Fa 10 anys que el vi natural el travessa. Ha tornat al barri de Gràcia, tot i que el seu epicentre seguirà sent sempre l’Alt Empordà. Després de 15 anys de dedicació professional a l’art contemporani, el filòsof i sommelier Rafa Camps aterra al món del vi “per culpa, en gran part, de Rafa Peña, que em va inocular aquest verí quan em va veure entusiasmat amb la gastronomia que tenia el producte de protagonista”, reconeix.

Tot ell és una manifestació artística i La Natural és una extensió de la seva capacitat creativa, on s’albira sobretot “amor pel paisatge i el camí lluminós de l’hedonisme”. Distribueix vins artesans però també n’elabora a diferents punts de Catalunya i més enllà. Des de fa pocs dies, compta amb un espai nou on exposar-lo i exposar-se, a la cruïlla entre Travessera de Gràcia i el carrer Mare de Déu dels Desamparats.
 
Un espai que convida a fer felices les persones, gaudint del vi o del que pugui ocórrer entre vinils i taules de fusta disposades a sostenir ampolles, copes i mans. Té clar que el vi alimenta les relacions socials i culturals i per això ha fet una aposta decidida per situar La Natural a Barcelona en un moment d’efervescència enològica.
 
Com és el teu inici en el món del vi?
 
Vaig néixer a Gràcia però de ben jove marxo a l’Empordà. Primer dedicat al món de l’art i des de 2013, per casualitats de la vida, entro en contacte amb el vi. Primer, hi connecto des de l’Hostal Empúries. Després faig el curs de sommelier i el 2017 decideixo emprendre un nou rumb, dedicar-me a traficar amb vins de la Catalunya Nord cap aquí, creant La Natural amb tot el que hi ha darrere: passió, amor, aventura, territori, idees, mans i ganes de viure. Vivia a Pau, conec l’Anna Espelt i decideixo també posar-me a fer vi. Ella és una de les persones que m’ha ajudat més. Com la meva germana, Sara Camps, pagesa ecològica de l’Empordà, que és el meu campament base.
 
La Natural és una distribuïdora poc comuna o molt original...
 
Quan neix ja suma aquesta derivada de fer vins que ha agafat més volada en els últims temps. Tenim vinyes pròpies i llogades, les treballa la meva germana que ha passat de l’horta ecològica a la viticultura. I enològicament ens assessora Marta Arenas. Tenim també un petit celler llogat a Ventalló i allà elaborem. I per altra banda fem col·laboracions amb altres viticultors com en Toni Osorio, Oriol Artigas, els germans Ferré (Celler Frisach) o Anna Espelt. Perquè ens agrada com són i el que fan. És cert que som una rara avis, però creiem que havíem d’aportar coses diferents. La nostra marca treballa amb vins propis fets per nosaltres o amb col·laboració, amb aventures enològiques compartides amb tercers i amb vins trobats que són ampolles que ja estan acabades, però que són una raresa i no sempre estan dins del canal comercial. Nosaltres les hi posem.
 
Què vol ser La Natural a Barcelona?
 
Fins ara teníem botiga virtual de vins. I el despatx era a casa, on hi ha una taula de fusta tan gran com aquesta i la gent hi venia a tastar. De sobte veiem que hi ha una onada molt gran de vins naturals, que la gent s’està aficionant i ens plantegem tenir un punt fix a Barcelona. El nostre ADN però sempre serà a l’Empordà.

Em feia gràcia que fos en aquest barri perquè és on he crescut. Portàvem dos anys buscant i casualment vam trobar aquest local. Creiem que és una bona oportunitat no només pels nostres vins, també pels que representen altres distribuïdores i que tenim aquí, com Cuvée3000, Human Vins, Jaume Jordà, Vino y se fue o Vinos Auténticos... Navegarem plegats amb totes les que vulguin compartir viatge perquè som un espai obert.
 
En qualsevol cas, és molt més que una botiga
 
És botiga però també un punt de trobada. Tenim un set de plats per punxar discos. Volem que hi passi gent del sector. És com casa meva, però amb una estètica més urbana.
 
Per què està en auge el consum de vi natural?
 
Per una banda perquè disminueixen la solemnitat del vi, i perquè el vi no és només per als entesos… I per altra banda perquè hi ha tota una onada de productors artesanals que també es dona en altres àmbits de l’alimentació com el formatge, el pa, l’horta… perquè preserven el paisatge i són un moviment d’esperit jove, amb una estètica i manera de posar-se al món que és contemporània i és nova. I això genera atractiu i també genera interès a la gent jove i permet que el vi arribi a nous públics.

La idea és no convertir el moviment en quelcom comercial sinó que s’entengui el fons, que és comprendre tota aquesta part artesana i de cura que comporta, que és molt gran.  I també hi ha una part de descobriment organolèptic. A la gent li agrada experimentar i compartir sobre una base real.
 
El vi natural passa per un bon moment, però potser el nom no és l’encertat... 
 
Està en un moment àlgid, però encara pot arribar més enllà. Estem en creixement i per fer-ho amb un símil surfer, diríem que estem pujant la cresta de l’onada. Quant al nom, sempre que puc explico que el vi no és natural, està clar que és un oxímoron però sembla difícil canviar-ho a aquestes alçades. Estic d’acord en què hem de parlar de vins vius, amb poca intervenció...
 
Parlar de salut i vi és delicat però hi ha el convenciment que el vi natural és més digestiu perquè no acostuma a portar sulfits o molt poc, hi ha llevats salvatges, fermentació espontània i zero química.
 
Es tracta de comprar menys quantitat però més qualitat. És una qüestió filosòfica. A casa consumim producte local, ecològic i de temporada. I fins i tot m’agradaria fer-ho amb la roba. Crec que a poc a poc el nivell de consciència, creix.
  
Quins vins trobem a La Natural?
 
Hi ha les nostres referències, que ja són gairebé una vintena, amb alguna novetat de la Catalunya Nord. Segurament farem vins en altres territoris, ho estem explorant. També ens hem deixat aconsellar pels distribuïdors als quals hem acudit i després hem buscat referències menys mainstream, més singulars. La idea és que hi hagi rotació. La Figa és un vi nostre que no podia deixar d’estar, però tampoc vins que són molt singulars i limitats, de petit productor, que és difícil tenir en un restaurant, però sí que tenen sentit en una botiga com aquesta. No busquem tant l’exclusivitat, sinó la sorpresa i la curiositat de la gent.
 
Entra un client a la botiga i quins 5 vins s’ha d’emportar per estar al dia...
 
Sempre m’agrada preguntar com li agrada el vi a les persones i quins són els seus gustos però l’efecte sorpresa també m’agrada. Recomanaria un maceració carbònica del Rosselló per conèixer les acideses altes dins de paràmetres acceptables. Un Orange perquè està de moda i que fos una elaboració extrema i li faria comparar amb un vi brisat. També un ancestral perquè em flipen les bombolles, són divertides, tenen poc grau i són ideals per a l’aperitiu o una reunió informal. I després escolliria un vi natural però de perfil clàssic perquè el client sàpiga que no tot és funky sinó que hi ha molts matisos dins del mateix estil.   
 
En un temps relativament curt, com t’imagines aquest espai que promou el “be wild”?
 
Com un punt de trobada del sector. M’imagino que sonen els vinils, que passen coses, que hi ha una festa mentre algú està treballant en alguna d’aquestes taules... És un espai per socialitzar amb el vi al centre. El vi està molt arrelat culturalment a casa nostra, però hem d’agitar-lo més.