opinió

Vi i salut, mite o evidència científica?

«Quan es fa l’entrevista clínica a un malalt sempre es pregunten pels hàbits tòxics (alcohol, tabac i altres drogues). Sovint ells responen “una copeta de vi amb els dinars, a mi m’ho va recomanar el metge”»

| 20/09/2016 a les 11:00h
Quan es fa l’entrevista clínica a un malalt sempre es pregunten pels hàbits tòxics (alcohol, tabac i altres drogues). Sovint ells responen “una copeta de vi amb els dinars, a mi m’ho va recomanar el metge”. Amb aquest pretexte o excusa sembla que beure vi amb els àpats està molt estès en tota la societat. Poden sortir moltes preguntes d’aquesta primera afirmació, però voldria remarcar-ne una, realment bebemvi per salut?

Tenim un problema de salut pública arreu del món, les malalties cardiovasculars (MC) són  la primera causa de mort. Al 1909 representaven el 12,9% de la mortalitat al món, al 1999 la xifra era del 30,4%1. L’Organització Mundial de Salut (OMS) i els departaments de salut pública han portat a terme molts estudis i campanyes d’educació per tal de combatre els factors de risc que desenvolupen MC. Entre d’altres, tenim la hipertensió arterial, la dieta i el sedentarisme. La primera causa la podem gestionar amb dieta i fàrmacs. La segona, és molt difícil de controlar a dia d’avui. Els hàbits dietètics de la població estan canviant desmesurada i perillosament, el número d’obesos s’ha duplicat en els darrers trenta anys; i el més preocupant, a l’any 2013 42 milions de menors patien de sobrepès2. Per últim, la societat, a banda de les modes del running, és molt sedentària.Tot això, a sobre de produir MC i diabetis, genera un diagnòstic funest per la salut d’una població.

Ja que parlem del vi i els efectes sobre la salut, parlem de la famosa“paradoxa francesa”. Als anys 70, quan ja començaven a preocupar les MC, l’OMS va decidir estudiar els factors de risc (Estudi MONICA que encara està en fase d’anàlisi de resultats). Van constatar que a diferents poblacions comparades amb la francesa, amb mateixos factors de risc imajor consum de greixos, es trobaven un major número de cardiopaties isquèmiquesque als gals. Un dels únics factors discriminatoris va serl’elevat consum de vi (20/30 gr/dia)3 per part dels francesos.Ja que ens llegeixen els professionals i amants del vi, analitzem que trobem a la literatura científica, té el vi una acció protectora sobre la salut cardíaca?

- Les begudes alcohòliquessón saludables? En petites concentracions,l’efecte de l’etanol és produir canvis en les concentracions sèriques de colesterol. Dit d’una altra manera, diguem que aquest circula millor per la sang i no es queda adherit a les artèries3,4, 5. 
- Quina és la fórmula màgica del vi? Els polifenols (resveratrol, es troba a la pell del raïm) poden regular la resposta immunitàriaen el procés de formació d’aterosclerosis, amb uns complexos i innombrables actors principals que es diuen CD40 i CD40 lligant6.
- Tots el vins tenen efecte cardioprotector? El vi negre té un efecte més potent, la raó és que la maceració es fa amb la pell del raïm i és on es troba el resveratrol. 
- Quantes més copes de vi més salut obtindrem? Rotundament NO.
- Si el resveratrol és antiiinflamatori, per què no ho donen en pastilles? Fins ara la literatura no recolza la idea ferma de quèbeure vi és un factor protector envers les MC. Tots els estudis que s’han finalitzat són preclínics (en animals, no éssers humans) i les conclusions de tots ells sempre van acompanyades de “podríem afirmar,  tot apunta, ...”. Els assajos són poc determinants pel mètode d’estudi o la mostra és molt petita. Hi ha una revisió clínica (comparació de diversos estudis similars en mètode, objectiu i mostra) que conclou que es necessiten més dades en humans per poder afirmar que veure una copa de vi al dia és cardiosaludable7.

Dit això, crec que els sanitaris no podem prescriure’l com a indicació mèdica. Seria molt agosarat per part meva conjecturar que tot aquest mite es redueix a una campanya de les empreses vitivinícoles per assegurar el consum del vi a nivell mundial, com afirmen altres. 
Per sé, beure vi és saludable per l’hedonista que tots portem dins, per la vida social i a la fi pel nostre cor. Què seria la vida sense aquests petits plaers!

1. Programa nacional de preveción, diagnóstico, tratamiento y rehabilitación de la cardiopatia isquèmica. Dirección nacional de epidemiologia. RESUMED. 2001; 14(4): 157-9.
2. Informe sobre la situación mundial de las enfermedades no transmisibles 2014. WHO.
3. Law, M. Wald, N. Whyheartdiseasemortality is low in France: thetimelagexplanation. BMJ. 1999; 318:1471–80
4. Szmitko PE, Verma S. Cardiologypatientpages: redwineandyourheart. Circulation 2005;111:e10–1.
5. Chiva-Blanch, G. et all. Differentialeffects of polyphenolsand alcohol of redwine on theexpression of adhesionmoleculesandinflammatorycytokinesrelated to atherosclerosis: a randomizedclinical trial. Am J Clin Nutr. 95:326–34. 2012.
6. Bruemmer, D. Et all. Expresion of CD40 in Vascular Smooth Muscle cells andMacrophages Is AssociatedWithEarlyDevelopment of HumanAtherosclerotic Lesions.Am J Cardiol 2001; 87: 21-27. 
7. Bonnefont-Rousselot, D. Resveratroland Cardiovascular Diseases. Nutrients 2016, 8, 250; (2-24)

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Clara Bosch
Diplomada en infermeria per la Universitat de Barcelona. Màster en Infermeria Oncològica.
Des de fa 10 anys em dedico plenament com infermera assistencial en l’àmbit de l’oncologia mèdica.
Sóc col·laboradora en la vocalía Medico-quirúrgica del Col·legi Oficial d’infermeria de Barcelona.
Coordinadora del Grup d’infermeria oncològica.
Cursant grau d’Antropologia social i cultural per l’UNED.
01/01/1970
Grans Muralles 2010, un dels vins més emblemàtics de la família Torres, ha obtingut la màxima distinció al Concurs Internacional de Vins Bacchus | El Concurs ha celebrat la seva 15a edició aquesta setmana a Madrid en un tast a cegues amb 85 professionals vinícoles de rellevància mundial.
01/01/1970
El projecte va arrencar el 2016 de la mà del VITEC, el Parc Tecnològic del Vi de Falset
L'Oller del Mas prepara el terreny per començar les obres de l'Eco Wine Resort | Oller del Mas
01/01/1970
Aquest dilluns van començar a preparar el terreny per iniciar la primera fase de les obres
01/01/1970
Per quart any consecutiu el valor del mercat espanyol de restaurants registrarà al tancament de 2017 una evolució positiva, en un context de dinamisme del consum de les llars i de fort creixement en l'entrada i la despesa dels turistes estrangers | D'aquesta manera, la facturació sectorial s'aproximarà als 23.100 milions d'euros, un 4,7% més que el 2016, any en què va augmentar un 5,0% | L'avanç de les cadenes de restauració informal i menjar ràpid segueix impulsant la tendència de concentració de l'oferta. El conjunt de cadenes de restaurants ha reunit una quota de mercat conjunta del 34%, sis punts més que el 2012