta setmana a Madrid en un tast a cegues amb 85 professionals vinícoles de rellevància mundial.
Nico Bour és cofundador d'Uvinum
Nico Bour és cofundador d'Uvinum
Sergi Cortés | 1 comentari
Parlem amb Nico Bour, cofundador d'Uvinum, el Marketplace de vins, cerveses i destil·lats de referència a Europa.
Imatge il·lustrativa
Convocada pel Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya per impulsar la recerca infermera amb impacte social | Cava Bertha ha produït un cava solidari i els beneficis de la seva venda es destinaran al finançament d’aquest projecte
Imatge il·lustrativa
A més, l’anyada 2018 es caracteritza per una matèria primera excel·lent que ha de permetre l’obtenció de vins de gran qualitat.