​La Macabeu, benzina indispensable per la vida

​«Recorda el seu nom, Núria Renom.»

​Descobrint el Gran Penedès: L'Apical

| 05/09/2018 a les 11:23h
Què voleu que us digui, la Núria Renom, és d'aquestes persones que de tanta força que tenen, generen sense adonar-se, un punt de por. I us ho dic jo, que em pot la passió, així que imagineu el seu cas. És un canó d'energia que et deixa atònit des del primer segon.

Abans de trobar-me-la cara a cara, ja m'havien parlat molt d'ella, però és en el moment de l'aproximació, que respires a l'ambient a qui t'estàs acostant. Gairebé sempre somriu, sigui francament o irònicament, això depèn de la situació, però et contagia, et sobrepassa. Els seus rajos entren directament als teus porus.

Crec que difícilment em trobaré pel camí a ningú tan autèntic com ella, em descol·loca tant com m'agrada, i llavors arribo a aquell carrer sense sortida, no hi ha marxa enrere, has caigut a les seves mans. No hi ha res fingit en el seu comportament, t'agrada o no, però no et deixa indiferent.

M'agrada la seva predisposició a tot, si vas de cara, i com la claredat és de les coses que més m'agraden, doncs ella m'agrada i molt. Així sense embuts, m'agrada l'energia amb la qual trepitja, el cabell llarg i salvatge i quan t'envia a callar si li molestes.
 

Si us plau “Maca”, posa’m una altra copa.

I així, després de tastar algunes de les seves elaboracions, penso que em vindria molt de gust presentar, si cal, una mica més al món, un dels seus escumosos, la "Maca Beu". El Garraf pur en un vi de taula, fora de regles i de "corsés" (cotilles en el català correcte), una autèntica declaració d’intencions. Tinc la sort de tenir una ampolla del 2017, acabat de néixer, un nounat que arriba a les meves mans completament pur. Apareix tan sols a unes hores d’haver estat degorjat, encara es mostra una mica mogut a l’ampolla, però la necessito per fer les fotos. La Núria em demana que la guardi uns mesos, que li doni una mica de temps, que ha de descansar. Evidentment, li prometo que ho faré, li demano que confiï en mi, és evident que ja ho ha fet, si no, no tindria aquesta ampolla entre les mans.

El tast però, el faig de l’anyada 2016, ja no li queden ampolles, però l’he pogut tastar en diverses ocasions amb la mateixa Núria. Formalment he vist que el defineixen com blanc, natural, escumós, profund i mineral. Jo informalment el definiré com naturalment groc, amb petites reminiscències de vida (la gent sense ànima els hi diu sediments), viu i vibrant. Encara no he pogut visitar les seves vinyes però sento com si estigués allà mateix. Tanco els ulls, com tantes vegades faig, i sembla que estic situada al mig del paisatge, del seu paisatge. Puc veure la naturalesa que m’envaeix per fora, i llavors bec i m’inunda per dintre.
 

Al nas, claror cítrica: llimona, llima, aranja i taronja. Còctel de sabors refrescants, que fan un petit remolí de pessigolles. Entramat de sensacions àcides i persistents que tot i no haver començat a veure, ja et fan bavejar. Petit bosc amb herbes aromàtiques de fons, un cistell petit de vímet, que conté tot el que cal, per fer una infusió com la que ens feien les àvies quan érem infants. A la boca, petit formigueig d'un carbònic senzill i integrat que li confereix certa llargada. Mineralment viu, persistentment elèctric i ballarí professional amb ritme vibrant sobre la llengua.

L'etiqueta em sembla totalment contradictòria al que esperaria d'ella, suposo que per això l'ha triat. Una noia rosa, espera davant un telèfon vermell mentre una mosca vola sobre ell. Paradoxes de la vida, si esperes que algú se'n recordi de tu, deixa de fer-ho, agafa tu mateixa el telèfon i truca.

I vaig acabant la copa que m'he servit, i penso que pot anar de dura, però en el fons és una persona molt "Maca" que arriba i toca el cors i les papil·les gustatives dels altres, a través del que elabora i "Beu".

COMENTARIS

Macabeu 100%?
Manuel Duran, 10/09/2018 a les 11:00
+0
-0
sembla una bona idea!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Míriam Clotet
Un dia, mentre tastava, em vaig adonar que no era capaç de gaudir del tot, si no era capaç de saber tota la història que hi havia darrere de l'ampolla. Em vaig trobar escrivint històries sobre el paisatge, i les persones que hi havia a la rereguarda, a qualsevol llibreta disponible. Les paraules canalitzen tot allò que sento quan gaudeixo del que més estimo. Trobar les expressions perquè sentis el que jo sento, és la meva fita.
Imatge il·lustrativa
Salmos 2016 de Família Torres obté el Priorat Trophy del certamen | El jurat està format per 400 experts de vi de 38 països, entre ells Masters of wine
Imatge il·lustrativa
Per primer cop s’oferirà un taller de vinificació d’espumosos ancestrals
Imatge il·lustrativa
Sergio Mora, Grammy Llatí al Millor Disseny 2016, plasma la seva visió de Juvé & Camps en quatre ampolles d’edició limitada del Reserva de la Família sota el títol Plaer Còsmic
Imatge il·lustrativa
El certamen, organitzat per la Universitat de Barcelona, Família Torres i Tomàs Molina, servirà per debatre sobre si són els impostos la solució al canvi climàtic |