VI CATALÀ

Tu també vols ser un missioner?

«Corria l'any 2008 i el “cuquet” de trobar alguna cosa nova que em motivés més que treballar en el màrqueting i la venda de productes de consum del sector informàtic va començar a fer mossa en el meu interior...»

​En clau de tramuntana

| 09/02/2016 a les 08:25h
Malgrat gaudir del meu treball sempre buscant la manera de defensar productes de marques poc conegudes i de petites empreses, i d'aconseguir els creixements que ens proposàvem cada any, havia perdut ja l'entusiasme. En el meu interior havia arribat el moment de nous desafiaments.

Però, què podia ser més “engrescador” que les noves tecnologies informàtiques? Què podia oferir-me una oportunitat d'utilitzar a fons tot el que havia après? Quines altres categories de productes em motivaven prou per a capbussar-me de cap i deixar la comoditat d'un bon lloc d'executiu amb historial i reconeixement?

El vi sempre em va agradar i em va atreure. Reconec que sóc una miqueta “borratxet”. Sempre ha estat present en la cultura quotidiana de la nostra família. Incansable company de les pastes i les carns. Sempre hem menjat amb vi. També va estar present en la meva adolescència i joventut. A les nostres festes i trobades preníem vi, potser perquè era el correcte per un membre de l'esquerra llatinoamericana inspirada en icones com el Che Guevara, o potser, simplement, perquè era més barat que la ginebra o el rom.

El vi avui dia s'ha convertit en una mica més que un mer aliment quotidià. Ens ho presenten glamurós, amb encant i sofisticació, i amb relats que connecten amb famílies, tradicions i maneres de fer-los. També com a objectes desxifrables organolèpticament i que cal analitzar i traduir en un llenguatge formal més o menys compartit, encara que només pels més experts.

Però, si vull dedicar-me a vendre vi, per on començar?
Segur que portat per una deformació professional, la meva primera actitud va ser la d'anar a veure com era el nostre mercat local, el de proximitat. I quina sorpresa la meva en descobrir que Barcelona és la capital d'un país de vinyes, amb diversos centenars de cellers productors de vins de gran qualitat, i que tot això a més a més era absolutament desconegut pels meus amics i el meu entorn, i inexistent en els llocs habituals que freqüentava, on les tres erres (Rioja, Rueda i Ribera) campaven a plaer.

Genial, ja tenia una causa per la qual “lluitar”, o vist d'una altra manera, una anomalia de mercat que em podia oferir oportunitats de negoci, i donar-me una nova ocupació.

Per a la meva desgràcia (o potser per a la meva sort) no vaig trobar en aquest moment, més que un curs de tast que oferia l’INCAVI, conduït per Enric Bartra, gran professor i excel·lent elaborador de vins a la seva casa-celler Vega de Ribes, en el Garraf, que per cert vaig conèixer més tard. Va ser allí on per primera vegada vaig provar un Picapoll Blanc.

No quedava altra remei que "carretera i manta". I va ser així com va néixer Vintaix, una perfecta excusa per visitar elaboradors i els seus vinyers, entrevistar-los i filmar-los per intentar construir una comunitat de fans dels vins de Catalunya, amb una tenda de venda en línia associada en la qual es pogués comprar allò del que es parlava. Això em va permetre conèixer i filmar a una bona quantitat de productors i amb els ulls de qui com jo, vol aprendre, ja que simplement havia de deixar que els autors parlessin de la seva vida i de les seves obres.

Avui hem portat a Barcelona a aquests autors, hem obert les portes de l’Espai del Vi Català, un lloc on en 10 jornades de quatre hores de classes, es pot arribar a tenir una mirada amb certa profunditat del paisatge de la vinya i el vi de Catalunya, i que aviat donarà inici a la seva segona edició.

Un espai on els “actors i actrius” del sector expliquen els seus projectes, la seva forma de veure les coses, ens transmeten els seus coneixements, i ens mostren les seves passions i els seus ideals. Amb ells podem recórrer els fonaments del que conforma el nostre sector, amb els seus clarobscurs, per formar-nos el nostre propi judici. Amb ells també tastem els vins que il·lustren els continguts que exposen. Per cert, això no implica deixar d'anar a visitar-los i caminar amb ells els vinyers o submergir-se en el celler per tastar les seves noves invencions.

Prescriure vi requereix al meu entendre, conèixer la història de la viticultura i la vinicultura, la història de la seva gent, les motivacions socioeconòmiques que els han portat a prendre les decisions del disseny dels seus productes, els perquès de les varietats que conreen o que compren, i dels tipus de vins que elaboren. Requereix conèixer les idees subjacents en tot projecte d'elaboració. Els fonaments i tecnologies que li donen sentit al fet que es triï produir volum de vi a doll, o només 300 ampolles d'una parcel·la gestionada sota els principis de la biodinàmica.

Per prescriure cal posar-se en la pell i en la ment del que ha fet aquest vi. Cal viure la seva passió i entendre les seves raons. I, què millor que siguin ells els que t'ho expliquin? Així podrem, i de primera mà, portar aquests relats a uns altres, i compartir amb ells el que hem descobert.

Tenim un missatge, continguts i productes... Sortim a difondre'ls. Siguem bons prescriptors del vi Català. Tu també vols ser un missioner?


COMENTARIS

Enhorabona!
Sebastiá Pascual, 10/02/2016 a les 08:17
+1
-0
Gran iniciativa! espero que tingueu molt d'exit!!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Miguel Figini
Col·laborador
Amb més de trenta anys de treball en la direcció comercial i el management en sectors com l’educació, el màrqueting promocional i el retail informàtic, els últims 6 anys s’ha dedicat plenament al món del vi, convertint-se en un gran divulgador dels vins catalans, pel que ha rebut recentment una menció especial de reconeixement de l’Associació Catalana d’Enòlegs.
Ha creat el grup Vintaix, la primera Editorial de Vi a Porcions, és co-creador i impulsor de l’Escola d’Estiu del Vi Català i consultor en hosteleria.
01/01/1970
Grans Muralles 2010, un dels vins més emblemàtics de la família Torres, ha obtingut la màxima distinció al Concurs Internacional de Vins Bacchus | El Concurs ha celebrat la seva 15a edició aquesta setmana a Madrid en un tast a cegues amb 85 professionals vinícoles de rellevància mundial.
01/01/1970
El concurs internacional Grenaches du Monde ha triat a la Terra Alta, i a la garnatxa catalana per extensió, com a seu per a la seva edició del 2018 | El concurs estrena el segon vídeo
Ramon Francas
01/01/1970
Can Sala de Freixenet és un dels 12 caves que han assolit la nova categoria que dóna visibilitat a la més alta gamma del cava, el vèrtex de la piràmide qualitativa del sector | Tast a càrrec de Ramon Francàs
01/01/1970
Els més de 500 professionals que van assistir a l'acte van poder tastar més de 190 referències dels 35 cellers que hi van participar