El saló de la Guia Peñín

| 17/10/2011 a les 21:56h
Arxivat a: Opinió
Era la primera vegada que trepitjava el “Saló dels Millors Vins” segons la Guia Peñín del 2012, que es celebra des de fa 12 edicions. Tot i que assisteixo a tantes fires de vins com puc, sempre he pensat que una fira o mostra és un lloc poc acurat per ser objectiu tastant un vi i més encara quan

Tot i que assisteixo a tantes fires de vins com puc, sempre he pensat que una fira o mostra és un lloc poc acurat per ser objectiu tastant un vi i més encara quan aquest és  servit pel seu representant comercial o el de màrqueting

aquest és  servit pel seu representant comercial o el de màrqueting. Per això suposo que vaig estar més estona a les taules on hi havia el seu elaborador. És l’única manera de que, estiguis on estiguis i envoltat de tanta gent com hi hagi, amb la copa a la mà, el nas ficat dins i escoltant les seves paraules un es pugui  traslladar fins la vinya i la terra d’on surt aquell vi.

La mostra oferia 100 cellers i 240 vins amb més de 93 punts, impossibles de tastar en un sol dia. Els cellers catalans presents van ser: Acústic Celler, Albet i Noya, Sumarroca, Castell Sant Antoni, Castell de Peralada, Cava Recaredo, Celler La Muntanya, Celler Pardas, Clos d’Agon, Ferrer Bobet, Gramona, Josep Mª Raventós Blanc, Juvé y Camps, Parés Baltà, Portal del Priorat, Mas Martinet, Torelló i Vinyes d’Olivardots. De la resta de cellers només destacar que hi havia una gran varietat d’estils, des dels clàssics com Rioja Alta, que el Gran Reserva 904 del 1998 i amb 95 punts estava segons la meva humil opinió evolucionat, fins a l’estil modern com el Pago Los Balancines, que em va sorprendre el seu Salitre 2009 ja que, tal i com diu el seu nom, la Garnatxa Tintorera amb la que s’elabora dona una intensa salinitat tant en nas com en boca, sorprenent provinent d’Oliva de Mérida, a Badajoz.

En aquestes mostres, o es comença pels blancs i els caves o després ja no cal ni tastar-los més que per refrescar la boca, enmig de tanta tanicitat i concentració que ofereixen els vermells. Parlar de tots ells en aquest petit espai és impossible. Com que no podia escriure sobre tots els vins tastats ni em volia deixar els que no vaig poder tastar, m’agradaria compartir les conclusions del meu pas per Madrid: una, que en aquest país es fan productes de molta qualitat, i el que és més important i hem de traslladar al consumidor final és que els nostres vins tenen una trajectòria a llarg termini; dues, les puntuacions són al cap i a la fi opinions d’uns quants, i d’uns vins que quan es tasten amb prou feines estan acabats; tres, i és que encara que els grans vins no tinguin una gran demanda i avui puguin ser més productes de luxe lligats a les rendes altes, la imatge exterior del celler i de la zona elaboradora millora enormement; quatre, per què no hi ha cap vi rosat dins de la gamma dels més puntuats?; i, per últim, l’escumós de qualitat és, sense cap mena de dubte, el cava català.


També us pot interessar

01/01/1970
Analitzem amb Màrius Fuertes les calories de la cervesa i del suc de taronja | És certa la afirmació "panxa cervesera"?
Ramon Roset | 16 comentaris
01/01/1970
Us proposem 6 bars tan sorprenents com imprescindibles per prendre unes copes de vi a la ciutat
01/01/1970
Aprèn a fer el gintònic perfecte amb el sommelier Xavi Nolla | Us donem 5 consells per fer-vos el combinat de la mateixa manera que us el faria un professional

COMENTARIS

I cinquè ...
Anònim, 10/11/2011 a les 09:32
+0
-0
Doncs això, 5è: per què no ens ho creiem nosaltres mateixos (sobretot els consumidors finals) que els nostres vins són d'altíssima qualitat? Per què a igualtat de preu estem més decidits a comprar vins de DO's "clàsiques" que no pas a tastar les nostres?

Crec que anem canviant i el consumidor final va valorant cada vegada més el que tenim aquí, però encara falta molt ... Tampoc sóc partidari de defensar per sobre de tot el vi català, sino allò que realment valgui la pena, no pas pel fet que sigui català.

Camí
Mireia, 10/11/2011 a les 16:37
+0
-0
Queda molt camí per fer, però només des de la transmissió de cultura es pot aconseguir, ningú, amb una mica de sensibilitat es pot negar a aprendre. Falta que els professionals es posin les piles i facin el millor vi al millor preu i que els prescriptors actuïn amb honestedat i anant a una s’informa i forma al consumidor.
Espais com aquest o com la fira d’aquest cap de setmana, adreçada al consumidor, son idonis per treballar-hi.
perquè a casa nostra no es ven més ví de la terra.
Anònim, 21/11/2011 a les 17:56
+0
-0
Será perquè "ningú no és profeta en ..." , ó potser perqué les D.O. clàssiques ens porten uns quants anys per devant,el cert és que el gran públic quan compra vins no vol aventures i va al que coneix ó té prestigi reconegut, donat que segurament vol quedar bé quan convida.
01/01/1970
Grans Muralles 2010, un dels vins més emblemàtics de la família Torres, ha obtingut la màxima distinció al Concurs Internacional de Vins Bacchus | El Concurs ha celebrat la seva 15a edició aquesta setmana a Madrid en un tast a cegues amb 85 professionals vinícoles de rellevància mundial.
01/01/1970
El concurs internacional Grenaches du Monde ha triat a la Terra Alta, i a la garnatxa catalana per extensió, com a seu per a la seva edició del 2018 | El concurs estrena el segon vídeo
Ramon Francas
01/01/1970
Can Sala de Freixenet és un dels 12 caves que han assolit la nova categoria que dóna visibilitat a la més alta gamma del cava, el vèrtex de la piràmide qualitativa del sector | Tast a càrrec de Ramon Francàs
01/01/1970
Els més de 500 professionals que van assistir a l'acte van poder tastar més de 190 referències dels 35 cellers que hi van participar